El proper 10 d’abril farà un any que la guàrdia civil va irrompre en els domicilis de l’Adrià Carrasco a Esplugues de Llobregat i de la Tamara Carrasco a Viladecans amb l’objectiu de criminalitzar i escapçar els Comitès de Defensa de la República (CDR), sota la construcció d’un relat que no s’aguantava per en lloc.
Ara bé, tot i que fa mesos l’Audiència Nacional espanyola desestimés el càrrecs per terrorisme i s’inhibís del cas, la situació de l’Adrià i la Tamara no ha canviat. L’Adrià continua exiliat a Brussel·les i la Tamara confinada a Viladecans.
Per mantenir la flama solidària, denunciar la injustícia i implementar el mandat de l’1-0, ens trobarem aquest dissabte a Esplugues al costat de la família i amics de l’Adri i el dimecres 10 d’abril es manifestarem a Viladecans amb la Tamara, sota el títol “i, malgrat tot… seguirem lluitant!”.
No és el primer cop, en la història recent que el veïnat dels pobles del Baix Llobregat pateixen directament la repressió. Això vol dir que “On hi ha lluita, hi ha repressió; on hi ha repressió, hi ha solidaritat!”. Recordem, les manifestacions dels obrers de la comarca durament reprimides per la policia franquista i la solidaritat que es va generar.
Recordem també les detencions sota la Llei terrorista de Marcel Casellas a Esplugues l’any 1981 i dels veïns de Sant Just l’any 1982. Detencions que van generar una onada solidaritat amb el tancament del Mercat i les botigues en plena transició del 78.
Règim contestat en el seu moment pel Comitè en contra de la Constitució Espanyola del 78, que va generar una estratègia de resistència i que més tard, arran de la retallada de l’estatut, les consultes populars d’ençà Arenys de Munt, les mobilitzacions de l’ANC-Òmnium Cultura i la consulta del 9-N fins l’1-O ha donat lloc als CDR i tota la mobilització popular per a la implantació de la República. Anys de lluita, repressió i solidaritat.
A la comarca això ho hem viscut de primera mà, colze a colze amb companys i companyes que ens han deixat en la lluita, com Fèlix Goñi, el Quim Sànchez, Julià Babia, "el Nen"; Maria Rosa Andreu "La Mai" o l'Albert Ibañez "Patufet".
Marcel Casellas ha recollit la memòria històrica i sentimental d'aquest grup de primers independentistes del Baix Llobregat als seus reculls L'Envelat Violeta i El Cremallera de Núria. Aquests dos reculls estan ambientats en els anys de la lluita independentista més adversa i que prenen com a protagonistes els activistes de la comarca descrits com l’escamot del Baix, sota la mà del personatge repressor el comissari Gordillo que punxa els telèfons des de Via Laietana.
L’Adrià i la Tamara recullen el fil roig d’aquell escamot del Baix.
Ens veiem el 6 a Esplugues i el 10 a Viladecans pel retorn de l’exili, la fi del confinament i per una República Catalana solidària, justa, feminista i oberta a tothom.
