El retrat de la pobresa fa evident la necessitat d'una renda bàsica

La crisi capitalista aboca cada cop més gent a la pobresa. Segons dades d'Arrels, només a Catalunya, una de cada 5 persones viu sota el llindar de la pobresa, es produeixen 21 desnonaments al dia i 36.800 persones viuen en un allotjament inadequat o no tenen llar.

Les famílies pobres viuen només en el present i no tenen perspectiva de millora, sinó molta inseguretat i inestabilitat. Segons un retrat de la pobresa elaborat per Càrites, els sentiments predominants són la ràbia, la impotència i també la vergonya per haver de demanar ajuda. El malestar de les famílies significa també patiment dels infants, i augment dels conflictes. A més, la salut física i mental de les persones segueix deteriorant-se i són freqüents els episodis d’angoixa i somatitzacions a conseqüència de la precarització sistemàtica a què els sotmet la injusta situació econòmica. 

Les famílies no disposen dels ingressos suficients per alimentar adequadament als seus membres de manera que es detecta una alimentació insuficient o inadequada en els infants, adolescents i adults. Molts dels afectats estan acabant les prestacions socials, com per exemple les de l'atur i és difícil que es formin i facin una recerca activa de feina si no poden cobrir les necessitats bàsiques.

L'única via de sortida per aquestes famílies són normalment les famílies, que fan un esforç d’acolliment i d’ajuda, així com amics i veïns. Malgrat tot, cada vegada hi ha més famílies on ningú treballa i on no hi ha ni ingressos ni estalvis.

Canvi en les entitats

És per això les entitats humanitàries estan fent evident que és necessària una renda bàsica que garanteixi els mínims drets a tothom, tal com ha proposat ja d'instaurar Bildu a Guipúscoa. Tot i que aquestes entitats no solen fer propostes polítiques ja que es limiten a les crides de solidaritat ciutadana, actualment sí que exigeixen un acord global en matèria social o una política que aseguri ingressos per tothom. És el cas de la Fundació Arrels, per exemple. De la seva banda, Càrites adverteix que "cal garantir que tothom tingui el que és just, essencial i necessari per viure" i posa de manifest que tot i l'esforç dels serveis socials públics "veiem com s’està arribant al límit de les possibilitats d’atenció".

A banda d'evidenciar la necessitat d'una renda bàsica les entitats humanitàries denuncien la gestió dels governs neoliberals que retallen en drets bàsics i malmeten cada cop més la qualitat de vida de les classes populars. Tant és així que Càrites ha vist créixer exponencialment el nombre de derivacions dels serveis públics: "Ens preocupen les retallades dels recursos públics, sobretot en prestacions com les beques de menjador escolar". Així, alerta que augmenta el nombre de casos que els serveis públics deriven a Càritas, que ja constitueixen el 29%. De fet, les persones que han assistit a Càritas aquest any per primera vegada ja representen el 32%.

Retrat de la pobresa

Durant el 2011, Càritas parroquials i Càritas diocesana han atès fins a 190.000 persones majoritàriament per raons alimentàries. "Un retorn a èpoques passades", segons el director de Càritas Diocesana de Barcelona, Jordi Roglá, que alerta que moltes de les accions que duen a terme "entrarien dins del que es coneix com a beneficiència i aquesta crea dependència". Aquest 2011, Càritas ha atès 55.500 persones, de les quals un 68% es troben en situació d’atur i més de la meitat ja no disposen de cap ingrés. Els aliments en espècie abans complementaven les economies familiars més precàries mentre que ara, en moltes situacions, representa l’única font d’entrada d’aliments de la que disposen les famílies.

Aquest dibuix de la vulnerabilitat social conclou també que un 43% dels afectats són adults, un 36% menors, un 28% joves i un 3% grans. D'entre aquestes dades destaca el notable increment de menors d'edat i per tant el creixement del risc d’exclusió en la infància. Dels atesos per Càrites, la majoria són d'aquí (39%) seguits dels del Magreb (25%), Amèrica central i del Sud (23%) i de l'Àfrica subsahariana (7%). Càrites constata un augment del nombre de persones autòctones ateses, que representen el 45% de les persones que han estat ateses per primera vegada. Dels atesos, el 68% està a l'atur, el 12% treballa (amb un contracta precari) i el 5% té una feina no regularitzada. A Barcelona i a Terrassa és on s’ha detectat un major nombre de persones ateses que es troben en situació d’atur (69% i 67% respectivament).

Sense renda bàsica, pobresa severa en dos anys

De la seva banda, Arrels ha alertat que en els propers 2 o 3 anys la pobresa severa augmentarà si no es prenen mesures es té cura del sistema de protecció social que durant anys s’ha desenvolupat. “La gent pot assumir la manca de diners, el que no pot assumir és la manca de futur. Viure en situació d’exclusió consolidada significa viure en l’abandonament i la desesperança”, afirma el director d’Arrels Fundació, Salvador Busquets, que reclama habitatge assequible, pensions dignes i acompanyament.

Segons dades d'Arrels Fundació, a Barcelona hi ha 2.000 persones sense llar, a Catalunya n'hi ha 8.000 i a tot l’estat l’espanyol la xifra oscil·la entre les 19.000 i les 30.000 persones.

Pobresa encoberta



No totes les persones que ara pateixen els efectes negatius de la crisi arribaran al carrer, però moltes passaran a una situació de pobresa encoberta. S’està veient en els casos de desnonament. Al 2010 es van executar 6.645 desnonaments; moltes altres famílies, no obstant, van marxar de casa seva abans de patir la violència de ser desnonades. El suport de familiars els sostenen però aquesta teranyina és cada vegada més feble i reduïda. 



En el context actual, "no estem preparats per donar resposta a l’augment de persones en exclusió consolidada que es preveu a Catalunya", avisa Arrels, que fa demandes polítiques explícites com que s'impulsin polítiques d’accés a l’habitatge i mesures com la dació en pagament, així com polítiques d’ingressos suficients, assegurant pensions i prestacions socials que no estiguin sota el llindar de la pobresa per evitar que cap persona es quedi exclosa.

L'estudi de la Creu Roja “L’ocupació dels col·lectius vulnerables en el marc de la crisi socioeconòmica” conclou que la finalització de prestacions com el subsidi d’atur o la Renda Mínima d’Inserció (RMI) és ja un dels principals motius pels quals empitjoren les condicions de vida de les persones ateses per l’entitat.