Amb aquestes línies volia fer una petita reflexió sobre l’actual manera d’entendre la democràcia i la pràctica política a nivell municipal, en teoria (malauradament només en teoria) la institució més propera als ciutadans i la que hauria de permetre una major interrelació, implicació i participació per part de tothom en afers públics.
La política municipal s’ha convertit en un cercle tancat que es vicia i retro alimenta a si mateix i que, amb algunes lloables però tristament escasses excepcions, es preocupa més de mantenir i blindar aquest funcionament hermètic que no pas d’encarar els reptes col·lectius que ens afecten com a municipi i com a ciutadans. El propi sistema preestablert s’ha anat tornant més i més opac fins al punt que per exemple, en el cas concret de Blanes, en els plens municipals del darrer dijous de cada mes els ciutadans assistim a una posada en escena d’una sèrie de debats pràcticament tancats i sovint de contingut inintel·ligible.
El propi sistema polític, autoanomenat democràtic, ens permet anar a votar cada quatre anys i decantar-nos per alguna opció o projecte polític concret. Això hauria de ser només el principi, però malauradament aquí s’acaba tot. Un cop fet això els ciutadans perdem pràcticament tot el control sobre els afers públics. Un cop constituïts els consistoris es tanca el cercle i totes les promeses dels programes electorals i les inquietuds ideològiques queden supeditades, en gran part, a mantenir unes estructures que perpetuen aquest model jeràrquic i hermètic de fer política municipal. Aquestes pràctiques (junt amb d’altres factors també) son les que fan allunyar paulatinament a la gent de la política i anul·len, mica en mica, el sentit col·lectiu de la societat. Els gestors del poder han creat una elit que no volen abandonar. Una nova classe que sovint ja no recorda d’on ve i que ha creat i s'ha auto-otorgat una sèrie de privilegis que no volen perdre sota cap concepte. És el blindatge del sistema en favor del propi sistema .
La política municipal de base democràtica real requereix sobretot proximitat i sentit col·lectiu. I això és possible, perquè el municipalisme ben entès i exercit amb generositat democràtica i amplitud de mires si que permet promoure espais de debat i de presa de decisions col·lectives per encarar les problemàtiques que ens afecten a tots. D’això se’n diu participació ciutadana: debatre i decidir des del poble i pel poble. I això és precisament el que la perversió del sistema “democràtic” actual relega a un segon terme, tot limitant-se a gestionar el dia a dia amb l’objectiu d’aconseguir que, en essència, res canvií i tot segueixi igual. I així al cap de quatre anys el cercle tornarà al seu inici, noves promeses i tot tornarà a començar com si res. I això és el que cal trencar. Cal caminar cap a una pràctica política realment democràtica primant des del primer dia la participació del poble en els afers que afecten al poble. I això es possible fer-ho, només cal voluntat real per trencar el cercle viciós de la política municipal i obrir les portes dels consistoris als ciutadans i a les entitats. Simplement cal voluntat política. Si es vol es pot fer, i es fa. I si no es fa és perquè senzillament no es vol fer.
