L'Ajuntament de Lleida, els Consells Comarcals de l'Alta Ribagorça, l'Alt Urgell, les Garrigues, la Noguera, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, el Pla d'Urgell, la Segarra, el Segrià, el Solsonès i l'Urgell i la Diputació de Lleida. Són els tretze ens locals (deu governats per CiU, dos per ERC i un pel PSC) representats al Consell del Centre de Normalització Lingüística “de Lleida”. També hi tenen representació dos organismes de la Generalitat de Catalunya (la Direcció General de Política Lingüística i el Departament d'Ensenyament), entitats culturals, veïnals i sindicals (Òmnium Cultural, l’Ateneu Popular de Ponent, la Federació d'Associacions de Veïns i la UGT) i el personal del propi Centre de Normalització Lingüística. És a dir, d’un total de vint representants al Consell del CNL “provincial” n’hi ha quinze que en són d’administracions i catorze d’aquestes quinze estan governades per partits que es declaren independentistes.
Amb l’actual composició de l’òrgan de direcció del CNL resulta força sorprenent que n’ostenti la presidència Montse Parra, representant de l’Ajuntament de Lleida, del qual és regidora pel PSC, especialment d’ençà del pacte de govern municipal que el seu partit va signar amb Ciutadans per tal de mantenir a la poltrona Àngel Ros, en altres temps líder del sector catalanista dels “socialistes”.
A C’s se’ls pot fer moltíssimes crítiques en molts terrenys, començant pel seu pretès paper d’abanderats de la regeneració democràtica i la lluita contra la corrupció, però no se’ls pot pas dir que en matèria lingüística tractin d’enganyar ningú. Van néixer com a partit després d’un manifest impulsat per catalanòfobs de pota negra (Boadella, de Azúa, de Carreras, Arcadi Espada...) amb la lluita contra la normalització lingüística com a punt estrella del seu programa. El compromís d’”actualitzar” el reglament d’usos lingüístics de la Paeria, eliminant la condició de llengua preferent per al català, l’aprovació d’una moció per a incloure l’espanyol en la senyalització viària o l’amenaça per part d’un regidor de C’s de suprimir el Consorci per la Normalització Lingüística en l’hipotètic cas d’arribar a governar són alguns dels lamentables episodis viscuts a la Paeria d’un any ençà.
La defensa del bilingüisme és una opció legítima, sovint tramposa però legítima. Tramposa perquè un tractament igualitari a dues llengües en un àmbit concret –en aquest cas a l’administració municipal-, prescindint de la situació de desigualtat prèvia i de l’existència de legislacions d’àmbit superior que prioritzen la llengua de l’Estat, perpetua la situació de minorització de la llengua globalment més feble. Legítima perquè, òbviament, tothom pot defensar el que cregui oportú, inclosa l’eutanàsia lingüística i el consegüent descoloriment de l’atles lingüístic mundial en pro de la comunicació, l’entesa i el bon rotllo universals. Per cert, aquests que fan tanta bandera del bilingüisme, la legalitat i la lleialtat institucional ho saben que des de fa deu anys en aquest tros de país no hi ha dues llengües oficials sinó que n’hi ha tres?
Menys justificable és governar la Paeria amb els vots dels qui s’oposen a la normalització lingüística i, al mateix temps, pretendre presidir el Centre de Normalització Lingüística amb els vots dels que la defensen. I encara ho és menys que aquests últims ho permetin. L’amplíssima majoria sobiranista al si del Consell del CNL es posarà les piles i en normalitzarà aviat la presidència o haurem d’esperar a que les gallines pixin? Mentrestant la representant d’un ajuntament espanyolista i espanyolitzador continua presidint en funcions, com un Rajoy qualsevol, un òrgan que ha de fomentar la normalització lingüística a Ponent i al Pirineu. I qui dia passa any empeny...
