D’aquí pocs dies comença un nou curs acadèmic i com ha passat els darrers anys la “semi-secta de les competències bàsiques” tornarà amb forces renovades, sobretot a l’ESO i això ajudarà, un any més, a extingir la llengua catalana a l’educació. Potser el lector troba aquesta afirmació exagerada però posarem alguns exemples per defensar que no s’allunya gaire de la realitat.
Les competències bàsiques en didàctica són les capacitats que es consideren fonamentals perquè una persona adulta pugui organitzar la seva vida personal i professional de manera autònoma. El nou decret del Departament d’Educació no només dóna molta importància a les competències bàsiques sinó que també fomenta que els alumnes (i no els professors) siguin els qui dirigeixin les classes.
És a dir que pel Departament d’Educació és més important que els alumnes siguin els qui dirigeixin les classes i siguin “competents”que no pas que tinguin molts coneixements (perdó, ara s’anomenen “sabers”). El que passa que això és en la teoria, a la pràctica (com demostren cada any les proves PISA) és que al nostre país molts alumnes no acaben sent ni “competents” ni adquirint coneixements (perdó, “sabers”). I això passa en totes les matèries (matemàtiques, anglès…) però sobretot passa en la matèria de llengua catalana.
Però encara que els proves PISA vagin demostrant any rere any que aquesta dinàmica pedagògica de les competències bàsiques sembla que ens porti cap al desastre el Departament d’Educació creu que és el contrari. Que “anem cap el desastre perquè no fem una educació prou competencial” i és que com passa a moltes sectes o religions la realitat no és més que una molèstia quan es tenen uns “objectius clars”.
Per aconseguir aquestes “competències bàsiques” els alumnes han de fer molts “treballs en grup” on en realitat sovint només treballa un alumne (o el Chat GPT), però és igual, ja hem dit que la realitat no és més que una molèstia, i s’ha de fer veure que els alumnes aprenen molt fent “treballs en grup”. Treballs en grup on la majoria d’alumnes parlen (moltes vegades de temes que no tenen res a veure amb el treball) en espanyol entre ells però els professors no acostumen a intervenir ja sigui per falta de consciència lingüística o perquè el nou decret fomenta que els alumnes siguin els qui dirigeixen les classes. Si el treball “en grup” el fan els alumnes (ja hem dit que sovint el treball el fa directament el Chat GPT) molts cops el fan en espanyol i si cal després el tradueixen al català amb el Google Translate.
El Departament d’Educació ordena als docents que s’han de fer moltes situacions d'aprenentatge (on pocs alumnes aprenen alguna cosa, però és igual, tornem a recordar que la realitat no és més que una molèstia, s’ha de fer veure que els alumnes aprenen molt fent “situacions d’aprenentatge”). Situacions d’aprenentatge on molts dels materials didàctics són en espanyol.
És molt difícil demostrar que hi ha alumnes que no són competents (en català i en les altes matèries) ja que ara no es pot posar un “0” a un alumne encara que entregui un examen en blanc… si l’examen està en blanc el docent no pot demostrar que l’alumne no és competent perquè potser ho és però no vol demostrar-ho (les proves PISA desmunten totes aquestes trampes del Departament d’Educació però ja hem dit que la realitat no importa gaire).
El Departament d’Educació també recorda sovint als docents són molt importants les competències Personals i Socials on l’alumne “pren consciència de si mateix i s’implica en el procés de creixement personal” (en realitat molts alumnes cada vegada són més maleducats, però és igual, ja hem dit que la realitat no és més que una molèstia, s’ha de fer veure que els alumnes “s’impliquen molt en el procés de creixement personal”). Per aconseguir aquest “creixement personal” dels alumnes és molt important no castigar mai els alumnes que es porten malament (encara que facin bulling als companys o docents) ja que s’han d’aplicar “tècniques restauratives”. Veient aquest panorama no cal dir que els insults catalanòfobs o les befes per parlar català mai són castigats.
Per difondre totes aquestes creences la “semi-secta de les competències bàsiques”... (perdó… el Departament d’Educació i alguns dels seus assessors com la Fundació Bofill ) disposa d’inspectors i de formadors. Inspectors que “piquen el crostó” dels docents que no demostren ser “bons creients” en les competències bàsiques (poden “no veure” els docents que fan les classes en espanyol però no els que rebutgen la “fe veritable”) i formadors (formadors que fan cursos on entre d’altres coses ensenyen als docents a respectar els torns de paraula “amb objectes de donen el dret a paraula” i altres “curiositats” però que mai formen el professorat en sociolingüística o promoció del català).
Així doncs, comença un nou curs on es donaran milers de títols d’ESO (i nivells C de català) a alumnes que no són competents en gairebé res… i sobretot no ho són en llengua catalana ( l’eficàcia de l’anomenada “immersió lingüística” i la situació del català al carrer és una altra realitat que no és més que una molèstia). Un nou curs on ningú s'atrevirà a dir que el “rei (educació) va despullat” perquè com ja hem dit molts cops en aquest article: La realitat pel Departament d’Educació no és més que una molèstia.
Si a aquestes alçades d’aquesta crònica de l’educació contemporània el lector encara pensa que el títol d’aquest article és exagerat podem citar algunes conseqüències (als centres educatius i al carrer) de tot el que hem llegit sobre l’ús social de la llengua catalana. Cal recordar que el Departament d'Educació mai ha estat un gran defensor ni de la llengua ni del país (podeu llegir el llibre L'institut de la vergonya d'Èric Bertran per tenir un exemple d’això) però ara la situació ha empitjorat. Una metàfora d’aquest empitjorament seria que si fa uns anys un alumne parlava en català a classe i un altre alumne cridava "en español" normalment el professor intervenia dient que l'alumne catalanoparlant tenia dret a parlar en el seu idioma. Ara si un alumne parla en català i un altre alumne crida "en español" el més probable és que el professor no digui res (recordem que ara els alumnes són els que dirigeixen les classes) i l'alumne catalanoparlant canvi d'idioma. Així doncs cada vegada més a les classes (i al pati…i al carrer..i..) el català és més residual.
Una novetat d’aquest any que “ajudarà” a enfonsar una mica més el català és que alguns professors que han aprovat les últimes oposicions de matèries que no tenen res a veure amb l’assignatura de català (ciències…etc…etc…) han estat destinats a fer l’any de pràctiques a una aula d’acollida. Professors que no tenen cap formació sociolingüística i que en ocasions contesten en espanyol quan l’alumne els parla en espanyol aquest curs seran professors de l’aula d’acollida on en teoria s’ha de catalanitzar els alumnes nouvinguts. Fantàstic.
Així doncs el Departament d'Educació ajudarà un any més a extingir la llengua catalana (tal com demostren les proves PISA i els usos socials del català entre la gent jove) a l’educació (i al carrer) però com que la realitat per ells només és una molèstia no passarà res ni hi haurà cap canvi. I així fins que d’aquí uns anys cap alumne parli català, però no us preocupeu que seran uns alumnes “molt competents” i “hauran crescut molt com a persones”.
