Enllesteixo aquest article, encara amb el ressò dels atemptats d’ahir mateix a Barcelona i a Cambrils i no em puc estar de mostrar altre cop, com ho he fet aquest migdia mateix, la meva solidaritat més ferma amb les víctimes, i la voluntat compartida amb tanta gent de mantenir amb la mateixa força que abans, les nostres conviccions i els nostres objectius. No tenim por; i ni els autors d’aquests fets criminals ni els qui se’n voldrien servir, ens faran desistir dels nostres objectius de defensa d’una societat més lliure i justa al nostre país.
Començava el meu article constatant que tothom està preocupat pel “què fer?” a partir del dia 2 d’octubre vinent. I escrivia que la resposta és ben senzilla: construir la República catalana, una República que probablement serà independent perquè haurem guanyat el Referèndum. Allò que considero que caldria tenir clar per damunt de tot, però, és que la construcció de la República s’ha d’emprendre en qualsevol dels casos, perquè fins i tot en el cas de la nostra victòria a nivell de la superestructura política (és a dir, havent guanyat el sí i en situació d’aplicar les lleis de desconnexió) la República s’haurà de construir pam a pam, comptant que tindrem el suport de la població mobilitzada i l’oposició de les forces de l’antic règim.
L’opinió d’un nombre important d’analistes polítics és que amb el Referèndum entrarem en una etapa de “confrontació de legitimitats” que haurem de guanyar servint-nos de dos instruments fonamentals: programa polític i mobilització. Explicitar -comptant amb una participació activa de molta gent- la República del poble català, serà el mitjà més efectiu de desenvolupar una mobilització, que, més enllà de la proclamació formal de la nova realitat política, la faci efectiva.
La República dels iguals
El projecte de República catalana s’ha explicitat fins avui a bastament, per mitjà de l’elaboració de projectes de Constitució o, de manera més extensa, mitjançant de Dossiers sobre la República catalana que n’han fet una descripció més exhaustiva, com el dossier de Poble Lliure publicat el mes de març d’enguany (amb el títol: 2017. Referèndum i República); i el més recent del col·lectiu Drassanes per la República Catalana (Dossier sobre la República Catalana Independent).
Serà, segons la voluntat de la majoria, una República democràtica, laica i igualitària. Des del punt de vista dels partits de tradició comunista, el nostre objectiu serà avançar cap al socialisme, és a dir, construir una República al servei del poble. Per a això caldrà tenir clars els Objectius Estratègics del moment; i també les Característiques Fonamentals que ha de tenir la nova República catalana independent.
Quan ens referim a Objectius Estratègics entenem que és molt important partir del coneixement el màxim de precís de la conjuntura, és a dir, que cal conèixer bé el nivell de consciència, organització i capacitat de mobilització que hem assolit; i també quin és el context internacional.
A partir d’aquestes dades cal afavorir que les classes populars catalanes expressin, amb la màxima llibertat i compromís possibles, la voluntat de construir una República al servei dels interessos de la majoria, posant en un primer pla la necessitat d’un Estat que ha de ser alhora nacional (al servei de la nació catalana) i social (favorable als interessos populars). Per a això caldrà combatre les posicions confusionàries que voldrien negar el caràcter nacional o social del nou Estat, i que a través de diferents fal·làcies voldran introduir els criteris manipuladors d’un sistema capitalista que, som sabem, es troba en una fase decadent i estèril.
La República catalana no serà socialista fins que el debat i la consciència sobre la realitat no hagin portat a una hegemonia de caràcter socialista al si de la societat catalana. Però sí que pot ser una República del poble, una “República dels iguals”, per a expressar-ho en termes planers. La idea central és que la República catalana independent pot ser un sistema polític republicà que porti a desplegar, per mitjà de la mobilització i la consciència, el poder popular en la societat catalana; és a dir, la construcció del poder de la majoria, sense enganys ideològics ni manipulacions mediàtiques. I ha de tenir clar el caràcter nacional del nou estat. Ha de ser l’instrument de defensa de la llengua i la cultura catalanes que promogui una creativitat cultural no alienada i garanteixi l’ús social de la llengua catalana com a llengua general de relació social alhora que un tractament harmònic del multilingüisme; i ha de partir d’unes característiques fonamentals de funcionament que exposem tot seguit d’una manera abreujada.
Les Característiques Fonamentals que ha de tenir la nova República catalana independent es poden resumir en tres àmbits fonamentals, segons la nostra manera de veure: una radicalitat democràtica, un sector públic reforçat i un sistema internacional d’aliances coherent.
Pel que fa a la radicalitat democràtica, caldrà (com a idea central) la reversió de la tendència actual a allunyar progressivament els centres de decisió de la ciutadania, i la recuperació del paper polític (i econòmic) de l’estat. La garantia efectiva de la plena igualtat de drets, igualtat real davant la llei i l’administració. La instauració de mecanismes fefaents i efectius de participació i de control popular en el disseny i la gestió les polítiques públiques. I pel que fa al sistema político-administratiu, haurà d’enfortir el paper dels municipis, instaurar un sistema electoral representatiu amb un mètode de votació que fomenti les llistes obertes, i fer possible el control democràtic del poder judicial, al servei del poble.
D’altra banda cal, evidentment, un sector públic que garanteixi tant els drets socials com el desenvolupament harmònic de l’economia i de la societat, és a dir, la nacionalització de l’aigua, de l’energia, de part de la banca i dels sectors estratègics. Un sistema fiscal redistributiu i una lluita implacable contra l’evasió i la corrupció. I, de manera general, uns sistemes estrictament públics i eficients de sanitat, educació i atenció a les persones, amb una dotació pressupostària (per marc constitucional) equiparable a la dels estats socialment més avançats. Amb l’expropiació dels pisos de la banca i la creació d’un mercat públic de lloguer social que garanteixi de manera efectiva l’accés a l’habitatge. I, com a perspectiva, cal tenir clar que s’ha d’avançar cap a un sistema de renda mínima garantida que superi el sistema caritatiu i opac de subvencions, ajudes i adjudicacions.
I pel que fa a la política internacional, cal garantir la multilateralitat com a principi en un món multipolar; tot considerant l’àmbit de la Mediterrània com a àrea estratègica. I desenvolupant la cooperació política i econòmica com a idea principal. Tot partint, en general, del rebuig a la guerra, al militarisme i a l’imperialisme; garantint la seguretat orientada pel principi d’autodefensa. Això vol dir, d’una banda, no participar ni comprometre’s en cap conxorxa imperialista; i, seguint el principi d’autodefensa, respondre sempre amb contundència a les agressions.
Aquestes són unes bases molt generals per a emprendre el debat i les tasques de construcció de la República catalana, unes tasques que el dia 2 d’octubre tindrem al davant d’una manera imperiosa, i independentment de les circumstàncies concretes de la situació política que haurem pogut assolir.
Carles Castellanos
