Quan parlem de l'actitud que el poble haurà de prendre quan ens retallin la voluntat política, quan un comitè d'arrel antagònic decideixi prohibir el dret a votar el nostre futur, és quan més patent es fa la necessitat de poder reaccionar i respondre amb contundència i uniformitat a tot arreu.
Per tal d'arribar a accions poderoses a tot arreu del principat i dels Països Catalans, s'han format plataformes ciutadanes com la Xr9N, Pel Sí+Sí.
La iniciativa de diferents grups nascuts al caliu de les lluites populars per tal de defendre uns drets ciutadans que un grup reduït volen tallar en nom i a l'empara d'una llei feta per homes d'elit i poder o al servei d'un poder ja establert després de la guerra civil, no arriba al grau necessari d'uniformitat i nivell de compromís que l'hora ens reclama.
Hi ha una exaltació de compromisos i d'intencions per tal d'arrodonir accions i actes conjunts, coordinats i unitaris arreu però, no existeix la garantia que el missatge arribi en igualtat de condicions a tots i cadascú dels indrets del país. A més a més coexisteixin diferents visions des de diferents punts de vista directament relacionats amb interessos de classe segons l'origen dels participants que condicionen els seus posicionaments i grau de compromís del que representen.
Cal que la intenció generalitzada i horitzontal tingui una centralització que permeti un repartiment i divulgació generalitzat per a que es demostrin en organització i actuació conjunta unes premisses conscients que facin que mil actes petits tinguin la força d'un gran acte.
Copsar l'estat d'ànims del poble treballador restat de capacitat pel paper de perfil baix dels sindicats majoritaris- Donar a conèixer amplament la proposta independentista és la tasca de l'hora pel Dret a Decidir demostrat per la voluntat majoritària expressada fins ara i des de fa anys envers els drets polítics catalans. Aquesta situació demana a crits la llum que emani d'una flama del Canigó expressada en organització política única i conseqüent en la defensa dels drets del poble laboriós.
Hi ha com a mínim, tres nivells que s'expressen en la lluita de classes: Els interessos antagònics, en primer lloc entre els creadors de riquesa (la força de treball) i els posseïdors dels mitjans de producció (nivell teòric), la consciència de la pertinença a una classe determinada que es rebel·la en organització amb finalitats clares mitjançant sindicats i agrupacions polítiques (nivell pràctic), i l'estat general de les masses que sense alternatives pròpies i definides, sempre opta per l'alternativa que percep com a més beneficiosa per a les seves necessitats.
S'ha de fer carn al cor del poble laboriós català que la independència amb la força dels treballadors i treballadores només podrà desembocar en una república independent que anul·larà totes les lleis que enfonsen els i les treballadores i el poble en general. Lleis contra Catalunya i el seu poble laboriós des un estat que actua en nom del capital financer, de l'UE i del benefici privat contra l’interès col·lectiu.
L'idea dirigeix el pensament, el pensament amb compromís realitza la pràctica (sigui quin sigui l'estat d'ànims general i la correlació de forces d'aquell moment), la capacitat de les experiències organitzatives i la qualitat i capacitat de portar la teoria a la pràctica encertant l'anàlisi en interpretar el grau d'assimilació general dels treballadors i del poble per tal de fer propostes assumibles pel conjunt per tal d'anar decantant les indecisions d'aquells i d'aquelles que fins ara esperaven que vingués algú a resoldre els seus problemes.
Fer que els sentiments es transformin en idees i que la ment dirigeixi (amb més capacitat i enteniment) al cor. I així controlar l'exaltació que pugui distanciar les propostes del real nivell d'assimilació popular.
Comissions populars, plataformes ciutadanes en són expressions generals de la voluntat popular i dels i les persones més compromeses amb el seu pensament i conviccions.
Van naixent a mida que es creen i es desenvolupen propostes aïllades que s'unifiquen per a la coordinació de situacions similars en diferents indrets. Tota una experiència!
Ni som Déu per a veure com s'ho fan, ni som Déu per a dir el que han de fer.
Definitivament no som enllumenats autosuficients; però sí som responsables d'estalviar passos i patiment, i facilitar el camí per tal de no portar l'entusiasme a un atzucac decebedor.
Una proposta encertada, nascuda d'una anàlisi col·lectiva i orgànic, si n'hi ha, si existís aquest ens centralitzat i conjunt, arribaria a la vegada, mitjançant la pròpia organització als centenars d'organismes unitaris nascuts a tot arreu que senten el sentiment generalitzat dels carrers i opinions i propostes semblants des del poble que les haurà rebut també mitjançant altres nivells orgànics d'aquest col·lectiu intel·lectual organitzat amb presència de petites representacions en cada poble, vila i ciutat abastant tot el territori.
Allí on l'estat d'ànim tingui un major reflex en organització popular s'acollirà amb més simpaties, i on encara no hi hagi tant de nivell es rebrà com a tal proposta fins que l'estat d'ànims els empenyi a traduir-los en organització a un altre nivell com a resposta concreta i necessària.
Quan arribem a una cantonada o a una cruïlla, mirem d'esbrinar quin serà el camí correcte que ens portarà al nostre destí. Sense un tractament i una eina de raonament objectiva, tendirem a actuar per intuïció o deixant-lo a la sort.
- Amb lògica formal (resultat d'anys de formació en aquest sistema) hauríem d'esperar a tenir més dades abans de continuar o aventurar-nos.
- Amb la lògica dialèctica i el coneixement material, el que podria semblar impossible i absurd, es transforma en destí assolible.
La diferència per a qui estigui a la cruïlla és que si té la confiança en el coneixement i el maneig de les eines, o ja l'eina li ha donat la guia, sabrà quin camí prendre.
L'obligació de tot coneixedor de les eines teòriques compromès amb un interès determinat, és fer camí cap el futur possible anhelat per les majories fins ara oprimides. Per aquesta raó, ha de treballar per la construcció de l'eina col·lectiva organitzada que permeti materialitzar dialècticament la reproducció geomètrica de la força de la capacitat de les organitzacions populars facilitant-li l'anàlisi i buidant el corriol que hauran de recórrer.
Quan arribem a aquella metafòrica cruïlla, tindrem clar el paper de l'estat, ja sigui amb PP o PSOE, i el de les seves sucursals al principat PP, Psc, així com C's, Apd, CiU, ERC, les CUPs, i el camí a seguir.
Per què?
Perquè quan sabem el que volem i tenim constància que hi ha qui pot assenyalar el camí correcte sense fisures, ni escletxes, ni esquerdes; aquest serà el nostre pol seriós de confiança i sempre la nostra referència diàfana sense necessitat de segones explicacions.
21 de setembre. Cal afegir que el Parlament ha obeït la voluntat popular, que encara Madrid no ha fet res de concret fora d'insults i amenaces, que a nivell de poble català s'estan muntant plataformes per defensar els nostres drets, que ahir es va signar el Compromís de Gramanet per tal de garantir una actitud vigilant i desobeient envers la conducta dels demòcrates orgànics espanyols. S'està escrivint la historia i tot ho fem massa intuitivament.
