Intel·ligència Artificial Genètica

INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL GENÈTICA

La pel·lícula Jurassic Park recrea un parc temàtic que presenta dinosaures creats genèticament. Ian Malcolm, personatge fictici, planteja que els científics que han creat aquest parc no s'han pres el temps o l'esforç per a comprendre completament el que estan creant: "Els seus científics estaven tan preocupats per si podien o no, que no es van detenir a pensar si devien..."

            La Intel·ligència Artificial Genètica (IAG) és una tecnologia que permet als investigadors manipular gens i modificar organismes amb una exactitud sense precedents. L'Enginyeria Genètica utilitza tècniques com la clonació i la modificació genètica per a canviar la informació genètica d'organismes vius. (1)

            Aleksej Zelezniak, professor associat del Departament de Biologia i Enginyeria Biològica de Chalmers. (Suècia) i els seus col·legues exposen els detalls tècnics del seu nou mètode de creació d'ADN sintètic mitjançant la intel·ligència artificial, en la revista acadèmica Nature Communications, sota el títol "Controlling gene expression with deep generative design of regulatory DNA". La intel·ligència artificial dissenya ADN sintètic, en el qual és fàcil modificar la seva informació reguladora en la direcció desitjada de l'expressió gènica. (2)

            Els nous resultats dels investigadors de Chalmers es van publicar recentment en la revista Nature Machine Intelligence i representen un avanç en el camp de les proteïnes sintètiques. El grup de recerca i els col·laboradors de Aleksej Zelezniak han desenvolupat un enfocament basat en intel·ligència artificial anomenat ProteinGAN. (3)

            Encara està en procés de noves recerques, però hem de preguntar-nos, igual que els científics de la pel·lícula Jurassic Park, si podran o no, però obviant si "han de" continuar en el camí de la transformació de l'ésser humà en una quimera transhumana fabricada a demanda.

            L'historiador, Yuval Harari, es pregunta si no serà la tendència trans part d'una transformació més radical que s'acosta: el transhumanisme, el procés pel qual els humans seran cada vegada menys humans i cada vegada més semblants als robots. "... els debats del futur versaran sobre el que podem fer amb el cos i el cervell humans; com podem redissenyar-los, com podem modificar-los. El cost és que deixarem de ser humans en el sentit tradicional de la paraula per a convertir-nos en posthumans (transhumans): éssers biològicament "corregits". (4)

            Quan es planteja una correcció sobre un element inanimat (màquines, per exemple) és pel fet que el seu funcionament és defectuós per a la tasca que ha estat construïda i com a conseqüència, un tècnic o un operari, realitza la correcció necessària per a millorar el seu rendiment. Però I un ésser humà? Qui determina si és defectuós? Quins són els defectes? Qui els estableix? Per a quina tasca es pretén dissenyar?

            En un llarg article en The New Atlantis, titulat "El llegat de la medicina nazi", (5) Naomi Schaefer Riley, explica el contingut d'una exposició inaugurada l'any 2004 en el Museu Memorial de l'Holocaust dels Estats Units amb el nom de "Deadly Medicine: Creating the Master Race," (Medicina mortal: la creació de la raça superior). L'exposició se centrava en el període de 1933 a 1945.

            La cerca de la perfecció en la raça ària, va permetre que milers de científics alemanys donessin curs a tota mena d'experiments, amb la finalitat d'eliminar "l'error" de l'home. Dels cinquanta-dos mil metges registrats, el 44% es va afiliar al partit Nazi.

            "El nacionalsocialisme no era sinó biologia aplicada", afirmaven els adeptes al partit Nazi, els qui confirmaven el fort component "mèdic" dins del pla de superioritat, secundat per l'eugenèsia, el darwinisme social i les teories d'higiene racial. L'objectiu de perfeccionar i glorificar la forma humana va ser una obsessió alemanya en els anys previs al règim nazi. El seu llegat va ser tractar a alguns éssers humans com a animals per a experiments: per a ser punxats, empeltats, amputats, utilitzats i assassinats.

            En les universitats i els hospitals, els investigadors en psicologia, antropologia i biologia van començar a jugar amb la ciència de manera descontrolada. Van estendre les teories sobre la biologia individual a teories sobre poblacions senceres i van convertir les idees sobre l'evolució de les espècies animals en receptes per a una millor reproducció humana.
Eren metges i infermeres els que estaven a l'avantguarda d'aquestes polítiques. Com assenyala Robert Jay Lifton en The Nazi Doctors: "Psicològicament, res és més fosc o més amenaçador, o més difícil d'acceptar, que la participació dels metges en assassinats en massa" (6)

            Finalitza el llarg article de Naomi Schaefer Riley dient: "A més de fer-nos reflexionar sobre el tipus de manipulació física i genètica que practiquem avui dia (des de l'amniocentesi fins a la cirurgia plàstica), "Medicina mortal" hauria de fer-nos pensar en el raonament que utilitzem per a separar l'acceptable del benintencionat, de l'equivocat de l'absolutament malvat".

            Als Estats Units En 1931, 28 Estats tenien lleis d'esterilització obligatòria. Però també va haver-hi oposició d'intel·lectuals que es van posar al servei dels obrers, com Clarence Seward Darrow, advocat defensor de Eugene V.Debs, president del sindicat ferroviari American Railway Union en la vaga dels obrers de Pullman de 1894, i a Bill Haywood dirigent del sindicat miner de IWW (Industrial Workers of the World) acusat falsament de complicitat en l'assassinat d'un governador. Clarence va publicar un article amb el nom de "El culte a l'eugenèsia" en el qual expressa de manera clara que "Els qui ostenten el poder inevitablement dirigeixen la reproducció humana en funció dels seus propis interessos... Significaria que les grans empreses crearien una raça a la seva pròpia imatge... Significaria que amb els homes, com ocorre amb els animals, la reproducció estaria controlada per a l'ús i el propòsit dels poderosos". (7)

            Al cap de cent anys d'aquestes reflexions, els mateixos que ostenten el poder, intenten per tots els mitjans que ens acostumem a servir de cobais. La pel·lícula "L'Illa" de l'any 2005 del director Michael Bay, reflecteix un univers, en el qual els éssers humans són una mercaderia, amb la finalitat de ser utilitzats com a "refaccions" (trasplantaments d'òrgans), sent clons mimètics de gents adinerades, amb la finalitat de servir d'òrgans de recanvi dels qui poden costejar-se el procediment i encarregar criatures a semblança de l'existent avui, "els úters de lloguer". En aquest relat, el fi justifica els mitjans.

            Sense ser ficció, quina conclusió hem de treure després de cinc anys de la mort induïda de centenars de milers, milions de persones sota el subterfugi d'una cosa denominada COVID-19? I, de les inoculacions denominades vacunes, els efectes secundaris de les quals ja són esborronadores en aquests moments? Deien que el fi justifica els mitjans, de la mateixa forma que les propostes "d'editar" persones. I, el futur?

            La semblança amb l'exposició abans al·ludida, és extraordinari. I de la mà del Fhürer "metge" mundial del 2020, Anthony Fauci, es va iniciar la primera fase del projecte transhumà (inhumà), que com descriu Robert Kennedy en el pròleg del llibre The Real Antoni Fauci: Bill Gates, and The Global War on Democracy and Public Health: "He escrit aquest llibre perquè els estatunidencs -tant demòcrates com republicans- puguin entendre el perniciós paper del Dr. Fauci a permetre que les companyies farmacèutiques dominin el nostre govern i subverteixin la nostra democràcia, i per a relatar el paper clau que el Dr. Fauci ha exercit en l'actual cop d'estat contra la democràcia." (8)

            I així com Hitler no va ser una altra cosa que un titella mogut pels grans capitals, en l'actualitat, desgraciadament, una gran majoria de científics s'han sotmès al modern nazisme.

            I, aquestes segones parts del nazisme, encara que les segones parts mai són bones, no hem de buscar-les entre petits grups de caps rapats, sinó en els consells d'administració de les grans corporacions, i d'entre elles les biotecnològiques i cibernètiques, que tenen l'encàrrec de "produir" una nova raça a mesura dels interessos del capital. I al costat d'ells els seus lacais, que obrant col·lectivament, creuen estar resguardats de qualsevol responsabilitat personal. Però no és així, tal vegada fa falta un nou Judici de Nürnberg per a asseure en la banqueta als responsables, que no podran emparar-se en el subterfugi de "l'obediència deguda".