Tot just fa 5 anys es va presentar a Olot el documental L'Operació Garzón contra l'independentisme català. Un document que conjuntament amb els llibres L'Operació Garzón. Un balanç de Barcelona'92 de David Bassa i Et presento el jutge Garzón de Sònia Bagudanch han servit per posar sobre la taula les clavagures de l'estat espanyol i denunciar arreu de la nació aquells fets en plena eufòria olímpica.
Amb aquests documents sota el braç, durant 5 anys ens hem passejat pel país i ens hem adonat que se sabia ben poc del que passava o fins i tot s'ignorava. No s'era conscient que en plena «democràcia» es pogués entrar en un mitjà de comunicació en pistola en mà per fer un escorcoll o censurar un programa a Catalunya Ràdio i altres atrocitats com la ràtzia per aniquilar una ideologia i la tortura contra la dignitat humana. Ara bé, el documental encara no s'ha pogut veure per TV3, i és que des del poder dels mesells i de certs mitjans de comunicació encara avui es mira cap a un altre costat.
Per aquests motius i perquè ha tornat l'eufòria olímpica en la celebració del 25 anys amagant de nou aquells fets, hem volgut fer memòria per dir ben alt que ni la repressió ni la tortura ni els empresonaments no han pogut ni poden doblegar-nos per assolir la plena llibertat com a poble.
Cal recordar que d'ençà de 1979 es va trencar el silenci que imposava la conjuntura autonomista/constitucional i es va dibuixar de nou el mapa de la nació. Les onades repressives dels anys 80 només feien que escampar la presa de consciència nacional més enllà de l'Albera, la Sènia i la Mediterrània.
Això sí, s'anava fent camí, tot i el vent en contra, una premsa hostil, una part important de l'intel·lectualitat cada cop més lligada al poder i uns polítics que s'havien venut a l'oligarquia catalana i espanyola.
En aquest marc, l'independentisme combatiu va tornar a combatre la nova onada espanyolista i especulativa del 92, un repte i un pols que l'independentisme havia iniciat ja el 1985. Un any després d'aquesta data, el 1986, en una entrevista al setmanari Presència Terra Lliure explicava què significaria el 1992 per al poble català i anunciava la seva campanya contra el Jocs Olímpics.
Com es pot veure al documental, els jocs no només eren una excusa per espanyolitzar la nació, sinó també una excusa per modernitzar Espanya de cara al món i encetar el camí de desenvolupament urbanístic i així donar pas a la bombolla immobiliària, que més tard esdevindria l'element que ha desencadenat la crisi financera. Això sí, es va posar Barcelona al mapa, però es va fer per posar-li preu i ara, el veïnat barceloní està patint les conseqüències.
El vídeo exposa com es va planificar l'operació policial a escala europea contra l'independentisme amb la complicitat dels polítics i també descriu l'onada de detencions, i ho explica de forma no gaire diferent a la dels testimonis de les víctimes dels militars francesos que aniquilaven la lluita armada a Argèlia en la dècada de 1950, amb tota la contundència i utilitzant la tortura al seu grau màxim. Fins i tot, l'advocat Ignasi Doñate explica textualment al documental que als Països Catalans “la Guàrdia Civil va actuar amb mitjans que feia temps no utilitzava”, la manera més destructiva d'aniquilar i humiliar el detingut, la persona. Una seqüència del documental explica molt bé fins a quin punt: quan els testimonis expliquen que l'ingrés a la presó va suposar un alliberament per a ells, paradoxalment i malgrat perdre la llibertat suposava alliberar-se'n dels botxins i de les sessions de tortura.
Mentre això passava, des del poder dels mesells es mirava cap a un altre costat, fins que van veure que la reacció popular de solidaritat i de denúncia eren cada cop més grans. Van arribar-hi tard, com també faran tard segurament el dia assolim la independència. 25 any després, el reportatge posa al seu lloc els actors del conflicte, molts d'ells acusats de corrupció o investigats.
Així, mentre l'Estat encara ensenya les ungles ara (de moment) sota l'aparell judicial, ha emergit una nova alenada d'aire fresc, que no oblida el passat, que ha perdut la por i avança, aquest cop amb vent favorable cap a la República Catalana.
