He esperat a redactar l’article perquè tenia pensat fer-lo sobre la concentració espanyolista del 12 d’octubre a Barcelona, però he canviat d’idea. Després de veure l’alt grau de patetisme de la convocatòria he cregut oportú no perdre ni cinc minuts a valorar-la, no val la pena. I veient el ridícul que alguns dirigents del PP o de C’s protagonitzen aquests dies intentant fer-ne una lectura triomfalista, doncs encara menys. Ja es desacrediten tot sols, no cal ajudar-los...
Parlaré, en canvi, d’un altre tema, infinitament més interessant i enormement útil per al procés independentista: la presentació pública, fa pocs dies, del col·lectiu Súmate, format per catalanes i catalans d’origen familiar espanyol que han decidit defensar públicament la independència, l’estat propi per a Catalunya, per a la nació on viuen i que se senten seva.
No vaig ser a l’acte de presentació que van fer al centre cultural del barri de Bellvitge, a l’Hospitalet de Llobregat, que es va omplir de gom a gom, però tan sols veient-ne les imatges ja podem arribar a la conclusió que s’hi van viure moments emotius, intensos.
De fet, la irrupció d’aquest col·lectiu no és cap sorpresa, la implicació en el procés cap a la llibertat del poble català de gent de parla castellana, dels fills de la immigració dels anys 60 del segle passat, o dels mateixos que en van ser protagonistes: els “nous catalans”, com els va qualificar l’enyorat Paco Candel, és una evidència. Ja ho era abans i ara ho és més que mai. Tots els que hem participat en mobilitzacions independentistes els últims temps en podem deixar constància. I aquest és un símptoma inequívoc que demostra que estem ben a prop de la victòria; és un senyal clar que l’independentisme català és un projecte inclusiu, que, lluny de “fracturar la societat catalana”, la frase de moda dels líders espanyolistes, la uneix més que mai en un projecte compartit, il·lusionant, emotiu, que ja fa molt de temps que suma gent de procedències molt diverses, catalans de tota la vida, catalans procedents de terres espanyoles i ara també catalans arribats de tot el món.
I aquest fenomen que tots nosaltres considerem ben normal, a Espanya descol·loca, desorienta, no l’entenen. No poden entendre que la lluita per la independència de Catalunya no tingui una arrel etnicista, que no es limiti a catalans de moltes generacions, sinó que aplegui gent d’arreu, cada cop més castellanoparlants i fins i tot seguidors de “la roja”. Però és així. En l’acte de Bellvitge de Súmate hi havia moltes persones castellanoparlants, però que consideren absolutament normal el model educatiu català basat en la immersió lingüística i que mai han qüestionat; hi havia molts seguidors de la selecció espanyola de futbol, que, un cop independents, probablement ho continuaran sent; hi havia molts catalans de procedència espanyola que no volen oblidar les seves arrels, i que no tindran cap necessitat de fer-ho com a ciutadans del nou estat català. I al final s’hi va cantar Els Segadors, tot i que no estava previst, però molts dels presents van voler que es cantés i es van emocionar amb les notes de l’himne de Catalunya.
Tots tenen clar que són catalans, que reclamen un futur millor per als seus fills, aquí, al seu país; perquè no volen que es vegin obligats a emigrar com van haver de fer ells o els seus pares o els seus avis d’una terra que s’estimaven però que no els podia oferir un futur digne. I veuen l’amenaça que significa per a tots ells, per a tots nosaltres, la continuïtat d’una Catalunya sotmesa a Espanya, d’una Catalunya maltractada, espoliada amb total impunitat pel govern espanyol, sigui del partit polític que sigui. Per això defensen la independència, no per trencar els seus llaços familiars o d’amistat amb els ciutadans espanyols, sinó perquè volen que tots plegats siguem amos i senyors del nostre destí.
Aquest és el país que tenim, un país empobrit per l’espoli fiscal, per les retallades, per les conseqüències dramàtiques de la crisi, per les injustícies generades per un sistema que castiga els més febles... però un país que humanament és enormement ric i que té un potencial enorme per superar totes les adversitats, com hem demostrat moltes vegades al llarg de la història. Veient actes com el de Súmate a l’Hospitalet de Llobregat no en tinc cap dubte: aviat serem lliures, això no té marxa enrere.
