Un dels principals problemes ambientals que té la societat arreu del món és la proliferació exponencial de residus. El fenomen genera uns impactes en termes econòmics i de petjada de carboni que atempten contra la salut del planeta i de la població
Actualment, el conjunt de problemàtiques ambientals és molt gran. Escassetat i contaminació de les aigües continentals, esgotament dels recursos pesqueres i destrucció d'ecosistemes marins, pèrdua de biodiversitat i d'ecosistemes diversos, mala gestió de l'energia i domini de les energies brutes en mans d'oligopolis, construcció d'infraestructures i destrucció de territori, canvi climàtic, contaminació atmosfèrica, model de mobilitat basat en el cotxe privat, soroll.....i la qüestió dels residus és normalment un dels aspectes més oblidats i que passen més desapercebuts.
No obstant això, els residus que genera una societat reflecteix el model productiu vigent i alhora el grau de sensibilitat ambiental de la societat en qüestió. A Catalunya i al conjunt dels Països Catalans el sistema de gestió dels residus és poc eficient i això passa perquè el paradigma de les polítiques ambientals està ancorat en formulacions teòriques poc responsables ambientalment.
Actualment, més del 70% dels residus que es produeixen a Catalunya ( desconec la realitat del conjunt de territoris dels Països Catalans) acaben a la fracció resta, la qual acaba a sistemes de tractament de final de canonada com ara abocadors o incineradores. Només un 30% es recull en brut de forma selectiva i d'aquest 30% només un 17% acaba sent brossa recollida selectivament en net.
La tipologia de residus és molt variada. Tenim els residus municipals, residus de la construcció, residus industrials, miners, agrícoles i ramaders. Els residus municipals son els que normalment gestionen els ajuntaments, que al seu torn tot sovint n'externalitzen la gestió a empreses privades. Però qui paga el cost del servei és el ciutadà a través de les taxes municipals. Tanmateix, els principals responsables de la proliferació de residus municipals, especialment de la fracció d'envasos, son les grans superficies comercials i els productors, que inunden el mercat i el territori d'embolcalls i envasos a dojo i es desentenen del conflicte que ells mateixos generen.
La fracció orgànica ( FORM) acostuma a ser el 40% del total de residus municipals i genera un problema de gestió molt greu. Les altres fraccions ( paper, vidre, resta, tèxtil...) no son tant complexes de gestionar però el total de fraccions es gestiona de la pitjor manera possible a la majoria de municipis. El sistema de recollida amb contenidors ( Sistemes Integrats de Gestió) impulsats per la indústria de l'envasat ( Ecoembes) ha tocat sostre a Catalunya i cal revisar el model de dalt a baix. Tanmateix hi ha municipis que han impulsat sistemes de recollida Porta a Porta, la qual cosa augmenta l'eficiència i els percentatges de recuperació. Tot i així, una gran part de la població, inclosos simpatitzants de l'EI, hi estan en contra, i ho estan perquè no estan disposats a revisar hàbits i actituds.
Desplegar una política de residus basada en el concepte de residu zero i alhora qüestionar el model productiu del país i impulsar un canvi de paradigma hauria de ser una prioritat absoluta no només per a la CUP sinó pel conjunt de l'esquerra independentista, que dit sigui de passada té els problemes ambientals en un lloc poc preminent de la seva agenda de treball.
Desplegar aquesta estratègia arreu dels Països Catalans hauria de ser un full de ruta amb prioritat, entre d'altres coses perquè el territori no pot aguantar tanta pressió i degradació.
