Necessitem propostes, necessitem saber com anirem on volem anar. ... Està de vacances la lluita de classes?
No podem continuar esperant que algú prengui alguna decisió i que aquesta l'hagim d'assumir encara que no sigui coincident plenament amb els objectius del moviment independentista que s'han fet carn en el poble? O que aleshores s'obri un procés de discussió que no s'havia donat? El poble conscient està en estat d'alerta i els sectors més endarrerits necessiten cohesió i una referència clara i forta.
Qui tingui la mateixa percepció ha d'assumir que comprometre's vol dir participar, ajuntar voluntats i promocionar i difondre el missatge. Fem-ho.
Què volem? Per a què lluitem? Com ho fem?
Fins ara opino que ens manca definir meridianament la tercera condició.
Tenim una experiència guanyada. No esperarem amb fidelitat religiosa que siguin uns no-dirigents que diuen dirigir obeint però que fan i desfan sense comptar amb la veritable voluntat de les majories. Elits que no poden deixar la decisió en mans del poble incult. La discussió no està relegala a solucionar només un problema intern. El mal ja ho van transmetre fora. La solució és la pràctica constant i conscient i no mil reunions esgotadores que desgasten.
Estan reproduint els vicis del sistema i es pensen que perquè li diguin assembleari al resultat d'una decisió seva, sense que aquesta hagi estat realment el resultat d'una discussió general entre totes i tots que hagi clarificat la situació, i s'hagin cercat les vies més adients i possibles amb la pròpia capacitat, per tal de decidir com s'actua per prendre la decisió i decidir com portar-la a la pràctica.
Haurem de tornar a repetir el que es deia el 15M: “No ens representen?”
Si el Parlament no compleix amb el mandat popular majoritari expressat a les urnes, voldrà dir que són incompetents i per tant que de la seva incompetència sorgirà la necessitat de la responsabilitat dins d'altres àmbits de la societat conscient i mobilitzada. Hauríem d'haver estat en condicions de respondre acuradament, però aquesta es la situació concreta. La tasca d'aquests tipus d'organitzacions és multiplicar exponencialment la capacitat que resultaria de la simple aritmètica. Per tant, estem a temps abans del setembre.
Que ningú no hi posi condicions per la independència. Aquest govern és per a declarar-la i començar a construir la república.
Aquesta és la partitura que vol sentir el poble. Compàs de marxa, 2X2 i avançant!
Des dels municipis o des de les assemblees populars ciutadanes.
O totes i tots plegats, o deixarem que uns quants que es senten dipositaris de la sobirania continuen fent prevaldre els vestigis del sistema del 78 pretenent imposar-nos-el a totes i tots els i les que no havien nascut encara.
Sabem que són aquestes i aquests els qui estan cridats a acabar enterrant aquell sistema caduc i putrefacte.
Hi ha diferents nivells d'actuació.
Els qui estan organitzats en partits, els qui estan en moviments o plataformes i els que estem per la independència cercant on tenim la nostra identificació fins ara no trobada de cap a cua integra, per a fer monolític un sentiment i transformar-lo en acció política coordinada per coincidència directa i pràctica, sense esperar que algú en doni consignes perquè ens sentim formant-ne part i així som reconeguts i reconegudes.
Donem-li consignes els qui juguen el paper de polítics actuant dins del sistema. Donem-li consignes als sector més endarrerits que per manca de referències en són menys participatius.
Els que tinguin vocació de poder per el poble de Catalunya i els Països Catalans hauran d'actuar amb independència dels fronts on participin si aquests són immòbils desvien o frenen.
Els que vulguin la llibertat i hagin fet consciència que només serà possible amb les nostres pròpies forces i fora d'Espanya, faran el que les resolucions pròpies el determinin i confluiran en coincidència amb l'accionar de les plataformes, fronts o moviments on algú dels militants organitzats en participin.
Una línia per al poble des del punt de vista dels interessos de la majoria que són els treballadors i treballadores, una per a cada front, plataforma o moviment; derivada del nucli fonamental de la línia bàsica.
Una idea força principal que ja està prou sedimentada, qualsevol superació pràctica de la monarquia cap a una república representativa dels interessos del poble, la societat i els bens comuns sense imposicions de sectors, grups d'interès interns o externs, serà més favorable pel poble que l'estat actual.
Aquesta possibilitat només la dona la construcció d'una república sobirana i independent de caire social, i això només ho podrem fer entre totes i tots. Aquí, al principat és on es pot, sense falses il·lusions d'acords amb Espanya.
Sense contradiccions, sense diferenciacions, sempre en el mateix nivell de compromís, treball i línia d'acció política.
En general només això donarà cos i capacitat de creixement al moviment independentista per tal de superar l'etapa. Ara és l'hora segadors!
Ha arriba l'hora d'assumir que ja no és un joc d'intel·lectuals per a demostrar qui és més brillant, ara s'ha ficat el poble sencer!
Tot el poble contra la premsa al servei d'uns i d'altres i contra el poble. Si les organitzacions estan amb el poble que ens acompanyin i no hi haurà premsa mediàtica que ens pugui detenir.
Ara no és tracta d'una cronologia per tal d'arribar a unes noves eleccions dins un mateix sistema. Cal ser creatius i preponderantment reconeguts per les més amplies masses populars. No hi ha terminis fixats!
Exigir que es compleixin els mandats del 27S o reemplaçar la suposada preeminència sobre el comú del poble d'uns representants que no han estat a l'alçada.
Amb els dirigent al capdavant, o amb el cap dels dirigents si cal.
Si això ho dic jo que només sol no en sóc res, no té la força que tindria si fóssim molts més. Una força nascuda d'un intel·lectual col·lectiu orgànic i organitzat que pot arribar sense difuminar-se arreu del país. Reproduint en cada militant la força del conjunt.
Una declaració pública d'una Comissió Independentista, d'una agrupació juvenil o d'una crida a qui es digui d'esquerres sense subterfugis per tal de formar part d'una crida més oberta i general per l'autodeterminació, la independència i la república independent no la pot menysprear cap autèntic marxista tampoc, és un pas necessari.
Sinó serà simplement continuar deixant en mans d'uns, que teòricament, mitjançant eleccions segons les regles d'aquest sistema ens continuen prenent la representació.
Proposo que mentre continuem aquestes discussions ampliades i obertes, sortim al carrer i omplim les parets de consignes. No cal signar-les si és el sentiment del poble.
-Construïm la República Catalana
-Independència és justícia social
-Per un país lliure i just
-Construïm República
-Parlamentaris: Complir el mandat de les urnes!!!!
