Vet aquí tres menes de plagues més o menys endèmiques que, amb fortuna diversa i amb conseqüències igualment diverses, bé que coincidents, han assolat darrerament els Països Catalans, especialment els continentals: eleccions, detencions i inundacions.
1) Eleccions. Pel que fa a les eleccions i a la seva significació, el PSAN ja va fer públic el mes de setembre passat un extens document en què son analitzats, no tan sols la seva significació i el paper que han acomplert històricament com a elements de consolidació dels estats burgesos, sinó que també hi és analitzada, més concretament, la seva funció com a elements desmobilitzadors de tot allò que representi un canvi real, un canvi revolucionari: una autèntica ruptura amb el franquisme i amb el franquisme reformat. (En aquest sentit, no ens ha d'estranyar que la paraula clau de tota la campanya electoral fos, precisament, aquesta: canvi. "Pel canvi", "perquè tot canviï", "perquè només canviï allò que està malament", etc.).
Al mateix document eren analitzats els resultats del 28-O: la desfeta de les opcions regionalistes i autonomistes, la d'aquelles altres que, amb tot i una voluntat subjectiva espanyolitzadora, no coincideixen amb el model d'estat policial que la dreta reaccionària i la socialdemocràcia moderada proposen, i fins i tot la puja de l'opció revolucionària independentista, quan aquesta es manifesta a les urnes com a reflex del que és la lluita popular d'alliberament, i no al revés; en aquest darrer sentit, l'augment de 40.000 vots d'Herri Batasuna a Euskadi confirma les nostres previsions, al costat del fracàs electoral de les opcions que es presentaven com a panacea, cadascuna al seu pretès espai polític: PCC, CDS, NE, EUPV, UNPV, etc.
I, alhora que analitza els resultats que produiria la confrontació electoral, el document esmentat explica aquesta predictibilitat: perquè, com ara ja sap tothom qui vol, "el canvi" propugnat pel PSOE era preparat des de fa anys per la gran patronal, per l'aparell policíac de l'estat i per l'oligarquia financera. Els contactes CEOE-UGT, el suport dels bancs a la dita socialdemocràcia, la política espanyolitzadora i d'"unitat nacional" esgrimida com a bandera del PSOE, són bones mostres del suposat canvi (més aviat hauríem de dir "relleu") que l'estat espanyol es preparava "para que todo cambie sin que cambie nada". Fraga i González ho saben bé.
2) Detencions. I no ha hagut de passar gaire temps perquè el "canvi sense canvi" hagi produït els seus primers efectes en un aspecte fonamental de la política de consolidació i enfortiment de l'estat burgès: l'atac a l'independentisme revolucionari.
El dia 16 de novembre, dos dies després de la manifestació antinuclear que havia tingut lloc a Barcelona, eren detinguts a Barcelona mateix, al Baix Llobregat i al Garraf, nou independentistes, als quals s'acusaria, després dels deu dies d'aplicació de la Llei Terrorista, de col·laboració amb l'organització armada Terra Lliure.
Molta gent s'ha formulat la mateixa pregunta: aquestes detencions responen a la política del govern sortint? Són un avenç de la política del govern entrant? O són un favor del govern sortint que fa un darrer servei als qui l'han de rellevar, abans de desaparèixer del mapa amb les sigles que han utilitzat fins ara? Tant se val! Com també ha denunciat en diverses ocasions el PSAN, la construcció de l'estat policíac no és cosa de quatre dies ni de quatre sigles: recobert amb la cobertura política d'unes sigles o unes altres, el procés continuarà a través d'eleccions o de bregues parlamentàries "democràtiques", mentre la lluita d'alliberament per una autèntica democràcia obrera i popular, pel socialisme, contra els estats opressors i els seus òrgans de poder i de coacció, i per la independència nacional, no s'hi enfronti en una lluita conseqüent i decidida.
En aquest sentit, la lluita pel socialisme s'haurà de menar precisament contra aquells que duen aquest nom. La confusió no podrà durar, però, gaire temps: perquè, paradoxalment, haurà de ser en nom del socialisme que, des dels òrgans de poder de l'estat burgès, reprimiran tot allò que posi en perill el procés de consolidació d'aquest estat, de la reforma d'aquest estat heretat del franquisme; la reforma que no ha acomplert el govern de Martín Villa i de Rosón és la que el PSOE es proposa d'acomplir. I per això la repressió continuarà caient damunt els sectors revolucionaris, damunt el món obrer en general i damunt l'independentisme.
Amb les detencions del passat dia 16, hem pogut tenir un tast del que serà el govern "del canvi", el pròxim govern del règim (franquista o franquista reformat, tant se val) de la Reforma política i de l'"España de las autonomías".
3) Inundacions. Qui gosarà dir que la tercera de les plagues que comentem no té un important component polític, com el tenen la plaga de les eleccions i la de les detencions d'independentistes?
Malgrat el que hagin pretès de fer-nos creure des de les instàncies oficials, les pluges i les inundacions produïdes a les comarques del País Valencià i del Principat i les seves conseqüències són lluny de constituir "un accident inevitable". Com és ben clarament denunciat al dossier que, sobre aquesta qüestió, publiquem a les pàgines centrals, les pluges han arribat al moment en què solen fer-ho, i la causa que s'hagin convertit en una greu tragèdia han estat els boscos cremats, les obres d'una presa innecessària i mal construïda, la irresponsabilitat i la inconsciència dels tècnics, la inoperància i la indiferència de les autoritats ocupants; en definitiva, tants altres aspectes de l'especulació amb les vides i els béns dels altres, els únics beneficiaris de la qual són els gestors de l'estat i els seus tentacles d'ordre públic.
Com sabem molt bé, a les zones afectades del País Valencià, els responsables de les desgràcies no són la pluja i el riu, i per això no parlen de la "riuada", sinó de la "pantanada"; i, com saben molt bé a les zones afectades del Principat, les inundacions que s'hi produïren, com que ja no podien ser utilitzades electoralment, no despertaren el menor interès a la "classe política". I el desinterès no es traduí simplement en descortesies, com podria ser-ho el fet que no s'acostés ningú a preguntar: "Què us passa?", sinó que representà una deixadesa criminal des del punt de vista de la imprevisió, de la falta de recursos i de la inassistència als afectats.
Aquestes inundacions i les seves greus conseqüències constitueixen la vergonyosa demostració de la nostra situació de terra conquistada, que no mereix sinó un tracte quasi-colonial, on es realitzen obres "de prestigi" que justifiquen l'espoliació econòmica i cultural, on la vida i la seguretat de les persones no tenen cap valor, i on l'únic que compta realment són els beneficis que l'estat opressor i la classe que el gestiona en pot treure.
Mentre aquestes plagues assolin la nostra terra, la lluita dels nostres patriotes per la independència i el socialisme en una pàtria reunificada i per l'expulsió de les forces d'ocupació tindrà un nord; i la repressió de l'estat opressor, recoberta amb les sigles PSOE o qualssevol altres, serà una constant. De moment, hi ha el precedent de les detencions del passat dia 16. Ja veurem, abans de les pròximes eleccions, quantes detencions i quantes inundacions haurem de sofrir encara.
*La digitalització d'aquest article es deu al treball de compilació de la versió catalana de Marxist.org
