S'ha arribat a un sentiment massiu sobre la qüestió de la independència, especialment al principat i el País Valencià.
Sempre ha existit un sentiment col·lectiu del poble laboriós contra els privilegis “urbi et orbi” de l'elit governant, però en no tenir una eina amb capacitat i claredat científica, cada moviment que s'aixecà, ha estat abocat al fracàs.
Tot i això cada moment històric ha anat conformant una línia amb contingut social que a dia d'avui s'expressa més definidament des de l'Esquerra Independentista. Actualment aquest mot defineix el que fa uns anys reconeixíem com a catalanisme revolucionari per tal de diferenciar-lo del nacionalisme burgès que avui encara persisteix. Malgrat la gran repressió soferta pel moviment revolucionari, aquest ha anat consolidant un projecte orgànic i un moviment social cada vegada més massiu que abasteix el seu creixement i dóna l'oportunitat per tal de crear l'eina central, el col·lectiu amb un intel·lectual orgànic que és necessari per a actuar com a una sola força, en una mateixa direcció cap a un mateix objectiu estant present a tots els indrets dels PaÏsos Catalans.
Una força política que una vegada reconeguda pel seu encert; el poble prendrà com a pròpies les seves proclames i consignes que seran com a línies directrius amb confiança per la trajectòria, el compromís i la fidelitat a la causa del poble català que han demostrat els seus representants .
Per a que es pugui acabar amb l'explotació nacional i social, cal lluitar per la construcció d'una opció homogènia de caràcter social que, una vegada definit l'escenari, tal com avui, sigui capaç sense posar-s'hi etapes dogmàriques, d'avançar cap a la construcció d'una democràcia popular revolucionària sense que puguin fer por les ingerències dels desviasionismes de dretes o d'esquerres.
Hem d'arribar a aconseguir que el fervor i la passió de les masses es transformi en força conscient i organitzada. Per arribar al respecte i a la confiança que permeti conformar la unitat popular.
Cal fer pública la vessant social del programa que s'impulsa per a la República Catalana Independent.
Per a transformar la comprensió de l'entorn i el sentiment de ser objectes de l'opressió assumint el seu paper com a subjectes del seu propi alliberament, cal de l'irrupció crucial d'un pol revolucionari visible i fàcil d'identificar per la seva coherència, constància i presència amb veu uniforme arreu dels PaÏsos Catalans.
Podemos no porta ni un any com a organització política però moltíssima gent ja coneix els seus eixos programàtics, molts dels quals formen part del programa de la Unitat Popular que ells han pres com a propis però nosaltres no hem sabut comunicar a les masses arreu.
Les masses no arribin al punt d'identificació i empatia amb la visió errònia que la Unitat Popular sigui només una cara visible.
Hi ha una espècie d'espai de ningú que separa les propostes socials dels destinataris concrets. Aquí hem d'incidir.
Amb respecte i sense pretendre de produir un debat que podria distreure'ns de l'objectiu d'aquest pensament , vull proposar un argumentari senzill, per parts, que doni lloc a l'intercanvi dial·lèctic amb la gent del poble, vingui d'on vingui però que sigui gent treballadora, no intel·lectuals ni militants polítics, els veritables destinataris i únics capaços de donar la força qu cal i el contingut necessari per l'empoderament popular, per a l'unitat popular i per a la participació ciutadana, (dels que no es senten catalanistes però són el aliats imprescindibles per a la nostra lluita d'alliberament), no ja com a simples espectadors, sinó com a subjectes conscients.
La llengua oficial serà el català sense cap persecució a d'altres llengües però sense cap subvenció a l'ensenyament privat
L'economia: suspenció de qualsevol dependència amb les resolucions de la UE i desconeixement del deute il·legítim
La banca: Nacionalització i per tant recuperació per al poble de Catalunya dels bens immobles i actius d'actual titularitat de la banca
L'habitatge. Cap família sense sostre. Tothom qui ho necessiti tindrà un habitatge titularitat de la República Catalana amb un lloguer social (els que haurem recuperat amb les expropicacions)
Les pensions: amb els actius financers expropiats, més la retenció dels traspassos anul·lats, la República podrà fer front al pagament de jubilacions i pensions
El treball: Es recuperaran les rebaixes de sous i els pagaments que s'havien anul·lat.
Eliminació dels peatges de totes les autopistes i autovies de Catalunya
Educació, sanitat, cultura i serveis totalment de gestió pública. Per tant universals i gratuïts.
Els fills dels treballadors a la univesitat sense haver de pagar matrícules. Cap universitat privada subvencionada.
Confessions religioses: La República Catalana Independent serà un estat laic i no subvencionarà cap confessió religiosa.
Comunicacions: nacionalització de les comunicacions que implicarà tarifes planes úniques
Els jocs d'atzar restaran prohibits.
Els sous del càrrecs seran públics i transparents i mai superiors al d'un treballadors especialitzat.
Les decisions del govern seran preses segons les propostes de les assemblees populars de tot el país sense cap tipus d'imposició partidària.
Fem arribar a tot arreu la proposta que la República Catalana Independent farà possible en interès del poble laboriós català. Tot el poder a les organitzacions populars amb la Unitat Popular.
