(encara que, tot s’ha de dir, alguns independentistes, entre els quals jo mateix, l’any 1982 vam ser empresonats per portar una pancarta amb el lema: Independència)
Al segle XXI tot i que les candidatures electorals (JxSÍ i la CUP) es van poder presentar amb uns programes que preconitzaven la independència, ara tenim un munt de persones a la presó per haver complert el programa electoral (es veu que complir els compromisos té aquestes conseqüències en aquest estat corrupte)….
Tot plegat posa en evidència la gran arbitrarietat de l’Estat espanyol, un estat regit per una voluntat i un aparell polític, jurídic i policial, que són realment franquistes.
Només ens resta, doncs, un únic camí: portar al límit de l'impossible la seva dominació. Que els surti més a compte fotre el camp que continuar emprenyant al nostre país.
Les Independències sempre s’han aconseguit a partir d’aquest principi pràctic.
Si volen tranquil·litat que respectin la voluntat del poble.
Si no ho fan, Catalunya serà la tomba de l’Espanya franquista.
Carles Castellanos, 3 novembre 2017