Des de que es van convocar les eleccions anticipades pel proper 25N tots els partits parlamentaris han engreixat i posat en marxa la seva maquinària professional per mantenir o augmentar la seva representació al Parlament de Catalunya.
Un dels recursos electorals que utilitzen els partits és el de demanar el ‘’vot útil’’ per a sí mateixos i autoproclamar-se així com a abanderats del canvi o les millores, siguin quines siguin aquestes. Al meu parer aquesta opció em sembla d’entrada profundament demagògica i antidemocràtica, ja que el vot útil és una opció personal que decideix lliurement cada individu tot pensant en el sentit que li vol donar a aquest vot. Demanar el vot útil per a un mateix implica donar a entendre que la resta d‘opcions no ho són d’útils. Els partits polítics parlamentaris, partidaris i avaladors de l’actual model de pseudo-democràcia, utilitzen la crida al fer vot útil per tal d’acumular i garantir-se un mínim de cadires i perpetuar així l’existència dels seus grups parlamentaris. En altres paraules, es prioritza el nombre de cadires per sobre de les propostes i la voluntat de defensar projectes polítics concrets i clars de canvi per millorar la societat.
Més que parlar del vot útil voldria utilitzar aquestes línies per contraposar aquest concepte i reivindicar la utilitat del vot. La utilitat del vot va intrínsecament vinculada a l’objectiu final pel qual es vota, independentment de l’aritmètica parlamentària i el joc de pactes, intercanvis de favors, cadires, etc, que caracteritza el comportament dels partits professionals representats actualment al Parlament de Catalunya. En el cas de les properes eleccions del 25N la utilitat del vot és la que determinarà quin és el país que volem construir i com volem que sigui.
Al meu entendre el nostre vot ha de servir per anar tant enllà com puguem i creure fermament en la utopia. Amb el nostre vot cal garantir que ens dotarem de la capacitat de decidir sobre tots i cadascun dels àmbits de la nostra vida: el model territorial, la gestió dels serveis públics com la sanitat o l’educació, el lliure exercici del dret a l’autodeterminació, el marc de relacions amb altres pobles del mon, la nostra independència de la banca i els responsables de la crisi, per la transparència i la lluita contra la corrupció. Per això crec en la utilitat del vot i rebutjo el vot útil. I al meu entendre la única utilitat que li podem donar a un vot és el que defensi un projecte de transformació social, aprofundiment democràtic i lliure exercici del dret a decidir en tots els aspectes de la nostres vides.
