Som en ple segle XXI i la política és complexa i convulsa. Probablement els reptes d'aquest nou segle ja els intuïm però encara no sabem com afrontar-los però podem estar segur que una de les eines per afrontar-los serà la politització i implicació d'importants capes de la ciutadania.
Si ens centrem en el nostre àmbit més immediat podem copsar que les darreres dècades hi ha hagut raons de pes que han empès diverses generacions al compromís polític i militant. Cada dècada ha generat el seu relat i els seus processos que han motivat a milers de ciutadans a implicar-se per combatre les injustícies en què s'ha vist immersos.
Repassant la nostra història més recent podem observar que els anys 60 del segle XX nombrosos joves i vells lluitadors van coincidir en la lluita antifranquista, en un marc de repressió i clandestinitat. Molts joves de l'època es revoltaven contra el discurs oficial de l'època i passaven a engruixir les files d'organitzacions i col·lectius antifranquistes. En aquest context va nèixer l'esquerra independentista de l'època.
La següent dècada, els anys 70, venien molt marcats per les revoltes antiautoritàries que van néixer a Paris i es van escampar arreu d'Europa. També els moviments d'emancipació nacional a diversos països africans i asiàtics van estimular als joves de l'època a enquadrar-se en col·lectius d'esquerres. Un conglomerat de sensibilitats i nivells d'implicació va sacsejar una dècada que tenia moltes esperances posades en l'arribada de la democràcia a l'estat espanyol.
Ja als anys 80, les injusticies del nou règim, la guerra bruta de l'estat, les agressions neoliberals i les revolucions llatinoamericanes van alimentar els joves rebels de la dècada. A Euskal Herria i als Països Catalans el moviment d'alliberament nacional prenia força i s'escampava, mentre el moviment dels insubmissos arrelava a diferents punts de l'estat.
I els 90 arriben les vagues generals contra el PSOE, les mobilitzacions contra les ETT, la culminació del moviment dels insubmissos. Als Països Catalans l'esquerra independentista comença a escampar la llavor dels casals i ateneus populars. Les mobilitzacions a Seatle i les lluites antiglobalització son una porta d'entrada molt gran a una part de la ciutadania que s'indigna i es revolta contra les agressions del capitalisme. La cimera de Rio es un punt d'inflexió i el moviment ecologista comença a fer-se massiu tot i que no aconsegueix una plasmació orgànica eficient i arrelada.
A Catalunya el cop repressiu del 92 contra l'independentisme desarticula l'esquerra independentista però projecta amb més força que mai l'independentisme, que és un motor de politització de la societat catalana.
L'arribada del segle XXI ve marcada pels atemptats de Nova Iorq i per les mobilitzacions contra la invasió de l'Iraq. Grans manifestacions a Barcelona es converteixen en una nova eina de politització d'una part de la ciutadania i son molts els qui s'enquadren al texit associatiu. El moviment okupa pateix durs cops repressius però aconsegueix trabar una densa trama de casals i CSO que conviuen en barris degradats que comencen a patir l'especulació. Les lluites en defensa del territori i contra l'especulació urbanística es converteixen en un motor de mobilització que aconsegueix arrelar amb força. La celebració dels Correllengua escampen la llavor de la lluita per la llengua i la cultura catalanes davant els intents homogeneitzadors de l'estat espanyol.
L'esquerra independentista aposta per la CUP i el municipalisme aconseguint arrelament social i la participació d'importants sectors conscienciats de la societat catalana. A l'hora, els casals i ateneus s'escampen per la geografia complexa dels Països Catalans i son porta d'entrada de joves i ciutadans inquiets que no accepten les agressions capitalistes ni les espanyolistes. Es produeixen massives manifestacions en defensa del dret a decidir que novament son porta d'entrada de ciutadans que fins al moment vivien al marge de la lluita i la politització.
Els anys 10 del segle XXI arrenquen amb l'esclat del moviment dels indignats, que aconsegueix que les places i carrers de molts indrets dels Països Catalans i de l'estat espanyol s'omplin de ciutadans que fins al moment no es mobilitzaven. La indignació s'inspira en les anomenades primaveres àrabs, que es revolten contra règims autoritàris que fan de les injusticies la seva principal arma política. El desvetllament del socialisme a diferents països llatinoamericans sacseja consciències arreu del món i a Europa i Catalunya la política de retallades i austeritat es salda amb vagues i mobilitzacions massives que van acompanyades de repressió.
Les recessions i l'austeritat es carreguen drets socials i laborals. L'habitatge comença a ser un problema per a moltes persones. L'emergència de la PAH és també un punt de politització d'una part de la ciutadania que mai s'havia mobilitzat. A nivell internacional l'amenaça del canvi climàtic i la degradació ambiental espanta a milions de persones que fan el pas de mobilitzar-se i enquadrar-se en organitzacions ambientalises.
I a Catalunya i als Països Catalans la força de la gent omple carrers i places en manifestacions massives a favor del dret a decidir i la independència, la llengua. També la corrupció estructural del règim heretat del 78 mobilitza nous ciutadans i ciutadanes que fins al moment vivien despolititzats i acceptant el règim. L'esquerra independentista creix, es ramifica i participa de nombroses lluites socials i nacionals; la densa xarxa d'ateneus i casals, la CUP, les organitzacions juvenils, el moviment estudiantil i d'altres, es barregen amb indignats i la PAH, amb el moviment obrer en lluita i amb l'ANC i els lluitadors per la independència, convertint-se novament en porta d'entrada de nous ciutadans polititzats.
Comencem a entrar de ple a la segona meitat de la segona dècada del segle XXI i ho fem envoltats d'incerteses i reptes, d'il·lusions i contradiccions, d'esperances i amenaces. I novament, noves generacions s'incorporaran a noves i velles lluites, els vells lluitadors passaran la torxa als nous lluitadors i d'aquí uns anys es tornarà a repetir el cicle. Pel camí hi haurà renúncies, desenganys i desercions, però l'empremta no s'esborrarà i la humanitat continuarà en la seva imparable evolució i recerca d'un món millor.
