Arran de les eleccions al Parlament de la CAC celebrades el passat 25N han sortit a la llum moltes valoracions i anàlisis, tant dels resultats obtinguts per les diferents opcions polítiques que s’hi presentaven com del nou mapa polític. La nova conjuntura ve marcada, sens dubte, per l’equilibri entre el suposat camí cap a l’exercici del dret de decidir i la més que probable continuïtat de les polítiques de regressió social per part del nou “equip” de govern.
Crec que valdria la pena fer també una valoració ideològica dels resultats electorals, en termes de conscienciació política (nacional i de classe), i no només una lectura estrictament quantitativa del nombre de vots, escons, etc, tot i ser també necessària, evidentment.
En aquest sentit, i com a militant independentista i d’esquerres, voldria posar de manifest la importància d’uns resultats com els que ha assolit la candidatura CUP-Alternativa d’Esquerres. Sobretot perquè, més enllà dels tres representants obtinguts per la demarcació de Barcelona, hem tingut la oportunitat de difondre obertament al conjunt de la ciutadania una sèrie de propostes rupturistes amb l’actual marc socioeconòmic i una manera de fer política alternativa al model a que ens tenen acostumats les grans maquinaries dels partits politics professionals.
Al meu entendre, quan parlem de propostes de transformació social real i d’alternatives al sistema pren una especial importància la consolidació i l’arrelament de les idees en el si de la societat. I això va molt més enllà d’assolir quotes de poder o d’entrar en jocs de pactes, cadires i càrrecs a canvi de “petites” renúncies, com sovint ha fet i fa l’esquerra absorbida pel sistema. Amb això no voldria insinuar que sigui preferible restar al marge de les institucions, de cap manera. Simplement pretenia posar de manifest que tant important és ser present a les institucions per poder-les transformar, abolir i, si s’escau, refer de nou en nou, com fer pedagogia de les idees des de tots els fronts possibles. Fer pedagogia dels principis polítics i de les propostes de canvi per tal de consolidar-les, arrelar-les, debatre-les, modificar-les,etc. En definitiva, continuar afavorint l’esperit crític i constructiu, que en el fons és el que ens fa lliures, com a persones i com a col·lectiu.
Per això crec que els resultats de la CUP-AE tenen un valor afegit especial. Les persones que han votat per aquesta candidatura ho han fet , en gran mesura, convençudes d’unes idees i unes propostes de canvi social molt clares. En uns comicis tant contaminats per la fal·làcia mediàtica del “vot útil” el suports a una candidatura com la CUP-AE s’han fet efectius a consciencia i corrent el risc de ‘’llençar’’ el vot en favor d’una opció amb possibilitats d’acabar essent extraparlamentària, tal i com ha succeït finalment en tres de les quatre demarcacions. M’agradaria afegir també que aquesta consolidació i pedagogia ideològica, independentment del nombre de vots o parlamentaris obtinguts, té un valor molt important en comarques, viles o ciutats on l’esquerra independentista, els casals, els ateneus, els moviments socials alternatius o l’esquerra transformadora no gaudeixen d’un arrelament històric, però on mica en mica van traient el cap.
Per això, més enllà dels tres parlamentaris, que sens dubte hi ajudaran moltíssim, hem d’estar molt i molt satisfets d’haver ampliat d’una manera sòlida la massa crítica partidària de canviar aquest sistema tant injust i la manera d’entendre les relacions entre les persones i el poder...
