D’ençà les primeres eleccions autonòmiques, cap partit polític no ha proposat clarament quin model de país vol. No hem vist fins ara, una idea global on es combinen les propostes econòmiques, polítiques, socials, llengua, culturals... en un sol cos. Veiem que s’actua la majoria de cops a batzegades i amb molta improvisació. A més a més, quasi sempre sota la dictadura electoralista i l’agenda mediàtica. Si parlem estrictament de Catalunya, tant és així que encara no tenim una llei electoral pròpia al Principat i arrosseguem, diàriament la conceptualització provincial, enlloc de parlar de vegueries o de comarques. Ni tampoc per no tenir, no tenim estatut, ja que el del 2006 no ha estat validat pel poble català en referèndum.