Emociona i posa la pell de gallina veure les massives mobilitzacions que a París i altres ciutats d'Europa s'han donat com a resposta i denúncia de l'assassinat del jove Clément per un grup nazi-feixista. Milers i milers de goles cridaven el "No Passaran!" Que es va fer cèlebre a Madrid durant la guerra desencadenada pels feixistes espanyols contra la República.
Milers i milers de punys s'han vist alçats contra aquesta pesta anomenada feixisme que assola la humanitat des de fa decennis. De nou un jove, anomenat Clément costat de Carlos assassinat a Madrid, o Guillem a València o Iñigo a Bilbao se suma a aquesta llista ja massa llarga de persones que cauen morts sota la vilesa del feixisme en qualsevol de les seves formes.
Dolores va dir a Madrid que no anaven a passar, però van passar. Aquesta és la desgràcia que hem d'assumir i reconèixer. Perquè a partir d'aquest reconeixement, podrem, de veritat, conscienciar-nos de la nostra realitat objectiva i és que vivim sota un feixisme quotidià, disfressat, invisible, que de tant en tant colpeja amb la crueltat amb què ho ha fet a Paris, però que amb menys atenció mediàtica ho fa tots els dies sobre les classes populars i els sectors més combatius i conscients. Dit d'una altra manera, pensem que vivim en democràcia i no és així. Vivim a l'ombra d'un feixisme encobert, que a poc a poc i sense grans peatges, van assolint els objectius històrics del seu amo: el sistema capitalista.
Jorge Dimitrov va ser un líder comunista de la primera meitat del segle XX. Ignoro fins a quin punt la seva figura és coneguda per les noves generacions de revolucionaris i antifeixistes. Dimitrov, abans que ningú, va tenir la genialitat de definir al feixisme tal com era en la seva època. I passats els anys, tal com és ara mateix, en aquests primers anys del segle XXI. Dimitrov, ens ho va deixar clar i em permeto una cita d'aquest gran comunista.
"El feixisme és el poder del propi capital financer. És l'organització de l'ajust de comptes terrorista amb la classe obrera i el sector revolucionari dels camperols i dels intel·lectuals. (...) El feixisme actua al servei dels interessos dels imperialistes més agressius, però davant les masses es presenta sota la màscara de defensor de la nació ultratjada i apel·la al sentiment nacional ferit (...) Així, el feixisme, que ha sorgit com resultat de la decadència del sistema capitalista, actua al capdavall com un factor del seu ulterior descomposició "
Clar com l’aigua. Dimitrov fa molts anys ja ens advertia que el feixisme no és un grup d'il·luminats ni de bufons amb una estètica més o menys determinada de tribu urbana o de penya futbolera. El feixisme no és sinó una de les eines de què disposa el capitalisme per defensar-se de les justes lluites que ha d'emprendre la classe obrera pel seu alliberament. És una eina que té guardada a la recambra i que utilitzarà segons els seus interessos i necessitats.
El feixisme no són els bufons de la Falange o qualsevol altre partit extraparlamentari de similars característiques. El feixisme no són els Ultra Sur ni altres penyes futboleres que es dediquen a bramar i agredir inflades rivals. Ni el feixisme són les diferents tribus urbanes que poblen les grans ciutats europees i que es componen d'autèntics lumpen racistes que desfoguen les seves frustracions apallissant persones de minories ètniques.
El feixisme ara mateix és un capitalisme en descomposició, que imposa mesures i retallades que portaran les classes populars a la misèria absoluta i a la depauperació. Que ens va a fer la vida impossible i ens farà treballar fins a la frontera de la mort i sense pensió després de la jubilació. El feixisme és l'eina que va a utilitzar el sistema capitalista per agredir altres pobles i robar-los les riqueses naturals.
El feixisme és un sistema educatiu-informatiu-cultural que instrueix a les poblacions en la resignació i en la idea que només el que hi ha és el possible. Aquest, el sistema capitalista, es presenta com l'únic possible i qui gosi dubtar-ne coneixerà la presó i la repressió.
El feixisme és el recurs a la força per part del sistema capitalista per imposar els seus criteris i mesures i no només això, en el monopoli d'aquesta força, totes les altres forces i violències són només terrorisme.
Ja fa anys que el sistema capitalista està portant aquestes idees a la pràctica. La guerra del Vietnam, el cop de Xile, l'època de Reagan i Teacher amb la complicitat de l'Església van ser un avançament de per on anirien les coses. L'ensorrament de l'URSS i el camp socialista va obrir les portes de bat a bat al capitalisme, que es va disposar a funcionar de manera feixista ja obertament. Les guerres de rapinya en els últims anys són la prova de tot això. Les mesures econòmiques i la globalització en clau explotadora refermen el que comentem.
El capital va a per totes, no vol més ensurts com el que va tenir després de la revolució d'Octubre i el final de la segona guerra mundial i per això recorre al seu arma més contundent, el feixisme.
El gran problema és que tot això ja "ha passat". És a dir, el famós "No passaran" desgraciadament no s'ha complert i han passat fins a la cuina. Han passat davant la indiferència, o amb la complicitat de part de l'esquerra, l'esquerra reformista i grans majories de les classes populars, anestesiades com estaven amb el consumisme i la lliga de les estrelles.
Han passat i ara el repte no és dir "No passaran" sinó de treure el feixisme capitalista de les nostres vides. Si no ho aconseguim, tindrem la barbàrie de la que ens va parlar Rosa Luxemburg i de la qual ja podem percebre-hi alguns avançaments.
No ens queda més remei que començar a educar de nou i donar a conèixer a les classes populars textos i definicions com la que he proposat de Dimitrov. Perquè si no coneixem l'enemic no podrem combatre’l. Tenir clar que feixisme i sistema capitalista són la mateixa cosa.
Hem de reaccionar des d’ara mateix, si no haurem d'acomiadar molts Iñigo, Carles o Clément.
Saber que el feixisme i el sistema capitalista no els derrotarem a les urnes. Aquest és el camp de joc en què ens diuen que només podem jugar, però el joc s'ha de desenvolupar en molts camps, en la mobilització, en la vaga i en l'agitació permanent. Difícilment podrem avançar si apostem tots els nostres chines a les urnes.
I finalment, tenir clar de quina manera cal actuar davant el feixisme. Nicolás Maduro, president de Veneçuela que recentment ha vist com el seu país ha estat víctima d'una agressió, ha tingut clares dues coses. Una, que aquesta agressió tenia un caràcter feixista i que davant aquest tipus d'actuacions només cal la mà dura, la mà ferma. “Mà dura” va dir Maduro i aquesta és la forma de reaccionar davant el feixisme.
