Què tenen en comú La Vanguardia, l’Ara, la Razón, el Mundo, el Periódico, el CIS, i el CEO? Doncs que durant les últimes setmanes, tots aquests mitjans de comunicació i agències han anat fent públiques diferents enquestes electorals de les eleccions del pròxim 25 de novembre al Parlament de Catalunya.
Les projeccions de diputats varien segons qui ha realitzat les enquestes, però si amb una cosa coincideixen totes és que hi ha un gran nombre d’electors que encara no tenen el vot decidit. I una gran majoria d’aquests indecisos són votants independentistes.
Davant unes eleccions que es preveuen transcendentals pel futur del nostre país, i veient que molts independentistes encara no tenen clar a quin partit votar, en aquest article volem oferir arguments perquè els i les indecises valorin quin serà el vot més útil perquè el 25 de novembre es constitueixi un Parlament amb el màxim nombre de diputats independentistes.
Els partits independentistes i la llei electoral
La llei electoral que actualment s’aplica a les eleccions del Parlament de Catalunya estableix que un partit polític hagi de superar la barrera legal del 3% dels vots per poder optar al repartiment d’escons.
A les circumscripcions de Girona, Lleida i Tarragona, aquesta barrera legal del 3% dels vots no té cap afecte, perquè s’escullen un nombre petit de diputats: per poder obtenir un diputat a alguna d’aquestes tres circumscripcions, qualsevol partit ha d’obtenir més del 3% dels vots (històricament, els percentatges dels últims diputats a aquestes circumscripcions s’han mogut entre el 4,48% i el 4,97% dels vots totals).
Però a la circumscripció de Barcelona, la barrera legal sí evita que partits petits puguin entrar en el repartiment d’escons i obtinguin representació al Parlament (per exemple, sense aquesta barrera del 3%, a les últimes eleccions del 2010 la Plataforma per Catalunya hauria d’haver obtingut 2 diputats).
Aquest fet explica per què un partit mai pot obtenir un sol diputat a la demarcació de Barcelona. A un partit que superi el 3% de vots se li atorguen directament dos diputats, i el tercer parlamentari se situa a pocs milers de vots d’aquest llindar (l’any 2010, Solidaritat va treure tres escons a la demarcació de Barcelona amb el 3,10% de vots).
Ara mateix tenim que al Parlament de Catalunya s’hi presenten tres opcions clarament independentistes: Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Solidaritat Catalana per la Independència (SI) i la Candidatura d’Unitat Popular (CUP).
Les enquestes indiquen que actualment el suport electoral a SI i a la CUP a la demarcació de Barcelona se situa al voltant del 3% dels vots sense arribar a superar-los.
Si un d’aquests dos partits entrés al Parlament ho faria molt probablement amb un mínim de 3 diputats. L’entrada d’un dels dos significaria sumar, o no, un mínim de tres diputats a la causa independentista per a la pròxima legislatura. Donada la importància d’aquest fet, caldrà tenir molt ben calculat Per tant, en el següent apartat analitzarem les previsions electorals de cada un dels partits independentistes.
La recuperació d’Esquerra sense arribar a l’època Carod
Per ara, totes les enquestes publicades indiquen que Esquerra recupera part del suport que havia perdut a les últimes eleccions de l’any 2010 (on va perdre casi 200.000 vots i 11 dels 21 diputats obtinguts el 2006).
Sense entrar a predir el creixement exacte d’ERC per aquestes eleccions del 2012, no hi ha dubte que Esquerra superarà en escreix el percentatge mínim necessari per obtenir representació a les quatre circumscripcions, però sense arribar als resultats obtinguts a l’època de lideratge de Carod Rovira.
Solidaritat, i el record de Reagrupament del 2010
Solidaritat va ser una de les sorpreses de les últimes eleccions del 2010, obtenint quatre diputats amb un partit nou amb poc més de dos mesos d’existència.
L’entrada al Parlament hauria de significar que podria encarar aquesta campanya electoral amb millors condicions: més recursos econòmics; major presència a mitjans de comunicació i debats electorals pel fet de ser parlamentaris; consolidació de la figura de l’Alfons López Tena com a líder del partit.
Tot i així, les condicions que van fer que entressin al parlament, han variat:
- Ja no disposen de la presència mediàtica del seu ex-cap de llista, Joan Laporta
- L’espai de partits independentistes ha crescut.
- L’aposta per l’independentisme transversal l’han assumit altres partits, com CiU.
- Ja no existeix l’efecte novetat del partit.
- El vot de càstig a ERC per la reedició del tripartit ja no és tant elevada.
- Discussions internes: expulsió d’un dels quatre diputats poc després d’entrar al parlament, denuncies creuades per l’elaboració de llistes a la demarcació de Girona.
Pel que fa a la presència o no a les enquestes publicades fins ara, podem observar com les enquestes més recens no donen representació a Solidaritat: el CEO li dona una intenció de vot del 2,2% a la demarcació de Barcelona, i amb tendència de vot a la baixa (a l’anterior Baròmetre la projecció de vot era del 3,5%).
Davant les previsions de les enquestes de deixar SI sense representació, una de les principals eines utilitzades pels estrategues de Solidaritat ha estat recordar que a les eleccions del 2010 les enquestes tampoc van predir la seva entrada i al final van obtenir quatre diputats.
Per aquest 2012, hi ha dos canvis significatius a tenir en compte que ens fan descartar aquest argument. El primer, que algunes de les enquestes realitzades el 2010 es van fer abans que Solidaritat s’hagués creat. I el segon, que un dels criteris més estesos entre les empreses que realitzen enquestes és preguntar sobre la intenció de vot només dels partits amb representació parlamentària. És per aquest motiu que és molt difícil preveure l’aparició d’un nou partit polític, però en aquestes eleccions, a totes les enquestes han inclòs solidaritat com un partit més.
En definitiva, si parlem estrictament de resultats electorals, la majoria d’elements ens indiquen que Solidaritat pot ser el Reagrupament de 2012: els seus vots independentistes segurament no es traduiran en diputats parlamentaris independentistes.
CUP, incògnita o garantia?
Les eleccions al Parlament del 2012 comptaran amb la presència d’un nou partit: la Candidatura d’Unitat Popular. Per ara, els resultats que obtindran son incerts, ja que és el primer cop que concorren a unes eleccions parlamentàries, però no es tracta d’una nova formació que parteixi de zero: a les últimes eleccions municipals, la CUP va multiplicar per 5 els seus anteriors resultats, aconseguint capitalitzar molt vot provinent d’ERC i ICV-EUiA.
Els vots entre unes eleccions municipals no es poden extrapolar a unes eleccions autonòmiques, però en aquest cas sí que ens poden servir de guia per veure que la CUP ja compta amb un suport electoral important sense haver-se presentat a tots els municipis de Catalunya.
En total, la CUP va obtenir 62.111 vots, el 2,16% dels vots totals presentant-se només a 72 municipis dels 946 que hi ha actualment a Catalunya.
Esquerra i la CUP competien electoralment en 72 municipis. El número total de regidors obtingut per les formacions independentistes en aquells municipis va ser el següent: CUP: 100 regidors; ERC: 93 regidors; SI: 2 regidors.
El 8 de novembre passat, el CEO feia públic el Baròmetre d’Opinió Política, i feia una predicció de vot a la CUP del 2,8% a tot el Principat. Segons el CEO, amb el 3% dels vots de Barcelona, la CUP podria obtenir entre 0 i 2 diputats, i un altre diputat a la demarcació de Girona amb el 4% dels vots.
Aquest fet ens indica que la CUP pot estar molt a prop del mínim necessari per obtenir representació al Parlament de Catalunya. Tot i així, hi ha un seguit de condicionants que farien que la previsió feta pel CEO encara sigui inferior a la real:
1) Les enquestes no presenten els partits extraparlamentaris dins les opcions preestablertes de resposta. Que una enquesta detecti la possible entrada d’un partit extraparlamentari pot voler dir que les possibilitats d’entrada al Parlament siguin elevades.
2) L’enquesta va ser realitzada del 22 al 30 d’octubre, just 10 dies després que la CUP decidís presentar-se a les eleccions (ho fan fer públic el dia 13 d’octubre).
3) L’enquesta es va realitzar abans que diferents personalitats fessin públic el seu suport a la CUP. Com hem vist amb Solidaritat l’any 2010, que persones amb certa repercussió mediàtica, com Sergi López i Eudald Carbonell, donin suport a la CUP pot ser un al·licient per molta gent que s’estava plantejant votar-los.
Un altre element que es pot despendre de l’enquesta del CEO és que l’entrada de la CUP al Parlament no aniria en contra de cap altre partit clarament independentista: l’entrada de dos per Barcelona restaria un diputat a CiU i un altre al PP, mentre que el diputat per Girona restaria un diputat a CiU.
En definitiva, pel que fa a la CUP cal dir que l’enquesta del CEO ens confirma les seves possibilitats d’entrar al Parlament, i la tendència de vot a la CUP ens indica que augmenta a mesura que avança la campanya electoral.
Per tant, per aquells votants indecisos, tot sembla indicar que votar a la CUP aquest 2012 implicarà que hi hagi més diputats independentistes al Parlament de Catalunya.
Conclusions: La CUP, el vot útil de l’independentisme?
Havent analitzat les tendències de vot dels tres partits independentistes que es presenten a les eleccions al Parlament de 2012, podem arribar a la conclusió que:
- Esquerra augmenta de vots i diputats a totes les circumscripcions.
- Solidaritat molt probablement no obtindrà representació a cap circumscripció. Es repetirà el cas de Reagrupament el 2010 i en aquestes eleccions, els vots a Solidaritat no es traduiran en cap més parlamentari independentista al Parlament.
- La CUP té possibilitats reals d’entrar al Parlament, com a mínim a la demarcació de Barcelona (2-3 diputats) i a la de Girona (1 diputat). Amb l’entrada de la CUP, el total de parlamentaris independentistes augmentaria.
Davant aquest escenari, i perquè el vot d’un independentista indecís es tradueixi en parlamentaris, ara mateix quedarien dues opcions: o votar Esquerra o votar la CUP.
Si els indecisos es decanten per Esquerra, i la CUP finalment no entra, Esquerra obté un diputat més, i les opcions no independentistes sumen dos diputats: 1 per a CiU i un per al PP. Vot indecís a Esquerra = + 1 independentista al Parlament + 2 no independentistes al Parlament.
Si la gent que encara no té clar quin partit votar ho fa finalment per la CUP, aquesta entra de cop amb tres diputats a la demarcació de Barcelona, i els obté de partits no independentistes: en trauria 2 a CiU i un al PP. A la demarcació de Girona, la CUP també està al llindar d’obtenir-ne un a costa de CiU. Vot indecís a la CUP = + 4 independentistes al Parlament.
Per tant, ja que la CUP es troba al límit necessari per obtenir representació a les demarcacions de Girona i Barcelona, la manera de maximitzar el número total de diputats independentistes és que aquells indecisos es decantin per la CUP.
Consideracions de metodologia
Per realitzar aquest article hem decidit utilitzar les dades de l’últim Baròmetre d’Opinió Política, elaborada pel Centre d’Estudis d’Opinió (CEO). Aquesta decisió es deu principalment per la transparència a l’hora d’explicar els mecanismes utilitzats per realitzar l’enquesta, per la grandària de la mostra escollida i pel fet que el CEO ofereix la possibilitat de consultar les bases de dades (les respostes de cada entrevistat) sense cap filtre.
Hem descartat altres enquestes amb una mostra similar a la del Baròmetre, com podria ser la realitzada pel Centro de InvestigacionesSociológicas (CIS), pel fet que el treball de camp es va realitzar setmanes abans que la CUP decidís presentar-se a les eleccions, i aquest fet podria alterar les projeccions electorals finals. Per altra banda, hi ha un seguit de detalls de ens fan desconfiar dels resultats de l’estudi del CIS, com per exemple, la projecció extremadament alta que fa del vot en blanc (de mitjana, el 7,43% dels vots a tota Catalunya, un percentatge superior als vots obtinguts per Iniciativa a les últimes eleccions al Parlament).
