El primer punt de l'ordre del dia de la reunió del 27 pròxim sobre la transformació de l'Assemblea de Catalunya diu: «Fonaments programàtics».
Una gran majoria de delegacions, àdhuc algunes de les que han abandonat l'Assemblea, creuen que els quatre punts bàsics de l'Assemblea de Catalunya no han estat assolits encara. És cert que altres grups i institucions, i àdhuc el poble sencer, se'ls han fet seus i els reivindiquen. Però, com no són exclusiva de ningú, també l'Assemblea transformada els pot fer seus.
El primer punt versa sobre l'amnistia. Nasqué amb intenció estrictament política. Després de la llei d'amnistia política de 14 d'octubre, encara resten serioses discriminacions polítiques. Cal lluitar per bandejar-les. Però, a més a més, pel maniobrerisme del govern, s'ha polititzat el pres social. I vol també la seva oportunitat. Hi ha posicions més moderades i posicions més radicals, però el cas ens preocupa a tots.
El segon punt versa sobre les llibertats. Ni les lleis referents als drets humans personals i col·lectius no s'han posat encara al dia, ni tots els partits són reconeguts. El sistema electoral per a garantir l'accés del poble al poder polític té importants deficiències, reconegudes por tota l'antiga oposició al règim franquista. Hi ha grups més radicals que volen ara una democràcia molt més directa, una major identificació d'Estat i poble, cosa que encara resta ben lluny. Caldrà lluitar molt per aconseguir-ho sense provocar tràgiques marxes endarrera. També ens falta assolir l'accés del poble al poder econòmic. Cosa més difícil encara.
El tercer punt versa sobre la consecució dels principis i institucions configurats en l'Estatut del 32, com a marc per a l'exercici de l'autodeterminació. Manquen principis i institucions d'aquell Estatut. El marc, per a fer un nou Estatut actualitzat i plebiscitat com a exercici del dret a l'autodeterminació, és molt més feble, i tot el futur procés és carregat d'interrogants. L'autodeterminació vindrà «dirigida», i certes opcions lliures no hi tindran cabuda. La tasca és, doncs, immensa.
El quart punt, sobre la coordinació de la lluita, sempre ha estat una mica verd. La ventafocs del programa. Caldria esmentar primerament la lluita per a la coordinació dels Països Catalans i després la lluita per a la coordinació de tots els pobles ibèrics que ho vulguin. Tasca urgent per a la bona marxa de tots, però també imprescindible per a la nostra pròpia bona marxa. Mai no anirem bé nosaltres, si els pobles veïns nostres no van resolent llurs propis problemes.
La meva opció és, tanmateix, que aquests quatre punts ara haurien de cedir el primer lloc a un punt programàtic nou en l'enunciat, tot i que és vell en la tradició pràctica de l'Assemblea. Ja l'he esmentat una altra vegada en aquesta columna, però és útil repetir-lo ací:
«L'Assemblea assumeix, com a missió pròpia, les funcions d'autogestió, enquestadora, crítica i mobilitzadora, davant les necessitats del poble del Principat i de la manera de resoldre-les.»
És la finalitat fonamental de l'Assemblea transformada en estrictament popular. Tots els grups socials que tinguin interès en aquests cinc punts caldria que assistissin a l'Assemblea del dia 27.
*La digitalització d'aquest article es deu al treball de digitalització i compilació d'articles de Lluís M. Xirinacs portada a terme pel Centre d'Estudis Joan Bardina
