En jutjar l'avenç obtingut en la nostra lluita, hem de ser sincers en la nostra consciència revolucionaria i veurem que hi ha sectors deixats de la nostra mà gairebé completament. Tenim clar que l‘independentisme en aquests últims temps ha estat força actiu en alguns fronts, però això no és així, ni és una realitat en allò que atany al moviment obrer als Països Catalans. El suport que els independentistes podem donar a les alternatives de lluita més vàlides del moviment nacional popular és el d'anar per feina i no mantenir la inactivitat tan poc efectiva que s'ha anat tenint; i això afecta totes les formes d'organització i de lluita del poble treballador català, que ha de ser el protagonista del nostre moviment. Sabem que l ‘obrerisme és avui un món fosc i complicat, i que en el cap de més d'un revolucionari no hi troba una solució clara; però tenim l’obligació de fer tot el possible al nostre abast per a rectificar aquesta situació d'apatia que este m aguantant des de fa llarg temps. Els treballadors catalans independentistes hem de crear una estructura d’autosuficiència en el si del moviment obrer Països Catalans arraconant les vies espanyolistes i col·laboracionistes amb la patronal i hem d'obrir una via de desenvolupament organitzatiu ni que sigui començant amb una petita estructura de gent que ja ha acumulat una experiència i té ganes de lluitar. Si existeix aquesta petita estructura ja haurem fet un pas endavant important en el camí de la llibertat del nostre poble preparant la infraestructura necessària per acollir aquells sectors que s'aniran afegint a mida que l‘enfrontament i l'avanç polític vagi guanyant posicions.
La línia de treball que volem proposar-vos és, doncs, la de garantir en aquest període del nostre moviment un grup estable de quadres que asseguri un treball al si del moviment obrer.
Afavorir una política de resistència obrera per part de l’independentisme quan la resta de forces polítiques s'han venut al capital és molt important, per no dir imprescindible, perquè això afecta la nostra estratègia de lluita al si de la societat catalana. La penetració de l’independentisme al si de la classe treballadora s'ha de traduir en la creació d'un focus estable de resistència en contra del capital. I quan diem això i parlem d'un nucli de quadres organitzats estem fent una crida a tots els lluitadors i lluitadores independentistes perquè no deixeu de banda el fet que hem apuntat abans: que som treballadors i treballadores que lluitem contra uns estats burgesos; necessitem una estratègia política dins del món obrer -no la indiferència que s'ha practicat fins ara- i hem de començar per aquesta estructura de gent una mica bregada i amb les idees clares que tiri endavant una alternativa obrera capaç de superar totes les proves a què estan sotmesos els corrents sindicals (com són la corrupció, l‘abandó de la lluita ... ) capaç de comptar també amb la possible eliminació del marc de lluita a causa de l'agressió del capitalisme en totes les seves formes i variants així com també a la mateixa estructura repressiva de l'estat o a la complicitat i l'ajut partits i els sindicats pactistes i reformistes que actualment monopolitzen el moviment sindical. Aquest intent de liquidar-nos com a força autosuficient s'accentua en vistes a la incorporació de l'Estat espanyol a les estructures polítiques, econòmiques i sindicals dels països de la Comunitat Econòmica Europea; existeix un recel extrem envers els contactes que els catalans puguem sostenir amb la resta de pobles europeus, per això l'Estat espanyol està interessat a què les relacions sindicals europees siguin monopolitzades pels sindicats espanyols, impedint així les relacions autosuficients de bascos, catalans i gallecs.
Des d'aquí proposem que entre tots plegats, els treballadors i treballadores independentistes puguem assegurar el treball d'un secretariat fort, flexible i estable que tingui assegurada la continuïtat i deixi de ser un pur focus momentani o intermitent, anecdòtic en relació al temps i l'espai.
Quan analitzem la feina que hem estat fent en aquests últims temps en el camp del sindicalisme a casa nostra, ens surten un bon grapat de problemes a l'hora d'aprofundir en la temàtica organitzativa del moviment obrer català. Ara bé, un dels temes que més ens preocupen, i a la vegada ens donen peu a la discussió i al debat és l’existència d'un moviment obrer català decapitat, un moviment obrer amb una militància en relatiu augment però totalment mancat d'estabilitat en la lluita diària i totalment partit en mil trossos, atomitzat i despersonalitzat a l'hora de portar i encaminar cap als seus fins el proletariat català. Diem un moviment obrer decapitat perquè té en les seves ja minses estructures una manca de caps estables que prenguin decisions i impulsin alternatives vàlides per a l'orientació política del sindicalisme, és a dir que assegurin un focus estable de resistència obrera i d'enfrontament directe en contra del capitalisme.
Els quadres dins el moviment obrer català són avui totalment necessaris i en el temps que avui ens toca històricament de viure el sindicalisme es troba en una fase d'autoorganització davant d'uns buits de poder i de decisió al si del camp obrer. Hem de ser sincers amb nosaltres mateixos i reconèixer que aixecar el moviment obrer totalment autoorganitzat i autosuficient no és cosa que es faci en quatre dies ni amb la força numèrica d'uns afiliats guanyats dia a dia. Necessitem gent militant, que vulguin fer feina i tinguin una voluntat de continuïtat i un esperit de lluita amb ganes de ser els futurs quadres sindicals i caps d'un futur moviment obrer totalment autoorganitzat i autosuficient.
La línia de treball que creiem que cal seguir es resumeix en propaganda, mobilització i formació.
Creiem que la millor propaganda que podem fer els treballadors catalans és la mateixa divulgació de les nostres pròpies accions a favor i en defensa de la classe obrera. Donar a conèixer i popularitzar la feina feta i fer propaganda nostres treballs interns i de les anàlisis, discussions i experiències acumulades.
Quan ens referim a treballs interns volem dir aquells treballs discutits i analitzats per tot el conjunt del moviment independentista i que afectin tot el conjunt dels treballadors independentistes. Defensem, per tant, l’existència d'una publicació periòdica (Obrers en Lluita) que serveixi de propaganda de les nostres anàlisis tant de procedència individual com col·lectiva que els treballadors catalans fem de la nostra societat que ens explota quotidianament i que trenqui l’aïllament en què estem els treballadors.
Les nostres publicacions són una arma important de conscienciació i sensibilització.
La mobilització: mobilització al carrer i assemblees.
Entenem la mobilització de dues maneres: les assemblees obertes i periòdiques que hauria de preveure i convocar el secretariat per a tractar tant temes de tipus polític general com temes específics obrers. Aquestes assemblees haurien de tenir un caràcter coordinador de grups i col·lectius obrers que esta n realitzant un treball.
L'altre tipus de mobilització és la mobilització al carrer. Els independentistes catalans no podem mobilitzar-nos únicament en les dates conegudes del primer de maig per tal de complir l'expedient. Hem de tendir a què el moviment independentista avanci en les propostes d'una alternativa obrera catalana practicant també la mobilització en aquest terreny. Igual com l'independentisme ha augmentat la seva presència al carrer amb les manifestacions polítiques generals, amb les manifestacions antirepressives, amb les manifestacions ecologistes, etc. també la manifestació entorn als principals punts d'una alternativa de resistència obrera catalana han de convertir-se en element sensibilitzador i organitzador habitual.
La formació l'entenem d'una manera molt pràctica com a:
a) Participació en les discussions i treballs que es facin.
b) Vinculació i participació en les accions i activitats del moviment independentista en general.
e) Elaboració de materials d’anàlisi sobre el moviment obrer català, en el passat, el present i el futur: dossiers, audio-visuals, debats, etc.
