Ha estat molt bona idea fer la trobada de les entitats sobiranistes dels Països Catalans coincidint amb la Diada del País València. Cal anar relligant cada cop més aquestes relacions a l’entorn de les lluites sectorials comunes que s’estan duent a terme al conjunt dels nostres territoris.
En aquesta línia d’imaginar una nació que és la nostra, és allò hauríem de popularitzar, per refrescar el nostre marc mental i anar més enllà del mapa meteorològic.
En moments de foscor com el que estem vivim cal ser molt intel·ligents per trobar la petita escletxa de llum per fer-nos valer i fer-nos de nou un lloc a l’agenda polític. És imprescindible no abandonar cap lluita i mantenir-nos ferm.
Hem fet moltes coses amb una sabata i una espardenya, fins al punt que hem fet trontollar a tot un estat espanyol, tot i la repressió que hem patit després. També van fer un Congrés de Cultura Catalana arreu dels Països Catalans 1976-1977, però els partits polítics no el voler implementar les seves resolucions (Tot un programa polític elaborat pel poble). Van preferir gestionar una autonomia de fireta a Catalunya , les Illes i al País València (sotmesa aleshores per la impunitat policial sobre els feixistes).
De les organitzacions parlamentàries catalanes no podem espera gaires coses, d’alguna manera o altra, vam fer com l’any 1977. En la direcció que van desmobilitzar i van passar de la ruptura a configurar un règim autonòmic. La gran diferència és que ara, l’experiència adquirida després del 1r d’Octubre de 2017, hem vist i hem patit les seves limitacions. No només han de canviar de lideratges, també han d’assumir que dins de les institucions es juga amb una altra divisió, marcades per unes regles de joc que difícilment es poden canviar amb l’aplicació del 155 encobert al que està sotmès l’actual marc autonòmic sota la vigilància estricte d’un poder judicial i policial.
Paral·lelament comptem majoritàriament amb un mitjans de comunicació majoritàriament molt allunyats dels interessos del conjunt de les classes populars. A més a més, cada cop miren més cap Madrid, generant referents mediàtics espanyols.
El que està clar, es que la sucursal del PSOE a Catalunya tot i el suport de la patronal catalana no podrà solucionar l’abandonament al que estem sotmesos colonialment, per què l’Estat espanyol cada cop més feble i només intentarà seduir-nos amb promeses que no compliran com ja han fet en molts ajuntaments, però ens faran molt mal culturalment, ja que intentaran espanyolitzar-nos.
Com dèiem al principi, no cal replegar-se cal passar a l’acció, però organitzadament i cal comptar també amb les Illes i el País Valencià. És molt necessari relligar-nos i actuar conjuntament, no només amb la llengua i la cultura, sinó políticament. Ja ho hem vist, quan arriben al poder, canvien les lleis sense cap mena d’escrúpol i nosaltres, com que sempre actuem amb por no ho fem
Si cridàvem “Sense por” ho hem de tornar a fer i actuar en conseqüència. Cal també, esborrar les fronteres físiques i mentals per actuar com a nació i organitzar-nos per assolir espais de poder popular propis. Aquesta és l’única via que ens podria portar a fer un nou Congrés de Cultura Catalana com el de 1976-1977, ja que aquest cop si que podríem implementar-lo.
Només cal posar fil a l’agulla. Hi som!
