Ara els Veterans de la Legión espanyola amenacen el director de cinema Alejandro Amenábar i li exigeixen que "respecti la memòria" del genocida i amant de la mort José Millán-Astray. Ara el magma espanyolista que atia l'odi desplega una campanya contra Quim Torra i l'acusa, precisament, de 'supremacista', i corromp la figura de catalans i catalanes que lluitaren per la llibertat del seu poble amb una campanya dissenyada de falsificacions i fal·làcies. Ara Alfonso Guerra el titlla de 'nazi' sense cap respecte i trivialitza l'horror del feixisme i dels camps d'extermini. Són la calumnia sofisticada i la confusió com a mètode per ocultar precisament que el projecte d'Espanya, que partits com el PP, PSOE i Ciutadans apuntalen amb dents i ungles, acumula una història de crims contra la humanitat i contra les llibertats, i que s'ha sostingut i se sosté en el supremacisme, l'odi i el racisme.
Cal que es digui alt i clar: el Regne d'Espanya, i en definitiva el projecte d'Espanya (i no es tracta d'una taxonomia ètnica, sinó política i històrica), es fonamenta en el dolor, la injustícia, l'obscurantisme, les essències, la mort, l'integrisme religiós, el racisme i l'odi.
Només cal fer un cop d'ull a la seva història criminal i supremacista i examinar que ha estat així de forma insistent durant segles, dècada a dècada. Hi afegeixo una breu enumeració d'algunes 'hazañas' espanyoles (i me'n deixo moltes, des de les persecucions de la Inquisició a la Guerra de Successió, la guerra d'agressió feixista de 1936-1939 i fins arribar a l'U d'octubre de 2017) que al llarg de la història mantenen un mateix patró de crims, odi, obscurantisme, racisme i, és clar, aquesta idea de supremacia que caracteritza l'espanyolisme actual:
-El mite fundacional espanyol es basa en la "unió de les dues corones" dels anomenats Reis Catòlics: té com a conseqüència l'expulsió i persecució dels jueus del territori de la península (1492). La xifra dels jueus expulsats se situa a la vora de 200.000 persones obligades a fugir despreses de les seves riqueses i de la seva terra.
-El 1492 s'inicia, a més, el colonialisme i el genocidi dels pobles americans a mans de l'Imperi espanyol. Es calcula que hi va haver entre 50 i 80 milions de víctimes mortals, indígenes exterminats a sang i foc, pobles i comunitats senceres que van desaparèixer entre 1492 i 1650 en nom del supremacisme espanyol i la fe catòlica.
-En aquest mateix any es va portar a terme l'anomenada Conquesta de Granada (1492), una agressió militar (amb guerra moderna, amb artilleria, amb bombardes) iconsiderada com un genocidi mogut per l'integrisme catòlic i els interessos econòmics.
-Amb Felipe II es porta a terme la persecució dels moriscos o 'nous cristians' a l'Alpujara (Granada) els anys 1568-1571, i l'aplicació de la Pragmàtica Sanció de 1567, que va ordenar ".. la prohibició absoluta als moriscs d'usar el seu idioma en públic i en privat, parlat i escrit; l'obligació de parlar el castellà, d'entregar al president de la Audiència tots els llibres aràbics, de suprimir els ritus, vestits, noms i costums; la destrucció dels seus banys..."
-Els decrets d'expulsió dels moriscos (1609-1614) promulgats per Felipe III van continuar aquesta ànsia genocida i integrista: unes tres-cents mil persones van haver de fugir de la Península sota amenaça de mort, obligats a abandonar la seva terra, gran part d'ells del País Valencià.
-La "Gran redada" o "Presó general" i extermini dels gitanos, una persecució ordida pel rei espanyol Fernado VI i el marquès de l'Ensenada, iniciada el 1749, en què es va detenir, concentrar, separar famílies i assassinar milers de gitanos de la península. Aquesta operació de supremacisme espanyol va provocar més de 12.000 víctimes mortals i va trencar milers de famílies, i la ruïna econòmica de la comunitat romaní.
- L'extermini dels independentistes cubans a mans de l'exèrcit espanyol del general Valerià Weyler a partir de 1895. El general mallorquí i espanyol (recordem-ho, taxonomia política, i no ètnica!) fou l'inventor dels camps de concentració i d'extermini ("reconcentració") a Cuba. Va exterminar més de 300.000 víctimes cubanes, fonamentalment avis, dones i nens, en un precedent poc conegut del posterior genocidi de l'Alemanya nazi.
Antonio Cánovas del Castillo, aleshores president i restaurador dels borbons, va justificar la guerra i aquest genocidi argumentant que calia "sacrificar el último hombre y la ultima peseta" a Cuba.
-Espanya i l'exèrcit espanyol tenen l'execrable "honor" de ser els primers a la història a bombardejar la població civil amb bombes i gasos tòxics des dels avions. Ho van fer sobre al Rif, per combatre els guerrillers d'Abd el Krim que actuaven contra l'ocupació espanyola a les ordres del dictador Primo de Rivera i del borbó Alfonso XIII.
Els gasos tòxics es van començar a utilitzar durant atacs de 1923, primer amb l'artilleria, i després amb l'aviació. Els gasos utilitzats eren, entre altres, compostos de cloropicrina, fosgè i, sobretot, iperita, que van causar nombroses víctimes entre la població civil.
Actualment, molts dels càncers i altres malalties que pateixen els habitants de les poblacions massacrades del Rif amb gasos i altres tòxics s'atribueixen a aquells bombardejos amb guerra química. Malgrat el Tractat de Versalles (1919) i el Protocol de Ginebra (1925), que prohibiren l'ús d'armes químiques als conflictes bèl·lics.
Anys després, durant la guerra d'agressió feixista (1936-1939), l'èpica, el valor i la bravesa espanyola va tornar a portar a terme l'"A por ellos!" contra la població civil indefensa amb els bombardejos aeris contra nombroses ciutats catalanes (Des de Granollers a Alacant, des de Portbou a Maó), que només a Barcelona va causar la mort d'unes 5000 persones.
Una història criminal de supremacisme, odi i racisme.
