La fundació Reeixida recordarà els fets del 6 d'Octubre de 1934, mostra de la lluita persistent del nostre país per a la seva pervivència com a nació. L'entitat organitzarà una sèrie d’actes que recordin els seus protagonistes –públics i anònims–, i expliquin amb profunditat què fou aquell aixecament nacional i popular frustrat,d’enormes conseqüències, sens dubte, pel nostre esdevenidor històric.
Aquell 6 d’octubre de 1934, amb la proclamació de Lluís Companys des del balcó del Palau de la Generalitat de “l’Estat Català de la República Federal espanyola”, confluïren un mínim de tres estratègies diferenciades darrere un mateix acte insurreccional:
L’estratègia del President i la pràctica totalitat del seu govern per defensar les institucions autonòmiques i recuperar el biaix progressista del període republicà inicial, com un altre 14 d’abril de 1931 on la força de la gent al carrer seria suficient per a acomplir els seus objectius.
Un aixecament nacional armat per part de les forces separatistes, sota el lideratge del conseller de Governació, Josep Dencàs, per a fer realitat la República Catalana independent, rebaixada a simple govern estatutari el 17 d’abril de 1931.
I una revolta dels rabassaires i el moviment obrer industrial per defensar els guanys aconseguits durant el període republicà anterior, i, fins i tot, anar més enllà en el terreny de la revolució social.
L’aixafament militar d’aquesta triple revolta –republicana, nacional i social–va provocar 74 morts. Entre ells cal destacar els dirigents del Partit Català Proletari Jaume Compte, Manuel González Alba i Amadeu Bardina, caiguts aquella nit en la defensa del CADCI, a la Rambla de Santa Mònica.
La descoordinació va impossibilitar que els 3.200 guàrdies d'Assalt, més els 400 mossos d'Esquadra, i els 3.400 militants d'organitzacions polítiques i sindicals, (Estat Català, Palestra, Nosaltres Sols!, Aliança Obrera, Esquerra Republicana de Catalunya, Aliança Obrera, Unió de Rabassaires, Partit Nacionalista Català), poguessin fer front amb èxit a les forces de l'exèrcit espanyol, per tal d’implantar i consolidar l’Estat Català, instaurant un règim social avançat com volgués el poble.
La repressió posterior a aquests fets es va estendre durant les setmanes següents a tots els municipis de Catalunya, comptabilitzant-se dos mesos després 3.400 presos polítics, empresonats molts d’ells al port de Barcelona, a vaixells com l’Uruguai i l’Argentina, i al de Tarragona, mentre que els oficials que hi participaren eren reclosos al castell de Montjuïc.
El govern de la Generalitat va quedar intervingut per l'autoritat militar, es va suspendre el règim autonòmic català indefinidament, sostraient-li les competències d'ordre públic, justícia i ensenyament. Cent vint-i-nou ajuntaments governats majoritàriament per ERC foren dissolts, nomenant interinament per substituir-los diversos regidors locals de dretes. Cent cinquanta persones entre professorat i personal administratiu, són destituïdes de la Universitat.
