Als primers minuts del vídeo se’ns explica que en textos antics es parla del lauburu (nom amb que es coneix actualment “l’esvàstica basca”) però que aquesta paraula significa creu (no necessàriament amb forma d'esvastica) i que en cap de les esteles d’època romana que s’han conservat al País Basc s’hi han trobat ni esvàstiques ni lauburus.
Més endavant s’explica que el capellà i arqueòleg català pare Fita va trobar a finals del segle XIX un monument dels vàrduls a la Britània romana on es pot veure una esvàstica però que no s’ha trobat cap testimoni arqueològic amb una esvàstica al territori dels vàrduls (actual Gipuzkoa). A més a més cal esmentar que els vàrduls eren un poble celta desplaçat més tard (segle V d.C.) pels vascons provinents dels Pirineus així que en tot cas l’esvàstica seria un “símbol celta” no un “símbol basc”.
El símbol de l’esvàstica va guanyar rellevància a finals del segle XIX arran del treball de l’arqueòleg Heinrich Schliemann, qui va trobar aquesta creu en forma de ganxo en el lloc on ell situava l’antiga Troia. Schliemann va establir una connexió entre aquest símbol i formes similars trobades en ceràmica alemanya, concloent que es tractava d’un “emblema religiós significatiu dels nostres avantpassats remots”.
A principis del segle XX, l’esvàstica es va popularitzar a Europa i als Estats Units amb diversos significats, essent el més habitual el de símbol de bona sort. No obstant això, les idees de Schliemann van ser adoptades pels moviments völkisch, que la van reinterpretar com una representació de la “identitat ària” i de l’orgull nacionalista alemany. Aquesta associació amb una suposada herència cultural ària del poble alemany va ser, probablement, un dels factors clau que van portar el partit nazi a adoptar oficialment l’esvàstica com a símbol el 1920.
Però abans que els nazis el PNV (Partido Nacionalista Vasco) i Sabino Arana ja havien fet servir l’esvàstica com a símbol. Segons s’explica al vídeo penjat ahir al canal de youtube Exploraciones Txomin (on parlen ell i el dissenyador Asier Aguayo) al 1901 Sabino Arana escriu a la revista Euzkadi que l’esvàstica és un símbol basc (“bastante antes que los nazis” remarquen al vídeo).
Aquest sentit polític de l’esvàstica com a símbol basc el va ser servir el PNV (Partido Nacionalista Vasco) en múltiples ocasions com quan al 1914 fan una campanya on es venen pins amb l’esvàstica per identificar els parlants d’euskera. Sens dubte un dels primers episodis del món on es va donar un sentit polític al símbol de l'esvàstica.
Més tard (1920) sense saber-ho (o sabent-ho) els nazis van copiar al PNV. El més probable és que els nazis no tinguessin ni idea de l’ús de l’esvàstica per part del PNV i que triessin aquest símbol pel que s’ha explicat anteriorment dels moviments völkisch. De fet durant el cop d’Estat de l’ultradretà alemany Kapp (març 1920) els Freikorps ja portaven l’esvàstica pintada al casc (un símbol de bona sort utilitzat pels soldats alemanys a la Primera Guerra Mundial).
L’any 1933 diversos autors bascos escriuen que no es pot fer servir l’esvàstica per la coincidència amb el nazisme i que s’ha de canviar el símbol per l’anomenat lauburu (de formes més arrodonides i teòricament d’origen basc). Després del bombardeig realitzat per la Legió Cóndor nazi sobre Gernika (1937) el nacionalisme basc va abandonar l’ús de l'esvàstica i va canviar-lo pel lauburu (tot i que fins els anys ‘60 del segle XX es pot veure alguna esvàstica en documents clandestins del nacionalisme basc). Amb el canvi de símbol també es van distanciar del nom, ja que no es deia “esvàstica curvilínea” sinó “lauburu”.
Finalment al vídeo s’explica que el lauburu tampoc és un símbol d’origen basc ja que es troba en poquísimes ocasions al País Basc. Sembla que el símbol va sorgir al segle XVII a l’Europa Occidental relacionat amb l'activitat ramadera i es va anar estenent pel continent. El lauburu era inexistent a Bizkaia (segurament per això Sabino Arana va triar l’esvàstica i no el lauburu) i molt poc present a Iparralde (País Basc nord) però va anar estenent-se a tot Euskal Herria durant els anys ‘70 del segle XX.
