Els efectes que està provocant la crisi i les retallades en la societat han portat TV3 a organitzar una Marató per la Pobresa que no està passant gens desapercebuda. De fet, aquesta operació televisiva impulsada per la televisió pública, Catalunya Ràdio i la Fundació La Marató i que se celebra aquest diumenge 27 de maig ja ha rebut una allau de crítiques que denuncien el cinisme que representa tractar la pobresa com si d'una malaltia sense causes es tractés.
La Marató per la pobresa és una marató puntual que serà presentada pels periodistes Antoni Bassas i Agnès Marquès sota el lema "Que ningú es quedi fora de joc". El programa es presenta així: "Volem mostrar les moltes cares de la pobresa al nostre país a partir de persones en situació de risc o d'exclusió social i també a partir de la feina de les entitats que des de fa temps treballen transversalment en aquest terreny".
Campanya #sobrencadires
Aquest dimarts un fenomen va revolucionar la xarxa. Es tracta de la campanya #sobrencadires, que juga amb l'espot oficial de la jornada caritativa d'aquest diumenge. Al vídeo original hi apareixen cinc persones que han de compartir quatre cadires. L'anunci, d'un alt component emotiu, té el següent missatge: "A Catalunya, una de cada cinc persones estem en risc de quedar fora de joc. Sense casa, sense feina, sense menjar... El 27 de maig, Marató per la pobresa. Que ningú es quedi fora de joc".
Dimarts es va fer públic un vídeo crític que emulant aquest mateix anunci critica que no falten cadires sinó que sobra cinisme perquè la pobresa té responsables. Per això s'ha iniciat una campanya a la xarxa que sota l'etiqueta #sobrencadires convida a reflexionar sobre els causants de la pobresa. Segons afirma la gravació, "sobren capitalistes i sobra la violència que els empara. No falten cadires. La pobresa és íntrinseca al capitalisme i a la seva acumulació. La caritat potser neteja les consciències d'alguns. Però no ajuda, humilia. Aquesta falsa solidaritat tan sols perpetua les desigualtats".
Per això, crida a fer boicot a la Marató i avisa que "el 27 de maig nosaltres no jugarem el seu joc". "Caritat o solidaritat, consciència i lluita. Tu tries".
El vídeo, ideat i difós per entitats i col·lectius del teixit popular de Sabadell, va aconseguir més de 300 reproduccions a Youtube en 4 hores, superant així l'espot original, que en porta 188 i va ser penjat l'11 de maig. A més, segons afirmen els usuaris a Twitter, l'etiqueta #sobrencadires va ser trending topic a l'Estat dimarts a la nit.
Aquesta ha estat una idea de col·lectius i entitats sabadellenques. En concret al vídeo hi apareixen activistes de la PAH de Sabadell, del Moviment Popular de Sabadell, de Can Capablanca, de Ràdio Trama, de la CUP, de l'MDT, de Som energia, de Vilaweb Sabadell i d'Entesa per Sabadell.
Eliminant el frau fiscal s'evitarien les retallades
"Si recaptéssim els diners de l'evasió fiscal dels més rics obtindríem 9.000 vegades els ingressos recaptats en una marató de TV3", afirma el vídeo crític amb la Marató.
I és que el frau fiscal és una xacra al casa nostra. A través de paradisos fiscals, blanqueig de capitals i enginyeria comptable, el frau multiplica per sis les retallades aplicades i arriba als 16.000 milions d’euros. Això, davant dels 2.700 milions d'euros de la primera tisorada d'Artur Mas, els 860 milions que pretén estalviar amb la segona i els 1.500 de la tercera.
I és que a Catalunya no hi ha control ni real ni efectiu del frau fiscal. Prova d’això és que el frau fiscal català representa el 23% del Producte Interior Brut (PIB), mentre que la mitjana europea se situa en el 13%. 10 punts menys. Segons càlculs de la Intersindical-CSC, passar del 23% al 13% de frau fiscal suposaria per a Catalunya un ingrés de 7.000 milions d'euros. La Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) ho té clar: el frau fiscal català és el més alt de la Unió Europea.
A l'altra cara de la moneda hi tenim que mentre la pobresa no para d'augmentar, les retallades del Govern contra les capes més vulnerables de la població (I, II, III) han fet caure els beneficiaris de la renda mínima d'inserció. De fet són moltes les entitats que denuncien que des de fa mesos no es tramita cap sol·licitud.
Qui hi ha darrera de la Marató per la Pobresa? La Caixa, Abertis, Movistar...
Es dóna el cas que darrere la Marató per la Pobresa hi ha destacades empreses capitalistes que concentren quantitats desorbitades de diners en poques mans. Segons revela el periodista Enric Rimbau, les empreses que col·laboren amb aquest esdeveniment són Abertis, La Caixa, Movistar, PwC i El Corte Inglés, empreses totes elles que han fet milions d'euros nets en beneficis però que tot i així destaquen per realitzar acomiadaments massius de treballadors.
D'altra banda, el lliurament de les almoines es farà mitjançant un grup assessor format, entre altres, per Jaume Lanaspa Gatnau, president de la Fundació La Caixa; Josep Santacreu de DKV; Salvador Cardús Ros, col·laborador de La Vanguardia, o Anna Mercadé Ferrando, de la Cambra de Comerç de Barcelona.
El membre de la CUP Israel Calvache suggereix en un article publicat a Llibertat.cat tot el que es podria fer per combatre l'exclusió social, com dedicar els diners que s'han regalat als banquers a crear ocupació pública, expropiar els centenars de milers de pisos buits i posar-los en lloguer a preu de mercat, dedicar la potència repressiva de la policia a perseguir als defraudadors de la hisenda pública, augmentar els impostos als rics, potenciar les cooperatives, ajudar a la creació de xarxes d'economia solidària, etc.
De la seva banda, el militant d'Endavant (OSAN) Jordi Romeu analitza el concepte "pobresa" i aconsella "ser valents i valentes i sortir al carrer a lluitar en comptes de plorar i practicar la caritat". "En fi, que es quedin la caritat i que tornin els diners", acaba dient, ja que "ara es veu que els problemes que afrontem no són per causa dels banquers i polítics; no, ara es veu que els problemes d’atur, que t'expulsin de casa per les armes, la fam… són coses que passen per art de màgia, que de sobte ha aparegut la pobresa".
En un altre article d'opinió, l'economista Josep Manel Busqueta aprofundeix en els mecanismes de legitimació social del sistema capitalista i afirma que "espectacles com la Marató de la pobresa serveixen per aixoplugar-nos en la falsedat d’un discurs de solidaritat social que darrera el show televisiu legitima l’ascens d’un model de societat que s’aproxima perillosament al feixisme, i on per exemple es nega l’atenció sanitària a les persones sense papers. Aquesta és la realitat!".
