Factors objectius com la sortida a la llum dels més interns sentiments, des del PP passant per C’s fins a l’essència de Vox, ens diuen que ja són aquí.
Des del gobierno continuen amb la mateixa pràctica dictatorial tallant totes les llibertats i drets democràtics que, per obligació, van incloure a la constitució del ’78 per fer-la homologable.
La descomposició a grans trets del sistema de dominació capitalista, del capitalisme financer en general que ja es veu en les lluites internes de la classe dirigent arreu del món, fa que surtin les purulències que aquest càncer incuba fins que l’element extern històricament cridat a acabar amb la malaltia en aquesta lluita de classes sigui la classe obrera i el poble. Els qui siguin capaços d’assumir la responsabilitat i correctament jugar el paper subjectiu corresponent al segment més conscient, organitzat i influent de la classe treballadora.
La majoria som classe treballadora, industrial, secundària i terciària, autònoms, petits comerciants, agricultors i transportistes. jubilats i pensionistes. Sense la nostra feina no viuria cap ciutadà a les ciutats. L’agricultura és essencial, el transport i la producció bàsiques, necessàries.
Tota la superproducció excedent no dóna de menjar, simplement són una mostra més de l’idealisme i la manca de capacitat realista i concreta de la planificació del sistema capitalista.
Tota crisi, la classe dominant la resol eliminant-nos a nosaltres de l’equació. Mitjançant repressió convencional, clavegueram de l’estat, bandes feixistes, o tot el pes dels seus tribunals excepcionals sempre contra les aspiracions legítimes dels pobles.
Eleccions espanyoles pel mig, tots i totes aquells i aquelles que ens havíem quedat sense qui ens representés a la seu de la meseta, vam rebre amb satisfacció la decisió autònoma de Poble Lliure que va trobar aliats i complicitat a Pirates de Catalunya i Som Alternativa.
La mateixa sensació dels dies previs a l’1-O ens recorre l’esquena, però estem convençuts i decidits i per més “a por ellos” que cridin, es tornaran amb més síndromes post-traumàtics la nit del 28-O.
La voluntat del poble de Catalunya és fer valer els resultats del 1-O; sense això, deixar la seva Espanya sense govern.
Durant aquests temps la nostra missió serà no tornar a caure en el parany de la tranquil·litat pensant que els genis faran la jugada mestra. Cal aprofitar l’experiència i enllestir l’organització del poble cap un nivell superior de la lluita.
Front Republicà, la primera experiència que, malgrat que no ens la deixin veure a la tele, ni que sigui per bona voluntat, els tocarà el crostó polític i això, segons com, els farà espavilar; tot que nosaltres caldrà que restem a l’aguait.
Visca la terra lliure!
