Escric aquestes línies durant les primeres hores de la Vaga General del divendres 18 d'octubre de 2019. Ho faig davant la ràbia i la indignació, que em provoca tanta hipocresia no només les elits polítiques i mediàtiques de l'estat espanyol, sinó també d'una part molt significativa del meu país. Tots plegats units per enfonsar els anhels de llibertat d'un poble que s'ho està guanyant a pols no ara, sinó a través de la seva història.
No vam tenir prou d'anar amb el lliri a la mà fa dos anys amb allò de la «llei a la llei», sense tenir present la brutalitat d'aquest estat, que ara hem deixat el comandament dels Mossos d'Esquadra a la mercè dels cossos policials espanyols, aquells que en van apallissar l'1 d'octubre de 2017 sota el lema «a por ellos!» i com que una majoria de Mossos amb la por al coll volen demostrar que són encara més repressors que ells estan actuant d'una manera salvatge reprimint la ràbia que ens ha generat aquesta sentència. Fins i tot alguns Mossos tenen amics al si del moviments feixistes com s'ha demostrat aquest dijous, i els hi deixen que via lliure per enfrontar-se als independentistes Però això, només és la punt de l'iceberg, però la meva indignació i ràbia no és només això.
Va més enllà, fins i tot, de la sentència i del que està passant aquestes nits. Es tracta de la manipulació barroera i interessada de la violència. Amb una única finalitat, acabar de rematar la sentència judicial de caràcter venjativa amb la intervenció de l'administració autonòmica.
Tot en línia, per creure que guanyaran unes eleccions sota el lema «Ara España», fer un govern espanyol sòlid, complaent així a la Unió Europea, l'IBEX 35 i les elits mediàtiques i barrar el pas a l'extrema dreta espanyola. Com aquell que no fa res i que té clar que per aturar les legítimes aspiracions independentistes catalanes només cal bombardejar Barcelona cada x temps i iaxí, tal dia farà un any.
Així, tot val en defensa de la Unitat de Pàtria. El problema és no només pateixen els nostres presos polítics, els exiliats, aquelles dues persones que han perdut un ull, les seves famílies, sinó també una gran part del poble català. D'aquest càstig també són culpables periodistes i polítics que han pres partit per la monarquia espanyola al mirar cap a un altre costat.
Tot i la meva indignació i ràbia per aquest patiment. Penso que hem aprés alguna cosa com a poble madur que com, ja que una gran part d'ell, està immunitzat de les clavegueres de l'Estat, dels muntatges policials, de l'actuació policial i para-policial, de les elits mediàtiques espanyoles i catalanes. L'Estat espanyol ja s'ha despullat del tot, la seva monarquia hereva del franquisme, malgrat s'ha vestit de democràcia continua mantenint aquella ideologia de caràcter franquista que intentarà amb tots el seus mitjans lícits i il·lícits avortar de nou la Independència. Sempre ho intentaran, però ara estem immunitzats i això ens obliga a tirar pel dret.
