Al voltant de 285.000 infants menors 16 anys de Catalunya es troben en una situació de pobresa o estan en risc de patir-la, fet que es tradueix en un 23,7% del total.
Ho revela l'informe sobre pobresa infantil a Catalunya elaborat pel Síndic de Greuges i presentat aquest divendres al Parlament. El síndic, Rafael de Ribó, va comparèixer per reclamar que la política social prioritzi la lluita contra aquest fenomen.
L’informe destaca que la despesa en protecció social té nivells molt baixos d’eficàcia a l’hora de reduir la pobresa infantil. Mentre que la despesa en protecció social permet reduir, en el cas de la Unió Europea, el 45% de la pobresa infantil, que passa d’una taxa del 37% abans de les transferències socials a una del 20%, a Catalunya la reducció de la pobresa infantil per efecte de la despesa en protecció social és només del 27%, que passa del 33% al 24%.
Segons l'informe, això es deu als dèficits d’inversió en polítiques de protecció social adreçades a la infància que practica el govern de CiU a Catalunya, on només es destina l’1% del PIB a polítiques de protecció social adreçades a infància i família. Una despesa que és fins i tot superior a la que el govern del PP destina a tot l'Estat, que és de l’1,2%, i notablement inferior a la del conjunt de la Unió Europea, que és del 2,0%.
Serveis insuficients
El síndic de greuges ha detectat mancances en el sistema de serveis socials preventius i, sobretot, de serveis d’intervenció socioeducativa adreçats als infants i a la família. A més, en l’àmbit de les polítiques d’habitatge, hi ha una oferta insuficient d’habitatges d’inserció. Per tot plegat, el síndic adverteix que la resposta per part dels poders públics és "encara insuficient davant dels processos de desnonament que pateixen moltes famílies amb fills a càrrec".
En l’àmbit educatiu, l’alumnat socialment més desfavorit encara tendeix a tenir un rendiment acadèmic més baix i a abandonar el sistema educatiu de manera més prematura per l’efecte de les desigualtats socials.
Així mateix, l'informe alerta que en l’àmbit de la salut, l’actual xarxa pública de salut mental infantil i juvenil presenta "dèficits importants que introdueixen desigualtats clares" tant en l’accés com en la permanència dins la xarxa, per als infants procedents de famílies socialment desfavorides, els quals, arran de limitacions econòmiques, depenen del sector públic per accedir a un tractament.
Prestacions econòmiques reduïdes i fins i tot suspeses
En aquest sentit, l'informe posa de manifest que les prestacions adreçades a la infància que concentren la major part d’inversió, com ara la prestació econòmica de caràcter universal per infant a càrrec, la renda mínima d’inserció i els ajuts de menjador escolar, o bé han quedat suspeses o bé han vist reduït de manera significativa l’import global destinat.
D'aquesta manera, la partida pressupostària destinada als ajuts de menjador escolar ha tendit a decréixer d’ençà del curs 2009/2010.
La reformulació que el govern de CiU va fer de la renda mínima d’inserció el juliol de 2011, amb una modificació dels criteris d’elegibilitat i un enduriment de les condicions per obtenir i mantenir el dret a aquesta prestació, ha afectat la cobertura d’aquesta prestació entre els infants, i ha fet que menys nens en situació de pobresa es beneficiïn d’aquesta mesura (amb una reducció de quasi una tercera part dels infants beneficiaris, al voltant de 10.000).
Per tot plegat, el Síndic exigeix que es prioritzi la despesa social en polítiques adreçades a la infància i demana al Govern que garanteixi que les restriccions pressupostàries no afecten l’àmbit de la infància. Per això demana que es desplegui una renda de suficiència econòmica garantida per als nens.
En concret, recomana que es creï una comissió interdepartamental i interadministrativa que tingui per objectiu específic analitzar de manera conjunta les diferents prestacions existents i identificar possibles millores.
