Amb la investidura anunciada de Salvador Illa com a president de la Generalitat amb el suport d’ERC tornem a la situació del segon tripartit (2006-2010) quan José Montilla ho va ser amb els vots d’Esquerra després del referèndum autonòmic en el qual uns van votar sí i els altres no. Per tant, no som en una situació tan allunyada divuit anys després, amb un procés fallit “independentista” pel mig, el PSC és el mateix de sempre, però ERC és més falsa que mai. Sense principis, ni estratègia: ni unitat, ni unilateralitat, ni independència.
Com diu avui Toni Florido: els socialistes amb una sola jugada (mestra de veritat) es carregaran ERC (el pacte no aturarà el seu descrèdit irreversible com a referent independentista) i de retruc Puigdemont (que si torna serà a deshora i sense estratègia ni suport social per capgirar res, ho hauria d’haver fet abans de les eleccions com va anunciar).
Post Scriptum, 31 de juliol del 2024.
Julià de Jòdar, ahir, a Vilaweb: “Pacificció… No cal donar xifres inversores ni memorial de greuges ni remuntar-se a tractes anteriors: tothom sap que la burla ha estat manifesta i el menyspreu, sagnant”.
Post Scriptum, 7 d’agost del 2024.
Xavier Diez, ahir a la revista Mirall: “El pacte del taxidermista“. Cal retenir aqueixos paràgrafs: “Si alguna cosa hem après del prop de mig segle de restauració borbònica és que la Constitució del 78 ha esdevingut un instrument jurídic i un pretext intel·lectual per esborrar Catalunya del mapa, per dibuixar l’Espanya uniforme llargament anhelada per les elits espanyoles (totes postfranquistes i postfeudals). Només cal adonar-se de com s’ha apostat, des de l’època de Felipe González, de desindustrialitzar els Països Catalans, de tallar qualsevol connexió física, política o cultural d’aquest espai natural i àrea geogràfica dinàmica, d’apostar pel Gran Madrid, o per l’operació a gran escala per marginar el català de l’esfera pública. Tenint en compte que l’Espanya de les autonomies (un mapa completament artificial, on Castella és dividida en, almenys set CCAA) precisament com a operació Café-para-todos amb la intenció de diluir la plurinacionalitat de l’Estat, precisament l’operació Illa-Rovira-Albiach, la intenció de la propera legislatura és convertir la Generalitat en un cadàver polític. Una mena d’animal amb aparença de vitalitat, malgrat que difunt, sense capacitat d’iniciativa, ni d’opinió, ni de res de res. Un animal mort, amb cert aire d’antiguitat, fins i tot de dignitat, encara que desposseït de vida. De fet, la Generalitat, especialment des de l’inici de segle, ha anat perdent capacitat legislativa. I amb el 155 (permanent, a la pràctica) entre la suïcida incapacitat de la nostra classe política de rebotar-se i desobeir uns magistrats posseïts per l’esperit de Franco i la Falange, ja fa temps que és mort. És per això que han anat a buscar un taxidermista (el tercer tripartit) que el presenti davant del públic com una rampoina, si bé inservible, amb certa aparença.”
Post Scriptum, 8 d’agost del 2024.
El Govern de la Generalitat en mans “dels catalans de Burgos“, ara està per veure qui encapçala la resistència patriòtica d’alliberament nacional. El gest del president Puigdemont l‘apropa més a De Gaulle que a Tarradellas.
