Rodalies no és només un problema de transport, és la prova material del dèficit, l’espoli i el menyspreu de l’Estat espanyol vers els conjunt dels Països Catalans. I això no ho poden tapar amb paraules, perquè el poble treballador català i el conjunt de les classes populars catalnes ho viuen cada dia.
El caos d’aquestes darreres setmanes a Rodalies i els trens d'alta velocitat sembla que està sent la gota que fa vessar el got per a molta gent. La falta de serveis ferroviaris dignes ha estat una queixa persistent durant més anys més de 25 anys, però ara sembla que la incapacitat de l'Estat espanyol per solucionar-ho i la seva indiferència com també el de l’actual govern de la Generalitat davant del malestar de la població està generant una reacció més forta.
Reguitzell de mentides que van fins l’0peració Catalunya i des del govern espanyol, però també del català s’espolsen les responsabilitats. Veritablement, ens prenen per babaus o millor dit ens tracten com si fóssim ximples o simplement ens aixequen la camissa cada dia.
Cal recordar que ja durant el primer i segon tripartit (2003-2010) es van aguditzar els problemes a les infraestructures de mobilitat a tot el territori, però molt centrades al servei de rodalies. Davant d'això, el 1r de desembre de 2007, els carrers de Barcelona van ser un clam de centenars de milers de persones exigint un servei de Rodalies digne i de qualitat. Una mobilització que va obligar al 2n tripartit liderat per Montilla a exigir el traspàs del servei. Un traspàs que va arribar el gener de 2010 i la sucursal del PSOE a Catalunya ho va celebrar com una gran victòria i ens van mentir, com ho fan sempre, imposant el seu discurs dominant. En aquell moment, el conseller de Política i Obres Públiques, Quim Nadal va dir “Amb el traspàs de Rodalies, MADRID accepta que també SOM ESTAT”. Però si només ens van donar una almoina:
-L'estat espanyol va transferir la competència de gestió de la xarxa ferroviària de Rodalies, però la infraestructura (les vies i les estacions) va seguir sota control d’Adif (Administrador d'Infraestructures Ferroviàries), que és una empresa pública dependent de l'estat espanyol.
- Pel que fa al servei de rodalies i mitja distància: La Generalitat de Catalunya va assumir la responsabilitat de la planificació, programació i execució de les línies de rodalies, així com la seva explotació.
- Sobre l'operació dels trens: Renfe va continuar operant els trens de rodalies fins a l'actualitat, però la Generalitat és qui estableix les tarifes, els horaris i la qualitat del servei.
Un traspàs treballat, amb molts estira-i-arronses, durant l’etapa de Zapatero que Quim Nadal, l’any 2014 va qualificar de FIASCO en seu llibre Testimoni de càrrec de Proa Edicions.
Per la seva banda, Pere Macias, director del pla Rodalies a Catalunya va manifestar en una entrevista a El Món.cat (2023), que el traspàs del 2010 no es va completar, per l’Operació Catalunya, i acusa a Aznar i Magdalena Àlvarez de gairebé dues dàcades sense invertir en el ferrocarril convencional.
Així de clar, som un país ocupat, una colònia amb dues realitat contrastades: La ciutat de Barcelona dels grans esdeveniments impulsats en els darrers anys per l’Ada Colau amb suport de Manuel Valls de Ciudadanos i Jaume Collboni amb suport del PP com el Mobile World Congres, la Copa America, Formula 1… amb la marca Espanya que juntment amb el turisme massiu, fa que els inversors comprin habitatges per ús turístic o especulatiu, fen que els preus es disparin i expulsen així al veïnatge de tota la vida, entre altres. L’efecte es trasllada també a l’anomenada àrea metropolitana i una Catalunya amb la majoria d’infraestructures deficients com ara Rodalies, habitatge social...
En definitiva, com hem dit en altres ocasions una Catalunya sense ordre ni concert. Sense tenir clar quin model del país volem. Mentrestant ens venen sopars de duro, imposant la seva narrativa Farem… Som al costat de la gent… Aportant solucions…, però sense abordar realment les causes estructurals del problema.
Com que el partit que governa a l’estat espanyol i la seva sucursal a Catalunya actuen com a gestors del poder econòmic amb una visió espanyola intenten com ho fan sempre imposant el relat com a solucionador en lloc de destruir ponts de diàleg, intentant diluint el problema. Fins i tot, allargar-lo si poden amb promeses.
Volen evitar el soroll mediàtic, però aquest cop ho tenen molt difícil davant de les imatges que s’han visionat als mitjans de comunicació com país tercermundista. A més, a la motxilla compten amb tot un munt de greuges que per molt que vulguin carregar les responsabilitat a partits com el PP i el procés, necessiten un bon argumentari per calmar els ànims del poble treballador català:
-El 2010 es va anunciar un traspàs de Rodalies a Catalunya que com hem dit va ser fictici, però millor deixar-ho com a fiasco.
-L’estat espanyol sempre ha promès milions en inversions, però la majoria no s’executen, mentre a Madrid s’inverteix massivament amb el Tren de Gran Velocitat i a Catalunya, Rodalies segueix amb infraestructures obsoletes
-Un servei caòtic i ineficient: Averies constants, retards sistemàtics i falta de manteniment amb trens saturats i trajectes imprevisibles dificulten la mobilitat diària de milers persones
-Un greuge comparatiu amb Madrid: Mentre Madrid té una xarxa de transport moderna i ben finançada. Catalunya compta amb un servei tercermundista.
-Rodalies clarament no ha estat una prioritat per a l'Estat espanyol. Sembla que la seva estratègia és desgastar la població, generar frustració i evitar que Catalunya pugui demostrar que és capaç de gestionar-se millor. I això no només passa amb Rodalies, sinó amb moltes altres infraestructures i serveis.
A tot això, l'impacte del caos no només afecta els usuaris habituals, sinó que també desperta la consciència dels que no ho pateixen diàriament. L'error de l'Estat espanyol ha estat menystenir un problema que tothom sentia, però que no havia explotat fins ara de la manera que ho ha fet. Cada vegada hi ha més persones afectades que costen de desconnectar d'una situació que tothom veu com inacceptable. Ja no és només un problema d'independentistes o de moviments populars , és un problema que afecta tots els usuaris de Rodalies i els que depenen de l'alta velocitat per desplaçar-se. Cada cop més organitzacions i entitats s'afegeixen a les crítiques i demandes de solucions immediates.
Aquesta situació és una gran oportunitat per visibilitzar l'absolut fracàs de l'Estat espanyol i la seva manca de compromís amb el benestar del poble treballador català i al conjunt de les classes populars catalanes. És el moment perfecte per a una mobilització massiva que desmunti el relat oficial. És una oportunitat per mostrar que la manca de responsabilitat de l'estat espanyol i la seva incapacitat per resoldre problemes bàsics com aquest afecta a tothom.
És l'hora de prendre la iniciativa amb intel·ligència, amb una perspectiva ample per analitzar la situació i la força per resistir-la. Això vol dir actuar amb estratègia, constància i determinació, perquè si alguna cosa ha demostrat la història és que els pobles que no es rendeixen acaben trobant el seu camí.
