Cada situació política demana l’actuació adequada. I el que tenim avui al nostre país és una situació descarada i descarnada d’ocupació política i militar que ofega la nostra veu i la nostra acció, i ens vol mantenir en una situació d’esclavatge i parasitisme que és el de la monarquia espanyola).
No hi ha, doncs, cap altra opció que combatre amb totes les nostres forces l’ocupació. I hem de tenir clar que tenim unes condicions favorables per a portar a terme aquesta acció de resistència contra l’abús, fins a aconseguir la llibertat.
La impossibilitat del “possibilisme”
En primer lloc cal un esforç de clarificació. I la primera cosa que cal tenir clara és que, en aquesta situació extrema a què estem sotmesos, la defensa d’una política “possibilista” és una posició totalment equivocada (per la gran dosi d’autoengany que posa al descobert).
Cap variació en el govern espanyol no modificarà la situació d’ocupació a què estem sotmesos, que es fonamenta en unes característiques sorgides del fons del poder de l’estat; és a dir, que existeixen per damunt de qualsevol opció política.
L’ocupació espanyola representa:
1.- El control polític estricte de les institucions autonòmiques sempre subordinades per llei al poder estatal. Tota llei favorable al poble català pot ser anul·lada, com s’ha vist i verificat constantment.
2.- L’ofegament econòmic sistemàtic. Això no canviarà perquè és l’essència del seu sistema de dominació.
3.- La limitació creixent de la llibertat d’expressió, per a la qual cosa el poder de l’estat compta amb la col·laboració entusiasta de les estructures de poder heretades del franquisme.
4.- La col·laboració automàtica de l’aparell judicial i de les forces repressives contra els interessos col·lectius del poble català (és a dir, en síntesi, contra el dret d’autodeterminació i contra la gestió pròpia de la nostra vida col·lectiva política, social, econòmica i cultural).
Tothom hauria de tenir clar que aquest marc global d’ocupació es mantindrà tant si hi ha un govern de la dreta espanyola com de l’esquerra espanyola. L’esquerra espanyola només pot fer de “policia bo”, és a dir, mirar de trobar els aspectes enganyosos perquè l’ocupació pugui anar avançant de manera que trobi menys resistència. Ens hem de preparar, doncs, per a combatre aquest marc que és invariable en els seus aspectes fonamentals.
És ara que cal mostrar una resistència activa a l’ocupació fins que no sigui rendible de cap manera per als nostres explotadors. Cal acumular accions de rebuig de l’ocupació, tant de les forces d’ocupació espanyoles com dels representants polítics i dels aparells administratius i judicials franquistes, amb actes de no reconeixement i de rebuig, de resolucions de persona non grata, de canvi de noms de carrers etc. I amb accions de rebuig dels monopolis de l’IBEX-35, que són el suport econòmic d’aquesta ocupació. Tot desautoritzant permanentment les pretensions de legitimitat d’un règim monàrquic que hauria de plegar.
Les institucions escollides pel poble català (Parlament, Generalitat, Ajuntaments etc.) només tenen sentit com a murs de contenció de l’ocupació i instruments d’enfortiment de la capacitat de resistència del nostre poble. Tota la resta, ben mirat, és fer volar coloms perquè ja no hi ha espai per a la “petita política”.
La Llibertat és la Independència i la nostra força la unitat en l’acció
Ara que s’acosta el judici contra l’independentisme que és un judici contra tot el poble català hem de construir la màxima unitat d’acció amb el convenciment que no hi haurà llibertat per a ningú sense un rebuig contundent a aquest repugnant abús judicial, de manera que en sortim en unes condicions objectives que ens permetin assolir la República catalana independent. El moviment independentista no ha de deixar passar ni un sol dia sense treballar intensament per a reforçar l’organització i la unitat necessàries per a afrontar amb la màxima força aquest repte fonamental per al nostre moviment i per a la llibertat col·lectiva.
Per això cal saludar les iniciatives que s’estan promovent aquests dies per a construir arreu del país la unitat d’acció des de la base a partir de la creació de Consells de la República unitaris arreu de les comarques i barris. Perquè només amb una fortíssima organització i mobilització aconseguirem situar aquest judici contra el poble català de manera que ens obri les portes de la llibertat. Per als presos i preses independentistes i per a tots nosaltres. Ara tothom s’ha de posar a empènyer. Fins a guanyar.
