Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Memòria històrica
Acte de lliurament de l'Arxiu documental de Josep Planchart

El lliurament de de l'arxiu de l'hitòric membre d'Estat Català es durà a terme a l'Auditori del Museu d'Història de Catalunya. (plaça de Pau Vila, 3, 08039 Barcelona), a les 19 hores

14/12/2016 Història

Demà 15 de desembre el Centre d’Història Contemporània de Catalunya organitza l’acte de lliurament de l’arxiu documental de Josep Planchart.

Serà a les 7 del vespre a l’Auditori del Museu d’Història de Catalunya. Josep Planchart va ser un dels màxims dirigents d’Estat Català, degà dels partits i organitzacions independentistes, va recollir al llarg de la seva vida escrits i publicacions del partit, com també del Front Nacional de Catalunya (FNC), de la Generalitat de Catalunya i d’activitats de la resistència cultural catalanista.

Durant l’acte el doctor Lluís Duran intervindrà amb la conferència “Josep Planchart i Estat Català, la primera organització independentista”.


Planchart,"un patriota resistent"

Josep Planchart (Sant Celoni, 5 de desembre de 1918 - Barcelona, 2015) va morir el 23 de juliol de 2015, va ser un resistent del moviment independentista, dirigent d'Estat Català des de 1947 i president del partit fins al 2001. Amb 17 anys s'afilià a les Joventuts d'Estat Català del barri de Gràcia (Barcelona), i va lluitar a la guerra del 1936-39 contra el feixisme.

Un cop acabada la guerra va exiliar-se a França, on va esta r internat en camps de concentració. Posteriorment fou ingressat a un camp de concentració a Navarra, i, més tard, enviat uns anys a fer treballs forçats amb exèrcit a l'antic protectorat espanyol al Marroc.

Planchart seguí formant part d'Estat Català i ingressà amb la resta de militants al Front Nacional de Catalunya efectuant tasques d'espionatge en favor dels aliats durant la Segona Guerra Mundial i, de manera paral·lela, combatent la dictadura franquista des de la clandestinitat com a membre d'Estat Català i del Front Nacional de Catalunya. Fou detingut diverses vegades i també fou empresonat tres cops el 1943, 1966 i 1972.

A finals de la dictadura franquista, fou acusat de la creació d'un grup armat: el Front d'Alliberament de Catalunya (FAC), amb qui tenia una relació no massa important, realment. Per a evitar ésser detingut i empresonat, hagué de viure amagat fins a la mort de Franco i la posterior amnistia.


Valora
Rànquings
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid