Vint-i-tres anys després les coses tenen un altre caire.
La inefable Pilar Rahola defensava ahir al programa FAQS, amb dents i ungles, el dret a decidir del poble català. Molt bé, malgrat que fes servir els recursos circenses i la veu estrepitosa de les tertúlies espanyoles on participa habitualment.
Però fa vint-i-tres anys, quan Rahola feia de diputada a Madrid, va votar un Codi Penal que ha fet possible que actualment hi hagi presos independentistes dispersats a les presons espanyoles. El Codi Penal de 1995 que perseguia (i persegueix) la "rebel·lia", la "sedició" i els "delictes contra la corona." I altres coses més.
L'independentisme que no combregava amb l'ERC de Rahola i Àngel Colom, en aquells anys en què encara existien independentistes empresonats i refugiats/exiliats, va criticar durament el paper dels diputats catalans al Congrés espanyol (ERC, CiU, ICV... i, no cal dir-ho, el PSC i el PP) per l'elaboració i consens per aprovar aquell codi penal.
Ara ens hi trobem. De nou amb l'amenaça de la repressió i de la subjugació de tot un poble. Però l'error d'haver votat el consens d'aquell codi penal –sense gaire resistència- amb articles dedicats especialment a perseguir l'independentisme (català, basc, gallec...) ja està fet. I l'Estat empra ara aquest instrument jurídico-polític amb totes les de la "llei."
Paradoxalment, el PP va ser qui va posar traves a aquell codi penal reformat que encara contenia articles pensats per als catalans, bascos, gallecs... en definitiva, pensats per a tots aquells que volguessin canviar l'status quo existent. I ho feia per electoralisme, per populisme, és clar.
La notícia sobre l'aprovació del Codi Penal del 1995 (La Vanguardia, 27/10/1995) deia així:
"El Partido Popular volvió a quedarse solo en su rechazo al nuevo Código Penal, que ayer fue aprobado en el Senado con el apoyo de todos los grupos parlamentarios (PSOE, CiU, PNV, Coalición Canaria y Mixto, grupo en el que se inscribe IU) a excepción del popular, que se abstuvo en la mayor parte de las votaciones aunque en alguna de ellas votó en contra."
També recollia el debat parlamentari, entre els del consens del nou codi i el PP, que volia eliminar el terme "violent", perquè els delictes de rebel·lió i sedició fossin simplement delictes per si mateix:
"Las mayores polémicas se produjeron ayer en el debate de los artículos que recogen los delitos contrala Constitución, en particular el de la rebelión, y en los delitos de insumisión.
En el delito de rebelión fue el Partido Popular el que se opuso al conenido del articulado. Fundamentalmente porque el texto asegura que "son reos del delito de rebelión los que se alzaren violenta y públicamente" para derogar, suspender o modificar la Constitución, destituir al Rey, impedir la celebración de elecciones, disolver las Cortes, declarar la independencia de una parte del territorio nacional o sustituir al Gobierno.
El problema de los populares, según defendió el senador Esteban González Pons, surge por la inclusión de la palabra "violenta", que se introdujo en el Congreso de los Diputados por una enmienda del PNV, que argumentaba que, sin esa palabra, una declaración política de independencia o autodeterminación podría entenderse como rebelión, cuando está amparada por la Constitución.
Para González Pons esa palabra limita hasta tal punto la rebelión que, de ser así, no la habrían cometido ni Pavía, ni Primo de Rivera, ni siquiera quienes tomaron el Congreso e l 23-F, pero, sobre todo, explicó que, a su juicio, la rebelión puede nacerse sin violencia y lograr sus objetivos con "astucia, con chantaje de guante blanco, gomina y cuello duro al gobierno (en alusión a Mario Conde), por un autogolpe o por un pucherazo electoral".
El senador del PSOE José Antonio Arévalo le replicó que el problema del Partido Popular es que "le traiciona el subconsciente" por sus contradicciones entre "unidad y separatismo" y aseguró que muchas de los ejemplos que puso Esteban González Pons se habían hecho con violencia.»
L'artículo 544. del Codi Penal de 1995 resava el següent:
"Son reos de sedición los que, sin estar comprendidos en el delito de rebelión, se alcen pública y tumultuariamente para impedir, por la fuerza o fuera de las vías legales, la aplicación de las Leyes o a cualquier autoridad, corporación oficial o funcionario público, el legítimo ejercicio de sus funciones o el cumplimiento de sus acuerdos, o de las resoluciones administrativas o judiciales."
Podeu extreure'n les vostres pròpies conclusions, tenint en compte que els partits catalans que ara sí opten per la República catalana, i que pateixen els embats de la repressió de l'Estat, van fer possible un codi penal que permet l'empresonament i la persecució dels independentistes.
Vint-i-tres anys després les coses són d'una altra manera. L'error ja està fet. Però per sort ara les consciències independentistes són hegemòniques a Catalunya, malgrat aquelles lleis teixides des de la por.
