El dia 18 d'aquest mes de febrer un total de 8 catalans seran jutjats per un tribunal especial a la capital de l'Estat per uns fets produïts a Barcelona el 1979. D'aquests vuit catalans —sis homes i dues dones— dos són morts i un a l'exili; ens referim, evidentment, al que s'ha anomenat cas Martí Marcó-Fèlix Goñi i al judici al qual seran sotmeses Quim Pelegrí, Frederic Bentanax, Griselda Pineda, Josep Figuerola i Montserrat Ginestà. Aquest és un judici que, per les circumstàncies que l'envolten, no pot passar desapercebut i ens condueix a una sèrie de reflexions importants.
En primer lloc, crida l'atenció el fet que uns catalans que vivien, treballaven i militaven políticament a la nostra terra, siguin traslladats i jutjats lluny del nostre país, a la capital de l'Estat. Aquest fet —en un moment en què es parla tant d'autogovern i de traspassos en matèria de justícia— és un fet que en si mateix és molt greu.
Què significa aquest trasllat? Què es pretén amb aquest allunyament? L'explicació es troba no en els fets dels quals se'ls acusa, sinó en les idees que professen i per les quals lluiten: en efecte, els jutjats en el cas Martí Marcó-Fèlix Gofii són coneguts, gent que s'ha enfrontat amb la reforma política espanyola, que estimen profundament la nostra terra, que han defensat aferrissadament els interessos del poble treballador català i que s'han compromès a fons en la construcció d'un futur: uns Països Catalans reunificats, independents i socialistes. Si se'ls porta davant d'un tribunal especial a Madrid és perquè en la seva persona es vol jutjar un projecte polític independentista que, a mesura que el nostre poble vagi comprovant el carreró sense sortida de l'autonomia espanyola, anirà agafant més i més força.
Amb l'allunyament es pretén fer un judici sense espectadors, perquè tot sabem que a dificultat de traslladar-se a Madrid és considerable i que no és a l'abast de moltes butxaques. L'aïllament dels patriotes catalans, això és el que es vol aconseguir; però és evident, també, que ja en més d'una ocasió s'ha fet clara la voluntat del nostre poble de no deixar sols els nostres lluitadors: aquesta disposició ja es va demostrar en el cas del judici d'extradició de Manuel Viusà i en el judici de Martínez i Vendrell i Lluís Montserrat. Per això els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans fan una crida a assistir massivament a aquest nou judici i amb aquest fi ja estan organitzant autocars per tal que puguem demostrar un cop més amb la nostra presència que sabem reconèixer els nostres lluitadors.
Un altre fet greu és que ens trobem davant d'un judici polític realitzat per un tribunal especial, l'Audiència Nacional. Resulta, doncs, que continuen existint els tribunals d'excepció —malgrat el que digui la Constitució— i que aquest tribunal es dedica fonamentalment a la condemna de lluitadors independentistes.
Un català que vulgui lluitar per la independència i la reunificació del seu país es troba en un i altre cantó de la frontera amb lleis antiterroristes i tribunals especials —l'Audiència Nacional a l'Estat espanyol; el Tribunal de Seguretat de l'Estat a l'Estat francès— disposats a recordar-li amb tota contundència que només li està permès l'obediència cega als Estats opressors constituïts.
Tercer i últim fet greu: a Madrid jutjaran uns militants independentistes acusats de voler lluitar pel seu país amb mitjans armats i d'haver posat un artefacte l'explosió del qual provocà la mort de Fèlix Goñi. Però, qui jutjarà els causants de la mort de Martí Marcó, metrallat en un control policíac en ple centre de Barcelona? Qui aclarirà les circumstàncies de la tràgica desaparició d'un company de lluita tan exemplar com era en Martí?
Catalans! El dia 18 de febrer TOTS hem de ser al costat dels nostres patriotes!
Blanca Serra i Puig
Independentistes dels Països Catalans
