L’inici, el 26 de juliol passat de la marxa antinuclear, a la Catalunya-Nord, i el seu desenvolupament per terres del Principat pot ser un bon moment per a analitzar la realitat del moviment ecologista i per a exposar la línia i les perspectives de treball que, al seu si, plantegem els independentistes deis Països Catalans.
Hem de partir de la constatació que a hores d'ara no podem parlar d'un moviment ecologista amb unes línies definides, ja que tot el seu plantejament és teòric i reformista i, en el fons, «folklorista». Per això la lluita ecologista és només una lluita antinuclear, antiurani,... i els ecologistes, en general, cerquen un canvi de societat en abstracte, i les seves accions passen per manifestacions poc combatives, on l'únic que importa és el nombre de participants, el nombre d'adhesius o d'insignies i les exhibicions de certes persones que es diuen ecologistes (3 de juny del 79 a Barcelona, 27 de gener del 80 a Tarragona, la diada antinuclear de Vic); on sembla que els ecologistes hàgim de destacar per abandonar la lluita directa i viure al camp, per ser vegetarians, per anar amb bicicleta, per fer footing... El moviment supravalora totes aquestes formes d'acció, oblidant-ne d'altres que han do- nat resultats més positius. Recordem les tasques del Comitè Antiurani d'Osona, de la Comissió de Defensa de Gallecs i del PATINET de Manresa, o la concentració de Tortosa, on el que menys importa fou el nombre de participants, car el que comptava era la concentració a la zona, amb la problemàtica ecologista més agreujada de tots els Països Catalans.
Dins d'aquest gran moviment que només es mobilitza per anar de «progre» i de snobista pel món, hi manca un treball organitzatiu, un treball d'informació, un treball d'anàlisi i una lluita d'enfrontament (ja que un moviment popular, quan no existeixen aquestes tasques s'enfonsa, i més encara, quan el moviment no conquereix cap resultat positiu es passa al desencís; exemples prou clars en són la situació política general, el mateix moviment obrer, i, actualment, el moviment feminista).
A Catalunya-Sud existeixen un gran nombre de grups ecologistes. Uns es poden distingir més que d'altres a causa de la seva trajectòria de lluita o d'investigació. I la «fantasmal» coordinadora de grups ecologistes a Catalunya no funciona perquè tot aquest moviment gira a l'entorn del CANC (Comitè Antinuclear de Catalunya) i tothom espera que al CANC llanci la primera pedra. Tots aquests grups s'espanten en escoltar el mot «organització» perquè això equival a estructuració, a feina, a unes despeses econòmiques que el moviment refusa; perquè muntar tota una organització és manipulació i és «politització» (el moviment ecologista refusa tota organització política). A causa d'aquestes mancances organitzatives el moviment no se'n surt de fracassos.
Exemples: el fet de treballar la qüestió nuclear en tres branques (tren radioactiu, centrals nuclears i mines d'urani), la setmana antinuclear del 20 al 27 de gener, la diada antinuclear de Vic i, actualment, la poca participació dels grups ecologistes en la planificació i la realització de la marxa antinuclear d'Ascó. En totes aquestes tasques el CANC ha estat el pal de paller del moviment i ha rebut moltes crítiques; s'ha dit que manipula, i ens preguntem què fan la resta de grups ecologistes que no aporten iniciatives i s'evadeixen de responsabilitats. Amb això no volem supravalorar el CANC, perquè de la seva trajectòria i línia n'hi ha molt a parlar. En moltes reunions de la fantasmal coordinadora de grups ecologistes de Catalunya la qüestió de l'organització del moviment s'ha deixat de banda; pocs grups són conscients d'aquest problema.
Durant els darrers mesos els nostres quioscos són bombardejats de revistes i llibres que denuncien obertament la degradació ecologista a casa nostra, perquè aquesta literatura escrita i realitzada amb pocs mitjans econòmics es queda totalment estancada, perquè, d'una banda, no hi ha una resposta directa i popular envers els atemptats ecologistes i, d'altra banda, el poble és desinformat per la influència dels grans mitjans de comunicació en mans del capital. (La revista «Userda» té més subscriptors a Euskadi que no pas a Catalunya-Principat).
D'informació realment no en manca; el que manca és fer-la arribar al poble.
La lluita ecologista a casa nostra ni tan sols es desenvolupa a partir de la realitat nacional dels Països Catalans, i concretament a Catalunya Sud la coordinadora esmentada ja ha refusat més d'un cop aquesta realitat nacional. Un exemple molt clar és la marxa antinuclear d'Ascó, que malgrat haver aconseguit que comencés a l'altre costat de la frontera, a la Catalunya-Nord, no ha volgut ésser reconeguda ni plantejada com a marxa antinuclear dels Països Catalans.
Actualment el moviment passa per pures formulacions reivindicatives, «no volem això», «no volem allò» i, sense voler, es cau en un moviment reformista i nostàlgic (CANC com a exemple). Això sí, tothom té clar que la lluita ecologista és una lluita contra les multinacionals i el capitalisme, però... com es pot pair aquesta definició sense una estratègia d'acció i un moviment organitzat dins d'un context nacional, els Països Catalans?
Els Països Catalans són ja avui una unitat d'agressió de les multinacionals i del capitalisme. D'una punta a l'altra el nostre país es veu progressivament destruït per una industrialització descontrolada, per un procés d'urbanització monstruós, per una creixent nuclearització... Es per això que cal una unitat d'acció contra totes aquestes agressions. La lluita ecologista als Països Catalans només té sentit si es configura dins d'un context de combat contra els Estats opressors i dins de la lluita per la independència.
Els Independentistes dels Països Catalans donarem, doncs, suport i potenciarem la construcció d'un moviment ecologista independentista als Països Catalans, perquè l'ecologisme és un camp més de la lluita de classes i és un camp més de la lluita per la independència contra el poder dels Estats capitalistes i que cal que ens esforcem per clarificar i organitzar.
