'Si no voto Poble Lliure, como cientos de miles de catalanes defraudados, en España y en Europa, no tendremos a quien votar'
'Si no voto Poble Lliure, com centenars de milers de catalans decebuts, a Espanya i a Europa, no tindrem a qui votar'
S’ha abandonat un camp de joc perquè no es pinta res allí. Game Over. Match perdut.
L’independentisme d’arrel popular i de caire radical, totes i tots aquells que ens vàrem quedar garratibats, estupefactes quan esperàvem les orientacions per a prendre la iniciativa i controlar el nostre país i en canvi ens van comunicar sense cap prodrit que s’aplaçava el procés. Som aquests.
Ni la CUP, per lleialtat amb la majoria del Parlament amb tot el seu municipalisme va pensar en la lleialtat que havia de tenir amb els seus votants i amb el poble en general. Llarg silenci.
És que això resta fora de totes les anàlisis que s’han fet, on es reclama que els altres facin el que diuen que faran ells? Però ells fan amb la boca petita del que havien dir combatre amb la boca grossa.
Doncs no tenim més que un referent diferenciat, vaig reclamar per enèsima vegada que un front creat i impulsat se'ns hagi anat de les mans; no pren que com a partit independentista nacional i de classe (revolucionari en la meva concepció i comprensió del que se és o del que es pretén ser), si no es pot trencar el front, amb l’autonomia i el dret de tota organització independent que com a tal partit li correspon, havia d’actuar fora de l’encotillat límit d’aquell front.
La contradicció secundària no pot diluir la contradicció principal. O la contradicció principal no es pot diluir dins la contradicció secundària. Cal avançar.
Poc després, una altra vegada, i tornem-hi, no se'ns ha perdut res a Europa i allà no tindrem partit, no en tindrem perquè no el jugarem i, per tant, perdrem els punts sense jugar.
Ara, sant tornem-hi!
Anem a caseta i fem el que sabem fer. Juguem a casa que anem creixent. No se'ns ha perdut res a les Espanyes que són les que ens fan patir. Continuarem fent discursos radicals, demostrant honradesa i que som bons gestors del sistema; canviarem noms de carrers, farem que els nostres representants siguin perseguits sense cap ni una veu nostra, independentista de veritat i no oportunistes tant de dretes com d’esquerres, tals com el PdeCat o ERC, que estan disposats a pactar amb el soci del nostre botxí.
Seguirem sent els més guapos i radicals en imatge i discurs i denunciarem l’autonomisme immobilista de la constitució del ’78.
No podem fer una altra cosa perquè al front que vam crear, els qui pensen així, són majoria a les votacions i la dialèctica se'ns ha girat en contra.
Després ens queixem dels infantilistes d’esquerra. Els dels fronts, i els partits sectaris que s’atomitzen. Sabem totes i tots a qui em refereixo.
Vaig escriure el 07/02/2019:
Davant el cúmul d’evidències, ara el que cal és analitzar la correlació de forces o, en moderna terminologia, els nivells de la massa crítica. Però en qualsevol llenguatge, en termes de materialisme dialèctic definir com desenvolupem el paper que ens pertoca, si no serà millor que callem i fem una passa al costat, perquè no tenim la decisió i el compromís que cal.
Qualsevol definició de posicionaments i de tàctiques ha de ser pública i no de cercle d’estudis.
Independent i lliure de lligams contraris els interessos dels treballadors i el poble.
Centenars de milers de catalans demòcrates convençuts, no tindrem a qui votar i ens quedarem orfes sense una proposta com la d’en Xirinacs.
