La presentació tenia previst comptar amb la intervenció dels autors Robert Surroca i Agustí Barrera, i del prologuista Fermí Rubiralta i d'Oriol Falguera com a president de la Fundació Reeixida i de Rafael Català en nom de Rafael Dalmau Editor.
El treball d’Agustí Barrera i Robert Surroca recopila els exemplars que es van publicar de Per Catalunya,que entre 1945 i 1959 (en dues etapes: primer en la clandestinitat i després a l’exili) va ser l’òrgan de premsa del Front Nacional de Catalunya, organització creada en el context de la immediata postguerra com a aglutinant de la lluita antifranquista i catalanista.
Inclou la reproducció facsímil de tots els números que es van publicar, fruit del treball d’arxiu de Robert Surroca, un pròleg de Fermí Rubiralta, un estudi d’Agustí Barrera i un recull, a càrrec de Pere Vilella, de les opinions de diversos analistes i historiadors sobre el paper de Per Catalunya.
Per Catalunya, el nom del portaveu del Front, evocava el crit que, segons s’ha explicat sovint, es creu que el president Lluís Companys va pronunciar davant del piquet que el va afusellar, el 15 d’octubre de 1940, al glacis del castell de Montjuïc.
Gràcies a aquest treball de recerca, els historiadors disposaran d’un material de primera mà per a ampliar el coneixement sobre el període de la immediata postguerra mundial, arran de la qual el sobiranisme agrupat en l’FNC —molts militants del qual havien lluitat al costat dels aliats— va haver de fer un replantejament polític arran de la no intervenció dels països democràtics en l’Espanya de Franco per l’inici de la Guerra Freda.
Després d’haver patit els efectes de la repressió franquista, que obligà el Front a interrompre l’edició del Per Catalunya l’any 1947, l’any 1954 reprengué el seu periple, aleshores a l’exili de París, de la mà de Manuel Viusà i Gertrudis Galí. En aquesta nova etapa Per Catalunya va contribuir a promoure el relleu generacional entre els patriotes resistents de primera hora i els joves militants que impulsaren el canvi ideològic i orgànic que es produí dins el moviment independentista a partir de finals dels anys cinquanta.
El autors del llibre:
Agustí Barrera i Puigví és llicenciat en Història moderna per la Universitat de Barcelona. Forma part del grup d’historiadors Jaume Compte i és especialista en la història de l’independentisme i en el període de la Generalitat Republicana, la Guerra del 1936 i el primer franquisme (1931-1952).
Robert Surroca i Tallaferro, autor de diversos treballs sobre l’independentisme i l’antifranquisme —temes sobre els quals disposa d’un extraordinari fons documental—, és un militant històric del Front, organització de la qual va ser el responsable de l’aparell clandestí, normes de seguretat i pas de frontera.
