Ara bé, qui recordarà la multitud d’actes i mobilitzacions que es fan dia a dia a la majoria dels barris, viles, pobles i ciutats de Catalunya d’ençà els empresonaments i l’exili per denunciar la repressió exercida per l’estat espanyol mantenir els anhels de llibertat i implantar la República?
Per citar alguns exemples, els avis de Reus, el col·lectiu Silenci... de Tarragona, Artés, Berga, Vilafranca ... diàriament tocant el «Cant dels Ocells», concentracions setmanals a Cadaqués, vila de Gràcia... Si continuem, faríem una llista que ompliríem fulls i fulls de paper. També vull esmentar la tasca dels CDR locals desplegats a tot el territori generant constantment iniciatives i accions, malgrat la repressió.
Tot un poble organitzat i mobilitzat que anhela viure en una Terra Lliure que acolli a tothom, respectuosa amb medi ambient, que aposti per la Justícia Social per evitar les desigualtats i feminista.
Segurament que totes aquestes accions i mobilitzacions no sortiran als llibres d’història quan hagím assolit la victòria. De moment, ni els mitjans de comunicació, ni aquells que són acusats pels monàrquics de manipuladors i d’adoctrinament independentista, ni en parlen. Per això, ha arribat el moment de parlar-ne alt i fort i sobretot remarcar-les, com a grans accions, grans iniciatives i donar-lis el valor que tenen, ja que mantenen el caliu de l’1 d’Octubre, de la solidaritat i fan possible el rearmament per encarar el combat definitiu. Aquesta autoorganització popular ha fet possible la gran mobilització d’aquesta Diada a Barcelona. Aquest dimecres, com l’1 d’Octubre s’ha demostrat, un cop més, que és el poble qui mana.
Mantenint aquesta organització i resistència a la majoria d’indrets del territori, som imparables per encarar la ruptura. Avui hem anat encara més enllà, hem marcat el camí que ha de seguir el govern i les elits dels partits que li donen suport. Recordeu que el veïnat d’Arenys de Munt també va marcar un full de ruta aquell 13 de setembre de 2009.
