El debat que ja és obert, sobre l'adquació de l'Assemblea de Catalunya a la nova situació política, ha posat en primer pla de la discussió la qüestió de l'organització popular, de com es pot organitzar el poder popular, quines funcions tindria i quins objectius i necessitats hauria de cobrir.
Amb aquesta petita col·laboració d'avui, el PSAN-provisional no pretén ni de bon tros de trobar la pedra filosofal d'un problema que és molt complex i requereix un ampli debat entre tot el nostre poble; sí que pensem, però, que si s'ha començat a parlar de l'evolució de l'Assemblea de Catalunya cap a una assemblea popular, val la pena que pensem què vol dir això d'una assemblea popular.
En primer lloc, l'existència d'assemblees populars és a la base mateixa de la concepció de la democràcia; la democràcia no es redueix a les eleccions. La democràcia és la participació organitzada i constant de tot el poble en la resolució dels seus propis problemes; la democràcia és el coneixement i el control constant per part del poble respecte a l'actuació dels seus representants elegits en un determinat moment; per avançar doncs, en l'aprofundiment de l'exercici de la democràcia ens cal potenciar al màxim l'organització en assemblees populars, poble per poble, barri per barri, comarca per comarca, entorn d'uns programes de treball i de lluita.
En segon lloc, aquesta consideració és encara més important si partim de la idea que les tasques fonamentals actuals -que són la liquidació de les institucions i aparells de la dictadura i l'aprofundiment de la democràcia- necessiten la més àmplia organització de tot ei poble, que desbordi els esquemes d'una activitat política fundada en la «delegació», mitjançant els vots, en uns organismes més restringits, com són els partits. La tasca d'anar donant una connexió i cohesió cada cop més gran al treball de les assemblees fins a consolidar un organisme general com l'assemblea popular té una especial importància en la perspectiva de ia lluita per l'autogovern, de la lluita per una constitució del Poble Català -que no altra cosa és l'Estatut- i també davant la proximitat de les eleccions municipals. Estatut d'Autonomia i eleccions municipals són, sens dubte, les dues principals qüestions polítiques amb què ens enfrontarem a curt termini, i són també una excel·lent ocasió perquè aquesta activitat de base pugui posar-se en pràctica: formular i debatre programes, comptar amb assessors qualificats propis, dinamitzar i mobilitzar el poble, prendre acords i designar responsables perquè els duguin a la pràctica són les funcions principals de les assemblees de base; és a dir, que l'essència de l'organització de base la resumiria en tres aspectes; capacitat d'organització, capacitat de mobilització i capacitat de gestió. Qui pot formar part d'aquesta assamblea popular? Crec que realment anem cap a una nova Assemblea de Catalunya en què -com correspon a una etapa també nova en què els projectes de futur són ja molt diversos i contraposats, segons les forces polítiques i socials que els impulsin- no tots els qui ni eren fins ara hi continuaren i per contra, s'hi integraran d'altres forces que fins ara en restaven al marge. Per això serà tema d'una altra «tribuna».
