Dues tasques prioritàries la primera: netejar la casa, revisar els límits i taponar qualsevol forat.
Aquesta la portarà un equip humà més bregat i dels primers impulsors i lluitadors a la pràctica des dels començaments de la proposta de les Candidatures d' Unitat Popular. Si hi ha prou capital ideològic acumulat cercar el suport assembleari, però davant el dubte actuar com van actuar els liquidadors.
La segona tasca és la més senzilla perquè no comporta arrossegar càrregues feixugues garantint la netedat, la lliure elecció sense possibles entrebancs vinguts de dins mateix.
Aquesta tasca tindrà l'objectiu tàctic de no perdre cap vot de l'espai CUP abans cop intern i per tant, deslligats d'aquells oportunistes d'esquerra que són coincidents amb el resultat aconseguit amb els interessos del centre i de la dreta espanyolistes.
Ho ve viscut quasi des de dins, encara que ja ho havia col·lectivitzat des d'aquella votació quan eren 3 i van triar dividir el vot. L'experiència i el coneixement de certs esdeveniments històrics compartit amb les companyes i companys ara sembla que una vegada comprovat que els símptomes que detectava, com seguint un manual, s'han nat complint un darrere l'altre. Ara per ara només manca la fracció reivindicant el nom de les CUP's com a propi. Mai se'n van amb el cap alçat trists però orgullosos, coherents i de confiança com ha fet Antonio Baños. Fins que la tasca no hagi acabat amb els seus reals objectius tàctics assolits. Que la CUP perdi la capacitat d'aglutinar recolzaments per a la independència des de l'esquerra, i que arribi a comprendre la necessitat de que per a un nivell polític d'aquest nivell cal un nivell organitzatiu més enquadrat i que les CUP siguin el moviment però no es posin tasques per a les que no està a l'alçada des del movimentisme.
Doncs qui assumeixi la responsabilitat històrica que els hi pertoca i demostri que a més de compromís i qualitat d'anàlisi tenen la voluntat de complir amb la part que els hi correspon com organització estratègica, des de allí ha de sortir l'organització de la candidatura que lligarà els vots de recolzament que va obtenir la CUP recuperant els que no tornarien a votar-la i aconseguir els nous vots que superarien l'aposta dels liquidadors.
Mentre Madrid es frega les mans perquè les CUP l'ha fet el treball brut, un poble lliure s'organitza independentment de les masses d'esquerres que ara per ara giraven al voltant de les CUP que les ha decebut.
Una candidatura sense càrregues feixugues, amb el nom que pertoqui arribat el moment, sense els encotillaments dels reglaments “oberts”, “democràtics” i assemblearis que alguns pocs han sabut aprofitar per a dinamitar-ho tot.
Proposo que algú comenci els contactes, una candidatura pel març que no volíem, però que no podem deixar d'assumir: Baños-Fernández o Fernández-Baños però sense cap element distorsionador que pretengui demostrar l'amplitud d'esperit que ens ha portat a aquest atzucac.
Totes i tots a una i que els candidats per completar la llista siguin els que vinguin proposats per les bases des dels territoris i amb provat compromís amb la independència sabent que no hi haurà justícia social sense independència, i no estem lluitant per una independència sense justícia social. Que ningú vingui a fer-nos xantatge amb que si no es contempla el que ells diuen i tal com ho diuen i es fa el que ells volen que es faci i tal i com ells volen que es faci, se n'aniran.
En previsió: que hi donin suport però que no entrin ni participin. Que aportin les seves masses com em deien a Sabadell i jo els hi reclamava amb ironia, “- sí, sento i veig allí fora com ens pressionen, volen prendre el palau d'hivern!”
Puc pecar de exaltat, d'hiperventilat com es deia l'altre dia però, no és tràgic que no m'hagi equivocat.
Avui, aquí i ara, a continuació de saber de la renúncia d'una persona que vaig conèixer en reunions informatives organitzades en barris treballadors i que no et mira des de dalt ni amb autosuficiència. El seus discurs i la seva actitud: Això és coherència i no haver de supeditar-se a un compromís que no va signar.
Per a construir la República tot, per a jugar al parvulari de la història, res.
Rep una abraçada company Antoni, per a mi tu ets el meu secretari general.
De fons tinc el discurs desesperat de qui es va callar durant tot aquests temps donant ales a les opcions divisionistes. (Oriol Junqueres)
Badalona, 4 de gener de 2016
