S’aconseguirà la independència i serà aleshores quan demanarem reunir-nos amb els que ho han fet possible per a plantejar-los les nostres necessitats? (negociant des de fora com si fóssim imparcials?)
S’està treballant en un procés constituent per tal de dotar d’una forma orgànica política el nou estat que sorgirà dels procés, per a fer la nova constitució. Ens presentarem els treballadors per a llegir-lo i criticar-lo sense haver-ne aportat res fins llavors? (quins drets tenim si no participem activament en tot el procés?)
El que passi i passarà, en un sentit o en un altre; creieu que no en té ni tindrà res a veure amb nosaltres, els treballadors? (però algú es pensa que perquè quatre dirigents que van deixar de treballar per a ser buròcrates es callin o opinen en contra aquesta ja és la veu de tots i totes les afiliades i afiliats d’aquests sindicats que van signar la reforma contra nosaltres mateixos?)
Es diu que serà una república. Sembla que tots estem d’acord, però si surt que serà conservadora i al final el govern l’encapçalarà qui tingui millors connexions i els fils per tirar endavant, sense informar mai als qui posem tota la carns a les graelles; només servirem com fins ara, per a pagar els plats trencats, doncs aleshores que hi farem? (ara no ens deixen entrar en política, però si això el fem nosaltres juntament amb tot el poble laboriós i no polítics professionals, els constituents serem gent del poble, no gent que baixi de Pedralbes i l’ú camini cap a la esquerra i un altre cap a la dreta i un més cap al centre, per a conformar un ventall ample però fals perquè no hi som nosaltres. Els veritables protagonistes d’aquesta etapa de l’història vindran de Badalona, l’Hospitalet, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs, del Barcelonés tot,el cinturó roig i d’altres comarques treballadores on el poble laboriós català de les pedres fan pa)
Parlen de continuar o no a Europa: l’EU. Ens volen espantar “no sereu a Europa, uuuuu, l’home del sac.”
Vos dic la veritat. Voldria la pesseta catalana amb el rerefons del PIB català i la solvència contrastada dels productes de la terra, abans que un Euro fals que rema sempre cap a Alemanya.
Si no som a la Unió Europea podrem desconèixer el deute que ens implica i que Espanya va adquirir sense consultar-nos. Van acceptar salvar als seus bancs (no cal ser un geni per a veure qui mana en cada banc i en quins partits hi eren o són)
Nacionalitzar la banca, les comunicacions, el comerç exterior, el fluix de capitals i tot el que s’emportava l’estat i no tornava, que es reparteixi en escola pública, sanitat pública, universitat pública, transport públic, serveis socials públics i això ja seria una aportació a la defensa dels drets humans bàsics. Cap criminal podrà acollir-se a la nostra immunitat burlant la Justícia Universal. Aquestes en són solament algunes qüestions, a tall d’exemple.
Salari igual per igual treball, i cada qual que rebi d’acord amb les seves necessitats aportant segons les seves capacitats.
No seria un món d’ociosos, seria un món real on tots i totes podríem treballar. Quina seria la diferència amb el món actual?
Que ara cerquem i cerquem una feina, qualsevol feina per a treballar, encara que sigui com a esclaus.
Aleshores triarem el lloc on millor podríem sentir-nos i aportar pel benestar col·lectiu, produint el que necessita el poble i només excedents sota encàrrec i no apostant a fer guanys Apostaríem per la salut ambiental i el medi ambient, tenint cura i protegint la natura per a fer un món més sa i acollidor. Perquè esperar que vingui de fora?
Podríem tenir l’electricitat més barata del món amb generadors eòlics, panells solars, energia hidroelèctrica i totes les derivades de la natura. Les malalties induïdes desapareixerien sense energia nuclear ni torres d’alta tensió. Les despeses s’alleujarien no havent d’importar-les.
Habitatge digne i a preus raonables per a tothom. S’acabarien els pisos deshabitats i famílies sense sostre.
No és res d’il·lusori, està a la constitució espanyola, però si tenim la independència aquí ho farem de veritat.
Farem una constitució per a complir-la no per a amenaçar al poble.
Amb una justícia lliure, pública i transparent. Sense tribunals especials. Si som tots iguals, tots i totes amb els mateixos drets i els mateixos deures.
Els sindicats
Una cosa era no estar per la labor perquè el “nacionalisme” per a defensar els interessos de les classes dominants és un exèrcit de treballadors on els oficials són patrons, banquers, financers, lladres de guant blanc que avui són administradors de fons públics i viuen d’apropiar-se del que produïm entre tots i totes.
No ens portaran mai més enganyats.
Ara la qüestió és ben bé una altra: els patrons autòctons van haver de canviar-se la samarreta i tot el que havien estat combatent fins llavors (ben acomodats amb el seu estat de les autonomies) d’un dia cap a l’altre van canviar el discurs a un altre totalment oposat, tot això per tal d’intentar de prendre’ns el timó del vaixell.
Tanmateix des de llavors fins ara, hi ha un sector que es mou dins tot l’actiu humà d’aquest procés popular que sap que una República Catalana Independent amb justícia social, igualtat i drets i serveis per a les grans majories mai no serà possible crear-la per a oferir-la des d’un pedestal.
Cal que siguem els propis treballadors els qui estiguem des d’ara aportant la nostra força a la direcció de la proa del vaixell atès que els qui ara pretenen tenir el timó, mai no voldran una república de treballadors i nosaltres sí.
Amb un moviment tan important, qui no es senti representat pels sindicats que no es mullen amb el tema, com a treballadors i treballadores, de la sanitat, de l’educació afectats per les hipoteques, per la pujada del transport públic, per les retallades en el serveis públics, l’escola, l’hospital, els serveis socials, la pujada de l’IVA, etc. hem de passar a formar part activa fins que les nostres necessitats i aspiracions siguin el nucli de ferro que farà indestructible la nova República Catalana Independent.
Que no ens la donin feta, construïm-la nosaltres mateixos i oferim-la amb orgull i com un exemple al món.
Un nou estat de dones i d’homes lliures s’alçarà a la faç de la terra.
Perquè si fos una independència formal; per a seguir explotats i oprimits no ens interessa gens com a treballadors. Qui ho pot decidir? Nosaltres, participant i prenent partit o pel contrari, deixant-los fer.
Però, com que tan com si com no, hi haurà independència, vull que sigui per defensar de veritat els interessos de tot el poble, que no se’n vagin els nostres diners a fora, que controlem nosaltres el que es fa amb els impostos, que la hisenda catalana no sigui un galimaties fosc que només l’entenguin ells, i per això no només serem soldadets, volem ser artífexs, part i forma del conjunt.
Anar endavant amb les nostres pròpies necessitats com a banderes perquè al cap i a la fi, el poble laboriós, la classe treballadora i tots els assalariats, som més, molts més, i estem farts de pidolar.
Si cal, l’únic de valor que tinc, la meva i el meu compromís els poso com a única garantia, ja que sent treballador no tinc cap més estalvis que els principis proletaris
Qui s’abstingui tindrà temps per a corregir, però no haurà entrat per la porta gran de la història de la lluita de classes lluitant per la independència dels Països Catalans.
