Els esdeveniments recents als carrers de Veneçuela, on hem pogut veure com l'anomenada " posició democràtica" no es priva de sortir al carrer amb ànim de tombar un govern democràticament elegit fa tot just 10 mesos, i usant tot tipus de violències, evidencien que la dreta sempre és feixista i que, lluny de discursos políticament correctes, fa servir la violència quan li convé i contra els qui li convé.
Això sí, després s'esquincen les vestidures quan és el poble qui fa ús de la violència revolucionària per acabar amb situacions d'injustícia social o contra les evidents dictadura, per molt bona que sigui la disfressa de democràcia amb què s'hagin vestit. La dreta és democràtica mentre no veuen amenaçats els seus privilegis. Tan aviat els perd empra el feixisme.
El mort (millor en diríem assassinat?) President Hugo Chavez es va avorrir de guanyar eleccions. Això no va impedir que els mitjans de comunicació del sistema capitalista (és a dir, gairebé tots...) l’anomenin dictador i justifiquin el cop d'estat de 2002 o els aldarulls de carrer que protagonitzaven els feixistes ara si ara no.
Maduro també és president de Veneçuela per una victòria electoral. Això no ha impedit que en un molt breu espai de temps hi hagi hagut dues "revolucions taronges" amb la clara intenció de tombar i acabar amb la revolució bolivariana. I amb l’objectiu de posar de nou Veneçuela en la llista d'estats servils dels Estats Units, la Unió Europea i l'imperialisme.
En definitiva, en unes ocasions disfressats de demòcrates, en d’altres de pro-europeus, en d’altres d'islamistes democràtics, la veritat és que els peons de l'imperialisme una i altra vegada s'alcen en armes (des Falsimedia ens parlen de mobilitzacions populars) contra governs que no són del grat de la UE i dels EUA . A Veneçuela porten ja diversos intents i moltes víctimes mortals a l'esquena, centenars de veneçolans i veneçolanes assassinats per aquesta torba que no són majoritàriament sinó niñatos i niñates de classe mitjana-alta , autèntica base social del feixisme. Com en tot el món, en aquest sentit no aporten cap novetat; el feixisme, eina del capitalisme, dissenyat des de la foscor per ambaixades i consolats imperialistes fa servir com a força de xoc lumpen socials i niñatos d'aquest perfil que despullats de qualsevol consciència social aspiren a una societat en la qual ells i elles siguin els que s'erigeixin a classe dirigent i puguin gaudir dels béns de consum del capitalisme, a més d'apropiar-se les riqueses naturals i mitjans de producció. Aquest perfil de gent va portar Pinochet al poder i el va justificar durant tot el seu sagnant recorregut.
La base social de les protestes a Veneçuela és en definitiva el pitjor de la societat veneçolana. Patriotes que vendrien la sobirania del seu país als Estats Units, classes mitjanes-altes disposades a trepitjar a la resta del poble per no perdre privilegis i augmentar-la si és possible, lumpen que s'apunten al que faci falta, milionaris que tenen els seus diners amagats fora del país, trepes i beneficiats que esperen millorar el seu estatus amb un altre govern, gent sense consciència social i als quals no els importa la sort de les i els desfavorits, assassins i delinqüents que porten dècades fent d'això el seu modus vivendi.... d'aquesta coctelera se n'aprofita l'imperi i amb ells organitza una “revolució taronja” o una primavera àrab a Caracas.
No hi ha hagut fins ara cap primavera àrab ni revolució taronja que hagi afavorit els interessos de les classes populars o del camp antiimperialista. Totes les experiències en aquest sentit van en la direcció de destruir conquestes socials o treure dels mitjans governs incòmodes. Això ja haurien de veure-ho els de les batucades i esquerres glamouroses que no han dubtat a donar suport a aquest tipus de moviments de l'imperialisme. Això estartà en la seva consciència, encara que ens permetran dubtar de la consciència de personatges i col·lectius que es diuen d'esquerres i donen suport tots els moviments de l'imperi amb absurdes excuses.
Què hauria de fer la revolució veneçolana?
Per descomptat, experiència ja n’hi ha per saber què li espera al poble de Veneçuela si finalment aquesta gusanera es fa amb el poder. Només cal mirar a la Líbia post-Gaddafi o altres pobles que han patit intervencions ianquis per mitjà d'aquesta estratègia. El govern de Maduro no pot, no ha de permetre que aquesta gent es faci amb les regnes de Veneçuela, perquè posaran el país en mans de les transnacionals ianquis-europees i perquè portaran a terme una autèntica neteja ideològica en la que de ben segur passarien pel ganivet al millor i als més militant sde l'esquerra patriòtica i socialista veneçolana. Un futur molt negre si aquestes gents recuperen el poder.
Veneçuela s'ha armat fins a les dents per dissuadir els ianquis de qualsevol tipus d'intervenció o invasió. Se celebra aquests dies els 25 anys de la insubmissió a Euskal Herria, i aquí la realitat és diferent... avui dia renunciar a un exèrcit popular, necessàriament armat i amb les idees patriòtiques i bolivarianes ben clares és vital per a la supervivència de la revolució.
Armar el poble i plantar cara al feixisme. Així com sona i sense complexos. Els feixistes han assassinat, s'han passat per l'arc el triomf les eleccions, han demostrat capacitat i disposició per sortir al carrer a fer servir la violència; i creiem que si usa aquest baralla no cal jugar amb altres cartes. Si ells fan servir la violència feixista, els revolucionaris han d'usar la violència revolucionària per defensar el que és propietat del poble que són les conquestes de socials.
I fer-ho sense titubejos i tenint clar que és la vida el que està en joc, perquè si recuperen el poder els feixistes, insistim, no tindran escrúpols a fer una autèntica escabetxinada. Amb aquesta gent mà dura i sense manies. La violència revolucionària és en aquests moments no només una necessitat legítima del poble sinó una eina fonamental per dir als que volen enderrocar la revolució que no se'ls permetrà fer-ho i que el poble vendrà cara la seva derrota.
Aprendre dels errors que han comès altres pobles en altres èpoques. Si Salvador Allende hagués armat al poble, potser un altre gall hagués cantat. Si la República espanyola hagués donat medicina de pal als colpistes i no acudís amb draps calents en comptes de destinar-los a Àfrica, potser la història hagués estat molt diferent.
Ignorar la CNN i altres mitjans de comunicació de l'imperi. Facis el que facis els semblarà malament i intentaran el camí del desprestigi i la calumnia. Tant se val, cal deixar-se de campanyes d'imatge i tractar els feixistes com el que són i com es mereixen.
En definitiva.... utilitzar la violència revolucionària per salvar la revolució, posar al seu lloc a la gusanera i demostrar al món que Veneçuela és un país digne que no permetrà passos enrere en la història. Aquesta és la medicina adequada i aquesta és la medicina que usen els feixistes. Com acabem de dir, ells usen la violència sense cap embut. Que els revolucionaris veneçolans drecin la partida en les mateixes condicions. Salvador Allende és una referència però va ser assassinat per les hordes imperialistes i el poble xilè martiritzat. Que Maduro i el poble veneçolà no els hagi de passar pel mateix.
