Durant les campanyes electorals els candidats dels partits s’omplen la boca de participació, progrés, millores socials, etc. En el cas de Blanes, fa gairebé un any, aquestes promeses van venir per part de tots els partits que es presentaven als comicis. Normalment tot això, un cop passades les eleccions i repartides les cadires, sol quedar en paper mullat. En aquest context cal garantir que la política esdevingui una eina real per millorar constantment la societat. I cal fer-ho amb la responsabilitat que implica ser un representant escollit pel teu poble. Sinó la política no té sentit. La política actual es basa sovint en espectacles com els que ens regalen els grups municipals als plens de l’ajuntament el darrer dijous de cada mes. I potser caldria que anessin prenent nota o plantejant-se què hi fan i amb quina finalitat.
En aquest sentit la responsabilitat dels grups municipals hauria de ser molt clara, i des de l’esquerra encara hauria de ser-ho més, sobretot si es pretenen portar a la pràctica polítiques revolucionàries o de transformació social. I això no implica utilitzar formes estridents, ni cridar més, ni presentar més mocions als plens (algunes més o menys buides de contingut), ni buscar l’enfrontament constant amb els adversaris polítics simplement per justificar que ets allà. L’actitud per avançar vers la transformació social i el progrés com a poble hauria de ser la crítica (i l’autocrítica) constructiva, la que deslegitima la mala pràctica política i les injustícies, amb propostes que posin per davant el bé comú per sobre dels personalismes i interessos de partits i sindicats. En resum: l’exercici de la política ha de servir per gestionar la vida pública fent participar tothom amb l’objectiu de millorar la societat, i no pas per justificar l’existència dels partits, grups municipals, càrrecs, sous i cadires.
Per fer-ho cal ser coherent, actuar en conseqüència i assumir errors si cal. Al consistori blanenc és molt típic tirar pilotes fora quan van maldades, ja que tots i cadascun dels grups municipals representats al consistori han participat dels darrers equips de govern i són, per tant, responsables de molts dels encerts però també de molts dels despropòsits que han conduït Blanes a la situació en que es troba actualment. No assumir-ho és estar d’esquenes al poble al que aspiren representar. I no oblidem, Blanes és un projecte col·lectiu i no pas una mena de “propietat intel·lectual” al servei d’uns quants.
I com tot projecte col·lectiu, aquest ha de ser forçosament participatiu. En aquest sentit la tímida obertura d’espais de participació ciutadana, via trobades amb entitats i associacions, suposa un pas endavant que cal aprofitar. La participació ciutadana suposa sens dubte un avanç sempre i quan aquesta s’entengui com un principi bàsic de treball per assolir drets socials, millorar constantment la convivència entre tots els sectors i vers a un projecte comú. La participació mai s’ha de concebre com una solució per tapar la manca d’idees dels que governen o per superar una conjuntura de mala situació econòmica com l’actual. Aquí és on cal incidir i ser molt clars i molt crítics. La participació, per ser útil, ha de superar forçosament aquest estadi i cal prendre el compromís de fer-la efectiva i dotar-la del poder necessari per incidir en el dia a dia dels diferents àmbits de la vida local. En definitiva, la participació ha de ser quelcom més que rebre i tutelar propostes. Ha d’doptar les mesures per fer-les realitat i avançar així cap a un model de societat que consideri totes les veus per construir el poble on volem viure.
