Nascut a Palma (Mallorca) el 1895, es llicencià en medicina i cirurgia el 1915 a la Universitat de València i es doctorà en anàlisis clíniques a Madrid. Fou membre de les Acadèmies de Medicina i Cirurgia de Palma (1926) i de Barcelona (1933) i vocal de la junta dels Congressos de Metges de Parla Catalana. És cap d’epidemiologia de l’Institut Provincial d’Higiene de les Balears (1927). Com a metge, divulgà els avenços sanitaris i treballà per la higiene social.
Fou un dels fundadors de l’Associació per la Cultura de Mallorca el 1923, de la qual en fou president de 1925 a 1931. A les eleccions municipals d’abril del 1931, va ser elegit regidor de l’Ajuntament de Palma pel Partit Republicà Federal de Mallorca (PRFM) que havia estat fundat a Palma el juliol de 1930 i agrupava la pràctica totalitat dels republicans mallorquins. El gener de 1932, el PRFM s’adherí al Partit Republicà Radical d’Alejandro Lerroux, fet que provocà l’escissió del sector més nacionalista –entre ells en Darder- que constituïren l’Acció Republicana de Mallorca. L’any 1934 aquesta formació republicana i nacionalista juntament amb el Partit Republicà Radical Socialista, funden Esquerra Republicana Balear (ERB), organització de la qual en Darder és un dels principals dirigents.
En Darder forma part de la comissió redactora de l’Avantprojecte d’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears (1931). Col·labora a La Nostra Terra revista lideraria que, com totes les catalanes, és prohibida pels militars colpistes el 1936.
El desembre de 1933 és elegit batlle de Palma. Impulsa la dotació d’aigua i clavegueres per a tota la ciutat, la construcció de guarderies i de grups escolars. Continua la reforma dels serveis sanitaris de l’Ajuntament i obre noves seccions de la Casa de Socors. Posà en marxa les revisions mèdiques i les campanyes de vacunació a les escoles. També es preocupa del correcte funcionament dels mercats i de trobar feina pels treballadors aturats. Amb motiu de la repressió dels fets d’octubre de 1934, és suspès de les seves funcions, però amb el triomf del Front Popular torna a l’alcaldia el febrer de 1936.
En esclatar la revolta dels militars feixistes, el 20 de juliol de 1936 és detingut i tancat al Castell de Bellver. Se li embarguen tots els seus béns. Sotmès a Consell de Guerra és condemnat a mort, tot i que el fiscal havia demanat 20 anys de presó com a pena màxima. El 24 de febrer de 1937, trobant-se greument malalt, és afusellat al cementiri de Palma per un escamot franquista. El van haver d’executar assegut.
Avui una fundació cultural, un premi de l’Obra cultural Balear i un carrer de Palma s’honoren portant el seu nom.
