Quan la delegada del govern espanyol a Catalunya, la senyora María de los Llanos de Luna, va prendre possessió del seu càrrec de “virreina” del Principat va dir que hi hauria tres eixos que caracteritzarien la seva actuació; tres elements, que suposo que deuen ser els que “més preocupen la ciutadania catalana en aquests moments de crisi” –com ens repeteixen sovint populars i socialistes, com si es tractés d’una lletania, quan nosaltres parlem d’independència–: aconseguir que la llengua castellana fos vehicular a les escoles catalanes, fer complir la llei de símbols i banderes a les institucions del nostre país i donar visibilitat als cossos i forces de seguretat de l’Estat. Per ara s’ha centrat sobretot en el segon objectiu i ha destinat esforços i diners (els dels contribuents) a denunciar judicialment els ajuntaments que no pengessin en un lloc ben visible de la façana l’ensenya espanyola, la qual cosa ha anat acompanyada d’un bon nombre d’actuacions judicials contra aquells consistoris que havien aprovat mocions de caràcter sobiranista i que, des del punt de vista de la delegada, vulneraven la legalitat vigent (española, por supuesto).
Pel que fa als altres dos punts, restem en espera del que pugui passar. Sobre la llengua vehicular a les escoles, l’amenaça es manté latent ara més que mai amb la futura aplicació de la Lomqe del ministre Wert. Coneixent la delegada, i davant l’anunci de la conselleria que a Catalunya es mantindrà el model actual, no és descartable que la senyora De Luna acabi enviat la parella de la Guàrdia Civil als nostres centres escolars i que iniciï un seguit de denúncies contra els directors d’aquests centres que es neguin a aplicar l’intent de genocidi lingüístic en forma de llei que vol imposar Wert. I, si no us creieu, mireu el que està passant a les Illes amb els directors que no volen complir el decret de llengües –un nou intent de Bauzá de liquidar la presència majoritària del català a les escoles–, un decret àmpliament rebutjat per la comunitat educativa balear.
I, pel que fa al tercer punt, el de la presència dels cossos i forces de seguretat de l’Estat a Catalunya, l’altre dia va aparèixer una notícia als mitjans de comunicació que ens ha de fer posar en alerta. S’hi deia que la Policía Nacional espanyola havia decidit reforçar i fer més visible la seva presència a Catalunya. En aquest sentit, s’hi afegia que, dels 418 agents que havien sortir de l’última promoció, 231 havien anat destinats al Principat: 187 a la demarcació de Barcelona, 16 a la de Tarragona, 23 a la de Girona i 5 a la de Lleida. El director general de la policia de l’Estat, el senyor Ignacio Cosidó, no solament va dir en l’acte en què es van presentar els nous agents que aquests 231 policies demostren “la voluntat ferma de romandre a Catalunya” d’aquest cos, sinó que va recordar que la policia espanyola no només té la seguretat com a “prioritat” a Catalunya, sinó que també ha de tenir la “vocació de ser una de les institucions vertebradores de l’Estat i de ser la policia de tots els espanyols sense excepció”. Aquest bon patriota espanyol, a més a més, també va afirmar que “en cap lloc com a Catalunya” es valora la Policía Nacional –no sabem d’on treu l’home aquestes dades...–. Així mateix, en el seu parlament, Cosidó va instar els nous policies destinats a Catalunya a mantenir-se “sempre fidels al jurament que havien fet de la Constitució”. Ja podem imaginar a quin article concret de la Carta Magna hereva del franquisme es deu referir el director general de la policia espanyola... no pas precisament a aquell que diu que tots els ciutadans de l’Estat han de tenir dret a un habitatge digne...
A aquell acte també hi va assistir la virreina De Luna, que va insistir a reclamar a aquest cos “la presència i projecció pública necessàries” a Catalunya. És a dir, que entre el reforçament de la Guàrdia Civil, la Policía Nacional i el CNI, més els sectors espanyolistes dels Mossos... potser que anem preparant les milícies populars per quan arribi el moment de plantar cara a l’Estat espanyol per defensar l’Estat català, que majoritàriament i democràticament haurà decidit constituir, amb l’exercici del seu vot, la ciutadania catalana.
