La síntesi històrica publicada aquest diumenge passat a Presència, signada per Pau Lanao és un bon exemple del que es podria anomenar “Història per a panxacontents”, pel bon nombre d’oblits i deformacions en la descripció històrica de les confrontacions que han portat a l’evolució independentista actual.
Un buit exagerat
La primera cosa que sorprèn és el salt espectacular en el buit que l’autor fa des del 1981 al 1989, justament el període en què té lloc la primera expansió de l’independentisme protagonitzada per l’MDT, Terra Lliure i els Comitès de Solidaritat. Res sobre les accions i mobilitzacions d’aquests anys ni sobre les concentracions al Fossar de les Moreres, ni el gran desplegament de Casals i Ateneus independentistes, que foren durant molts anys l’únic nucli de gent inquieta i mobilitzada en molts pobles i barris dels Països Catalans. Res sobre les detencions d’independentistes l’any 1982 pel fet de portar una pancarta amb el lema “Independència”, ni sobre centenars de fets rellevants d’aquests anys.
Distorsions de la Història
Dins aquesta mateixa línia cal considerar el tractament molt esbiaixat de Terra Lliure (una organització de la qual només en descriu la desaparició, i encara posant-hi una data falsa – el 1991, en lloc del 1995), res sobre els objectius i principis polítics de Terra Lliure, uns objectius posats de manifest clarament en els centenars d’accions d’aquesta organització en suport a les reivindicacions populars, entre el 1978 i el 1992. Tampoc no apareix res de la repressió del 1992 i la gran reacció de solidaritat que va tenir un abast especial a Girona i que no va passar desapercebuda a ningú (només calia llegir EL PUNT). L’esquerra independentista apareix d’una manera explícita només una vegada al costat d’una gran imatge de la CUP, i és per a mostrar-la com a implicada en uns episodis desgraciats ocorreguts al Fossar de les Moreres, protagonitzats per un grup marginal gens representatiu ...
Una explicació defectuosa
Així, la narració històrica que comentem és incapaç d’explicar com i quan apareix l’independentisme que va tenir una primera expansió als anys vuitanta i que la repressió del 92 va fer estendre molt socialment, una qüestió que semblaria rellevant en un relat històric amb pretensions de fer-se creïble.
Refrescar la memòria
El senyor Lanao no pot argüir desconeixement ja que avui comptem amb una bibliografia suficient que si s’hagués pres la molèstia de consultar li hauria fet més difícil deformar d’una manera tan exagerada les coses. Per a refrescar-li la memòria li recomanem que abans de tornar a escriure sobre aquestes qüestions es digni a consultar, si més no, els llibres de síntesi següents:
- BASSA, BENÍTEZ, CASTELLANOS, SOLER (1994) Història de l’independentisme 1979-1994. Barcelona: Llibres de l´Índex
- SASTRE, BENÍTEZ, MUSTÉ, ROCAMORA (2012) Terra Lliure, punt de partida. 1979-1995 Una biografia autoritzada Barcelona: Edicions del 1979
- BOTRAN, CASTELLANOS, SALES (2014) Introducció a la història dels Països Catalans Barcelona: Edicions del 1979
