Que tots els vots valguin el mateix… Segur que heu sentit molts cops, especialment en boca de dirigents del PSC o del què en queda, la queixa de l’excessiu pes que tenen les demarcacions electorals menys poblades en la distribució d’escons al Parlament de Catalunya. La desigual implantació territorial de les, durant dècades, dues forces majoritàries en aquest tros de país –amb l’hegemonia de CiU a la major part del territori i del PSC a la zona on hi ha la major part de la població- va propiciar que una “particularitat regional” que encara dura: Catalunya és l’única (encara) comunitat autònoma que no té una llei electoral pròpia i que per tant continua regint-se per la llei electoral espanyola (LOREG). El diferents intents de fer-ne una topava sempre amb el mateix obstacle, que n’impossibilitava el consens: els uns volien un sistema que atorgués pes a la representació del territori i els altres apostaven per un repartiment d’escons més proporcional al pes demogràfic de cada demarcació, amb l’argument suat de que cal que “tots els vots valguin el mateix” (circumstància que, tot sigui dit de passada, només es dóna en els referèndums, mai en les eleccions). Amb uns interessos partidistes tan distants tots els simulacres de ponències sobre la llei electoral acabaven igual: sense acord, amb crítiques recíproques i emplaçant-se a trobar una solució de consens en una altra ocasió.
El discurs de la presumpta discriminació electoral de les zones més poblades ha continuat, mentrestant, obrint-se camí. En el marc del debat de política general de l’octubre de l’any passat es va acordar declarar “la necessitat d’aprovar una llei electoral justa i proporcional ”on es tractin, entre altres, aspectes com “la major representativitat dels ciutadans per a aconseguir que el vot de tots ells valgui el mateix, la proporcionalitat i un règim electoral que garanteixi d’una manera més efectiva i igualitària la representativitat de cadascun dels ciutadans de Catalunya en les institucions representatives”. Un altre cop la fal·làcia que a la distribució d’escons en un òrgan de representació territorial és més justa si és proporcional al pes demogràfic de les diferents demarcacions electorals. A còpia de repetir-ho es va estenent la idea que l’actual representació dels territoris menys poblats és excessiva. Però realment és així?
El territori està sobrerepresentat al Parlament? Quin pes té realment el territori i quin la població en l’actual distribució d’escons al Parlament? Si fem cas algunes veus, especialment dels partits espanyolistes amb menor implantació al territori, sembla una evidència; si fem números, però, veurem que no. Els 85 escons de Barcelona, 17 de Girona, 15 de Lleida i 18 de Tarragona no són fruit de cap fórmula matemàtica que els distribueixi automàticament en funció de donar un determinat valor a la població i un altre al territori, sinó fruit d’un pacte de l’any 1979, però s’aproxima molt a atribuir un 80% al factor demogràfic i un 20% al territorial.
Que tots els vots valguin igual i que alguns territoris no valguin res? Si distribuíssim la representació amb criteris estrictament demogràfics i amb les actuals demarcacions, adequant la representació a les desigualtats territorials, tocarien 99 escons a Barcelona, 14 a Girona, 8 a Lleida i 14 a Tarragona. Si ho calculem per vegueries, circumscripció lògica en una llei electoral catalana, i amb el mateixos 135 escons, els desequilibris serien més evidents: Regió metropolitana 86, Comarques Gironines 13, Camp de Tarragona 9, Terres de l’Ebre 3, Ponent 7, Comarques Centrals 7, Alt Pirineu i Aran 1 i Penedès 9. Amb un panorama així voleu dir que a les Terres de l’Ebre o, sobretot, a l’Alt Pirineu i Aran (que malgrat tenir el 18% del territori no arriben a l’1% de la població) caldria anar a votar? Si, pel contrari, fixéssim una proporcionalitat de 80% població i 20% territori la distribució en vegueries seria la següent: Regió metropolitana 71, Comarques Gironines 15, Camp de Tarragona 10, Terres de l’Ebre 5, Ponent 10, Comarques centrals 10, Alt Pirineu i Aran 6 i Penedès 8. Dit d’una altra manera una “major representativitat dels ciutadans per a aconseguir que el vot de tots ells valgui el mateix” suposa incrementar sobretot incrementar els escons de l’Àrea metropolitana, que és l’única demarcació on el percentatge de població respecte és molt superior al de territori en detriment de gairebé tota la resta de demarcacions, amb l’única excepció del Penedès (que és amb el 6,18% de la població i el 6,04% del territori és la vegueria més equilibrada).
Volem o no un país territorialment equilibrat? Més enllà de les expectatives partidistes i de quatre exercicis d’aritmètica recreativa la prioritat política hauria de ser combatre els greus desequilibris territorials –d’aquest tros de país i de la resta dels Països Catalans- no com adaptar la representació política als desequilibris existents. El problema és complex i, per tant, per a revertir-lo caldrien actuacions en molts àmbits però segur que disminuir-ne la representació política no forma part de la solució.
(PS: el text parla de la vegueria de l’Alt Pirineu i Aran només per una qüestió d’accessibilitat de dades però és evident que l’Aran, en tant que forma part d’un altre marc nacional, ha de tenir un tractament diferenciat en qualsevol llei electoral)
Sobre disminuir la representació política de les zones menys poblades:
De petits municipis i grans oblits
Moció de la CUP a la Diputació de Lleida sobre la Llei electoral
